• Dissabte, 28 Novembre 2020 00:00
Tallarols

Tallarol de mida mitjana i de figura esvelta; A cop d’ull es distingeix per la gorja blanca,  el color del dors i la part superior amb uns tons bruns grisosos. Ales de color castany i vermellós; pit de color veig; plomes caudals externes blanques. Capell lleugerament erèctil, la cua llarga i aixecada amb moviments espasmòdics com totes les espècies de tallarols .

tallareta vulgar F 400x373 estivals   ESPECIE PROTEGIDA

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Família: Sylviidae ; Gènere: Sylvia;  Espècie: Sylvia communis;  (Latham, 1787)

MORFOLOGIA: Tallarol de mida mitjana i de figura esvelta; 13-15 cm de llargada i 18-23 cm d’envergadura. Mascle adult: Capell i clatell de color gris clar ; dors bru grisos amb les cobertores caudals superiors mes grises. Cobertores alars brunes amb ribets bru-vermellós recorden el disseny de les ales dels pardals. Últimes primàries i secundàries brunes amb un filet ample castany-vermellós. Cua de color bru clar, amb el parell de les sota-cobertores extremes en part de color blanc. Auriculars i galtes d color gris-bru. Gola blanca la resta de les parts inferiors blanquinós amb tints veig o rosats al pit i gris en els flancs. Part inferior de les ales de color gris.. Bec de color bru majoritàriament a la mandíbula inferior; potes veig, , Anell ocular de color blanquinós poc visible. Femella adulta: Semblants als mascles però amb el capell de color mes bru i quasi absència de to rosat al pit. Plomes laterals caudals blanc brut. Joves: Dors i part superior de color bru clar, pit amb tints bru groguencs, plomes caudals externes brunes clares en lloc de blanques.

habitat t vulgar

HÀBITAT: Al Moianès se’l sol observar a les bardisses que voregen o són en mig dels camps de conreu, sobre tot, cereals i prats. Llindars de bosc amb matolls. Prefereix les bardisses i matolls no molt espesses. Evita els boscos densos i humits mes sovint en arbres de fulla ample que en pinàcies. Prefereix zones assolellades i terrenys mes aviat secs. Al Moianès sol ser observada a la part de la plana.

tallareta vulga foodHÀBITS: No es tant fugissera com d’altres espècies de tallarols, no obsta’n passa la major part del temps en mig de les bardisses i no es deixa veure massa sovint. Es poc gregària nomes sol anar em parella o en petits grups familiars. Sol volar a curtes distàncies a rang del terra per cabussar-se dins de les bardisses.

ALIMENTACIÓ: Tot i tenint en conta que la dieta bàsicament es insectívora, sobre tot a l’època de la reproducció, a finals del estiu la complementa amb una notable proporció de fruits silvestres que obté dels matolls i bardisses on habita. A la tardor i a l’hivern predominen les baies.

REPRODUCCIÓ: Fa el niu dins de les bardisses i a poca alçada del sol. Es una construcció poc elaborada en forma de tassa profunda a base d’herbes seques, tiges i arrels i entapissada de pels, llana, teranyines, arrels fines. La posta es de 4-5 ous que en quan a la coloració son bastants variables; blaus, verds, molt clars amb puntejats olivàcies o verdosos, gris foscos. La incubació dura de 11-14 dies, es efectuada per tallareta vulgar posta 243x206el mascle durant el dia i la femella per la nit. Els pollets son nidícoles i sense plomissol al néixer; la boca es de color rosada amb les bores grogues i amb dos parells de punt foscos a la llengua.

MIGRACIÓ: La Tallareta vulgar es estival i hiverna a l’Àfrica subsahariana, des del Senegal cap a l’est fins a Etiòpia i al sud de Sud-àfrica. La migració comença a finals de Juliol i el retorn es produeix cap a mitjans d’Abril. Ens podem trobar que durant la migració tant d’anada com de tornada hagin a la comarca individus de passa que es dirigeixen o tornen al centre o al nord d’Europa.

ESTAT DE CONSERVACIÓ : La població de la Tallareta vulgar al Moianès sembla ser estable al menys en les observacions dels transsectes anuals del últims 10 anys no hi trobem diferències notables. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 22/07/2019), la població catalana a l’època de nidificació sembla estable tot i tenint en conte d’una davallada del ordre del 18% en el període que compren del 2002 al 2018. La població catalana s’estipula en 5.000 –9.000 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera Preocupació tallareta vulgar distribution mapMenor http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=SYLCOM

Segons BirdLife International aquesta espècie té un rang extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de la mida del rang (Extensió de les ocurrències <20.000 km 2)combinat amb una disminució o fluctuació de la mida de l’àmbit, l’ampliació / qualitat de l’habitatge, o la grandària de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació greu. La tendència de la població sembla augmentar i, per tant, l’espècie no s'aproxima als llindars de vulnerabilitat segons el criteri de tendència de la població (> 30% de decadència en deu anys o tres generacions). La mida de la població és extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un continu descens estimat a> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l’espècie s’avalua com a Menys preocupant. 

AMENACES: El mateix informe explica literalment que “en el passat, les poblacions centrals i occidentals han disminuït a causa de la sequera a la zona del Sahel de l'oest d'Àfrica del 1968 al 1975. La pressió humana a la regió del Sahel ha provocat un augment de la desertificació. A Europa, l’hàbitat de reproducció adequat s'ha perdut davant els canvis d’ús de la terra a través de la intensificació de l’agricultura, combinada amb la destrucció de tanques i arbustos (Aymí i Gargallo 2015). L'espècie també és sensible als hiverns greus, com la de 1968-1969 (Hagemeijer i Blair 1997).”(*)

Espècie protegida d’acord al Decret Legislatiu 2/2008. Espècie protegida

(*)Citació consultada
BirdLife International (2019) Fitxa d’espècie: Sylvia communis . Descarregat a http://www.birdlife.org el 22/07/2019. Citació recomanada de fulls de dades per a més d’una espècie: BirdLife International (2019) IUCN Red List per a aus. Descarregat a http://www.birdlife.org el 22/07/2019.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES. Konrad Halupka & Marta Borowiec, 2005 Aymí, R. i Gargallo, G. (2019). Gola comuna ( Sylvia communis ). A: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, DA i de Juana, E. (eds.). Manual dels ocells del món viu . Lynx Edicions, Barcelona. (recuperat de https://www.hbw.com/node/58961 el 22 de juliol de 2019). R.Saenz Royuela

 

ornit camp jl 1 100x75    Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

Tallarol capnegre ( Sylvia melanocephala)