• Dissabte, 28 Novembre 2020 00:00
Wildlife conservation news

Conveni entre la Generalitat i el consorci de Turisme de les Valls d’Àneu.  Han signat un acord de col·laboració per iniciar una nova línia de treball  que impulsi activitat econòmica al voltant del ós bru. En virtut de l’acord , els socis del projecte i el Consorci treballaran junts per definir un pla d’acció i crear un conjunt de productes ecoturístics aprofitant la presencia d’aquest animal a la zona com a reclam turístic.

El protocol servirà per afavorir la promoció de la zona on viuen els óssos com un hàbitat natural i ben conservat i també anirà dirigit a la recerca i creació de productes turístics que tinguin como a referència essencial el paisatge i la figura del ós bru.

 Al mateix temps, l’acord busca posar en valor el territori, principalment el PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU , per impulsar la creació de productes i activitats que millorin la percepció dels residents sobre la reintroducció de noves espècies de fauna Font d’informació HOSTELTURAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

REFLEXIONS A TENIR EN CONTE: Fins ara i amb molts escarafalls, no comencem a ser conscients que un sistema molt fràgil ens sosté. Una major sensibilització respecte a la nostra dependència de la natura podria posar fre a la destrucció dels ecosistemes de la Terra. Es, en una paraula, saber apreciar i valorar els seus doncs.

S'ha de tenir en conte també  que en 150 anys la demografia de Catalunya s'ha quadruplicat i la humanització dels hàbitats naturals proporcionalment han augmentat i en conseqüència el àmbit d'acció a on vivien els grans depredadors com el ós, el llop i el linx s'ha reduït considerablement .  Depenent de la quantitat de preses i del nombre de depredadors que hi ha en un territori necessiten, depenen de l’espècie, uns quants quilòmetres quadrats.

Per exemple en el Parc Regional de Riaño (León) un mascle d’ós es va moure durant quatre anys per una extensió de 2447 qm². A Suècia i Noruega hi ha observacions i estudis que mostren que un mascle s’ha mogut en un espai de 5500 qm² .

llop iberic 2En quant al llop depenent de la quantitat de preses i del nombre de llops que hi ha en una manada, aquesta necessita un territori que a Europa s'estima entre 100 i 500 quilòmetres quadrats.

El Linx, es un dels altres grans depredadors que habitaven a Catalunya. Antigament se’l coneixia com a Llop cerval. Es un animal solitari i no li agrada la presència humana per lo qual el seu comportament es molt discret. No te la mateixa possibilitat d’expansió com el llop (Ruiz Olmo, Servei de Protecció de Fauna i Flora de la Generalitat ).Experts en la matèria auguren que igual que el llop i el ós, el Linx Boreal podria tornar als Pirineus. Aquesta espècie es considera extingida en el territori des de finals del segle XIX principis del XX. David Guixé, investigador de l'àrea de biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ubicat a Solsona, proposa desenvolupar ja un pla Lynx lynx 2estratègic de conservació transfronterer d'aquest gran felí entre França, Espanya i Andorra, i començar a treballar en l'educació i conscienciació social cap a aquesta espècie, sobretot amb la població lligada al medi rural i els gestors del medi natural. http://www.diaridegirona.cat/cultura/2011/05/03/expert-afirma-que-linx-boreal-pot-tornar-al-pirineu-despres-del-llop-los/483943.html. No obsta’n el seu territori es mol extens i oscil.la entre 20 a 450 qm².

  Els Pirineus des de el Golf de Biscaia al Cap de Creus atenent una extensió de 19.000 quilòmetres quadrats. Amb aquesta extensió, a demés dels llops, els óssos, els linx i els espais naturals suficients, hom es planteja les següents qüestions:

  • ·Hi cabem també els humans amb la nostra expansió per viure,  per explotar el territori , per ocupar els espais per les vies de les comunicacions i per el lleure ?
  • ·Realment estem preparats per aturar això?
  • ·Hi ha una veritable voluntat política per quins dictaminen les lleis, que així sigui?
  • ·Son prioritaris els rendiments econòmics encara que suposi continuar destruint els habitats de la zona?
  • ·Hi ha una legalització que això ho empari?

 Jo crec que hi ha molt de camí per recorre el qual probablement no arribarem a temps. Aquest es un problema que nomes es repara  a base de generacions molt ben conscienciades i sensibilitzades. S'han espoliat i s'han destruït els habitats naturals amb les aniquilacions de les corresponents espècies sense pensar amb les futures conseqüències. Crec, com he dit abans, que això no es va planificar.

aigueestortes 1985 630x Planificar i gestionar programes de conservació i tot el que afecta el medi no es una tasca senzilla. Apart de que existeixen molts vuits legals, hi han també dubtes i insercions. Son tasques complexes i conflictives supeditades a la conveniència del comportament social i humà en el que imperen diferents factors de valoracions i coneixements econòmics, diferencies em la relació  costos i/o beneficis i en els personals o històrics.

Els interessos dels ramaders, els del col·lectiu dels caçadors i  factors d'interessos privats de caire demagògic popular o polític poden posar moltes dificultats a que el projecte de la consolidació del retorn d'aquets  grans carnívors a Catalunya sigui aseptat amb naturalitat per manca d'acords o per fer las coses a mitges.

Lo essencial es demostrar que els programes es un benefici per a tots.  Jordi Ruiz ha afirmat que de la mateixa manera que passa amb l'ós al Principat d'Astúries o el llop a la serra de la Culebra de Zamora i en parcs naturals d'Itàlia, a França i als Estats Units, els Pirineus es podria beneficiar d'una oferta turística temàtica centrada en aquets carnívors. Perquè això sigui possible, però, primer cal que l'administració i els ramaders estableixin un acord total sobre la gestió dels ramats i la compensació dels possibles danys. En aquest sentit, Ruiz ha remarcat que «en els últims tres anys hem intentat millorar molt la relació amb els ramaders. Hem de pensar en els ramaders, perquè el que no pot ser és que hi surti guanyant el turisme i perjudiquem els ramaders. Hi han de guanyar tots». Des del 2007 un decret estableix les compensacions en cas d'atacs als ramats.

Per tal d'aplicar el règim de compensacions al sector ramader, el departament organitza periòdicament reunions al territori amb els mateixos ramaders. Les compensacions es paguen amb un temps màxim de dos mesos, segons estableix el decret. Per això, Ruiz ha opinat que «la conflictivitat que hi va haver al inici amb ramaders sobretot de l'alt Berguedà ara la tenim molt resolta». L'alt càrrec de la Generalitat creu que la conscienciació global dels beneficis del retorn del ós, el llop està en una fase «avançada».

MastinsEs indubtable que els ramaders han de ser-hi i guanyar-se la vida. No es menys important que el turisme avui per avui es una font d'ingressos la mes important. Però es també cert i essencial que la conservació de lo que queda dels ecosistemes amb la seva corresponent biodiversitat es vital.

Sense cap dubta , finançar la conservació dels ecosistemes tenen una lògica econòmica, però per això cal Governs capaços de prendre decisions a 20/50 anys vista; capaços de perdre vots , capaços de prendre decisions valentes per una conservació eficaç i una producció sostenible que respecti el planeta però que siguin capaços també de complir i fer complir  amb el que pacten o decideixen . Nomes així es provable que el ós, el llop i el linx tornin a campar per les nostres terres i siguin vistos per tothom, sen se excepció, com una cosa natural. Crec que avui per avui estem molt allunyats de tot això.

 En definitiva que per conservar i mantenir unes espècies condemnades a l’extinció ens veiem obligats a construir uns grans parcs temàtics “naturals” amb limitacions frontereres a on es prioritari l’aspecte econòmic impedint així la dispersió natural i forçar al manteniment d’una població fraccionada en illes mes grans o petites. De forma indirecta estem al mateix lloc, dons es  treballar en pro de l’extinció i no del manteniment d’un estat de conservació favorable

 Nat.Amateur

El Govern referma el seu compromís de compatibilitzar la ramaderia de muntanya amb la conservació de l'os

La conservació de l'Ós bru