• Dissabte, 28 Novembre 2020 00:00
Tallarols

Dins de les dificultats que presenten els tallarols per la seva observació, el tallarol de capnegre es dels mes fàcils de distinguir sobre tot, els mascles. A cop d’ull es un ocell de mida petita que es mou entre las bardisses i matolls amb el cap negre, la gola i l’abdomen emblanquits , el dors, les ales i la cua de color cendrós. Es distingeix l’anell ocular de color vermell .

Tallarol capnegre femella 400x373

Resident   ESPECIE PROTEGIDA

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Família: Sylviidae ; Gènere: Sylvia; Espècie: S.melanocephala (Gmelin,1789)

MORFOLOGIA: Les seves mides oscil·len entre els 13-14 cm. de llargada. Envergadura 15-18cm. Mascle adult: Presenta un capell fins a sota dels ulls de color negre brillant; part inferior de les galtes i la gola de color blanc. Anell ocular de color vermell i mes pàl·lid a l’hivern. Parts superiors de color cendrós amb tons bruns. Ales fosques i grises; la cua amb plomes de color negre amb les vores emblanquides; las plomes laterals quasi blanques. Parts inferiors quasi blanques amb tons grisos en els flancs i part inferior de les cobertores de la cua. Bec ennegrit; potes de color bru-rosat. Femella adulta: Talment com el mascle però amb el capell gris-bru enfosquit ; dors de color bru, en general tot el cos amb tons bruns. Anell ocular roig-bru. Joves: Molt semblants al color del plomatge de les femelles, els mascles presenten el capell quasi negre.Com els insectívors, tenen el bec ample per la base, relativament curt, fort i fi com una alena, amb la punta acabat amb un petit ganxo ben adaptat que els hi permet caçar al vol els insectes de tota mena i mides.

habitat tallarol capnegre 1024x 239

HÀBITAT: . Al Moianès no es de les espècies de Tallarols mes abundants dons tenen preferència per les zones mes baixes i amb climes d’àmbit mes Mediterrani, per això es mes comú a la zona Sud, a la Plana i mes rar observar-lo a la part mes alta i muntana de la comarca. Te preferència per les bardisses, esbarzers, en el sotabosc alt, arbusts baixos, a les garrigues, en arbres en creixement propers en un sotabosc abundant i alt. Se’l sol observar en els alzinars, pinedes i indiferentment a la proximitat d’habitatges i d’activitats humanes com en els cultius d’ametllers, oliveres, vinyes, fruiters, horts i conreus sempre i quan hi hagin a prop el tipus devegetació esmentat anteriorment.

tallarol capnegre F Food 2 243x207

HÀBITS: Com la resta de quasi tots els Tallarols es desplaça contínuament en mig de les bardisses però sol passar mes temps per terra que els seus congèneres . El fet d’emetre freqüentment el seu crit d’alarma -trec-trec-trec-trec- es una forma de poder localitzar-la mes fàcilment. Sol fer trajectes curts d’un matoll a un altre obrint la cua durant el vol, aspecte aquet, que la fan mes fàcil d’identificar. També se sol localitzar en algunes determinades branques com a perxa emeten el seu cant amb la finalitat de marcar el territori.

ALIMENTACIÓ:Tot i tenint en conta que la dieta bàsicament es insectívora, principalment d’artròpodes i mol·lusc les, a l’època de la reproducció, la dieta la complementa durant tot l’any amb una notable proporció de fruits.

 

 

 niu ous tallarolcapnegre 243x207

REPRODUCCIÓ:   El període de cria a les nostres contrades sol ser principalment de març a Juny. Solen situar el niu en arbusts i matolls baixos, entre herbes altes, en mig d’esbarzers. El niu és una tassa compacta de fulles i tiges d’herba, tiges de plantes i teranyines, folrades d’herbes més fines i alguns arrels, generalment amb una vora més gruixuda. La posta sol consistir entre 3-5 ous de color verdós bastant clar , amb algunes taques variables gris bru. La incubació dura de 12 a 14 dies. Aquesta tasca l’efectuen els dos membres de la parella. El mascle hi participa en una part del dia. Solen fer dues postes anuals. Els pollets son nidícoles i sense plomissol al néixer, amb la boca de color grog amb dues taques fosques a la llengua amb les bores de color grog pàl·lid. Abandonen el niu a partir dels 13-15 dies de néixer.

 

Mapa distribucio tallarolcapnegre

MIGRACIÓ: Se’l pot considerar un ocell resident exceptuant migracions parcials cap a les zones mes temperades en hiverns de temperatures baixes.

ESTAT DE CONSERVACIÓ : El Tallarol capnegre  no es una de les espècies de tallarols mes comuna a la comarca. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 24/08/2019), l’índex poblacional a Catalunya es estable amb un augment moderat del ordre del 41% en el període que compren del 2002 al 2018. La població catalana s’estipula en 830.000 – 1.348.000 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera Preocupació Menor http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=SYLALA

Segons BirdLife International (*). Aquesta espècie té un abast extremadament gran i, per tant, no s'acosta als llindars de Vulnerables sota el criteri de mida de rang (Extensió d'ocurrència <20.000 km 2combinat amb una grandària de la superfície descendent o fluctuant, extensió / qualitat de l'hàbitat o mida de la població i un nombre reduït de localitzacions o fragmentació severa). La tendència poblacional sembla que està en augment i, per tant, l’espècie no s’aproxima als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència poblacional (> 30% de caiguda en deu anys o tres generacions). La grandària de la població és extremadament gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) .Per aquestes raons, l'espècie es valora com a mínima preocupació. La població augmenta a causa d'una recent expansió del seu camp de reproducció. A Europa, les tendències entre 1989 i 2013 van ser estables (EBCC 2015). A Europa, les tendències entre 1989 i 2013 han registrat un augment moderat (EBCC 2015) Esquema pan-europeu comú de monitorització d'aus. Disponible a: http://www.ebcc.info/index.php?ID=587

AMENACES: Particularment al nord de la seva extensió europea, els hiverns extremadament durs poden afectar la supervivència d'aquesta espècie, en alguns casos amb disminució del nombre de cria fins al 50%. Si bé es creu que l’escalfament climàtic global podria beneficiar aquesta espècie a Europa, hi ha proves que han provocat una disminució de la massa corporal i de la seva condició corporal fora d’Europa (Aymí i Gargallo 201) (*)

Espècie protegida d’acord al Decret Legislatiu 2/2008. Espècie protegida

(*)Citació consultada
BirdLife International (2020) Fitxa informativa de l’espècie: Sylvia melanocephala . Descarregat de http://www.birdlife.org el 05/08/2020. Citació recomanada per a fulls informatius de més d'una espècie: Llista vermella de la UICN per a ocells BirdLife International (2020). Descarregat de http://www.birdlife.org el 08/05/2020.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES.    R.Saenz Royuela, Ashpole, J, Butchart, S., Ekstrom, J. i Khwaja, N. Aymí, R., Gargallo, G., Christie, DA i Garcia, EFJ 2015.  A: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, DA i de Juana, E. (eds), Handbook of the Birds of the World Alive , Lynx Edicions, Barcelona.

 

ornit camp jl 1 100x75    Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

Tallareta vulgar (Sylvia communis)

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)