• Dijous, 06 Agost 2020 00:00
Tallarols

Quan entrem en territori del Tallarol de casquet el primer que ens sorprèn es el seu cant potent no gaire sostingut però ric amb notes. Intentem localitzar-lo entre el fullatge però com que es un ocell molt inquiet, bellugadís i el color del seu plomatge es molt discret es fa difícil d’observar-lo. 

 tallarol casquet parella 400xx311Resident   ESPECIE PROTEGIDA    hivernant     Menjadora 1     icona niu

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Família: Sylviidae ; Gènere: Sylvia; Espècie: Sylvia atricapilla (Latham, 1787)

MORFOLOGIA Es un Tallarol de mida mitjana i de figura esvelta; 11-14 cm de llargada i 15-17 cm d’envergadura. A cop d’ull es distingeix per el seu capell que no sobrepassa per sota dels ulls de color negre en els mascles i de color bru en les femelles per lo qual presenta dimorfisme sexual sense variacions estacionals. El to general del plomatge es gris o de tons bruns. La cua sense cap ploma blanca. Mascle adult: Capell negre que no sobrepassa la part inferior dels ulls; parts superiors amb un to bru-grisenc quelcom olivaci amb el clatell gris; ales i cua gris fosc amb ribets bruns olivacis; galtes i laterals del cap de color gris. Parts inferiors mes clares, pit i flancs amb tints grisosos olivacis; cobertores inferiors de la cua grises i blanques. Bec negre; potes de color gris fosc; anell ocular blanc poc conspicu. Femella adulta: Capell com el del mascle però de color bru rogenc, parts superiors mes brunes que els mascles i parts inferiors brunes mes clares. Joves: Semblants a les femelles, amb el dors mes rogenc i las parts inferiors brunes; els mascles amb el capell bru fosc i alguns bru com les femelles. Com els insectívors tenen el bec ampla per la base, relativament curt, fort i fi com una alena, amb la punta acabat amb un petit ganxo ben adaptat que els hi permet caçar al vol els insectes de tota mena i mides.

habitat t casquet

 HÀBITAT: Al Moianès es comú en un abundant mosaic de terrenys . Al hàbitat montà, als boscos madurs de fulla caduca i als boscos mixtes. Als hàbitats rurals en els bosquets situats a les bores dels conreus i les tanques rústiques amb matolls abundants. A les poblacions, en els jardins i parcs amb arboreda abundant i sotabosc arbustiu. A l’hivern prefereix les zones d’arboredes on abunden els fruits.

tallarolcasquet food 243x207

HÀBITS: De costums altament arborícola on dins de les corones dels arbres s’alimenta i canta. No obstant precisa d’un sotabosc arbustiu, no massa dens, on sol nidificar. Es un ocell molt actiu i bellugadís. No es tant fugissera com d’altres espècies de tallarols. No sol aturar-se al terra. El vol sol ser de curta durada per cobrir distàncies curtes d’arbre en arbre o de matoll en matoll. Quan vola a distàncies mes llargues sol ser ondulat. Es poc gregari nomes sol anar em parella o en petits grups familiars a l’època de cria.

ALIMENTACIÓ: Tot i tenint en conta que la dieta bàsicament es insectívora, sobre tot a l’època de la reproducció, a finals del estiu i l’hivern la complementa amb una notable proporció de fruits silvestres que obté dels matolls i bardisses on habita com les mores, baies de grèvols, d’heura, de saüc, d’arç...ets. i ocasionalment fruita que obté dels arbres fruiters com pomes, peres, codonyars, caquis, figues ..ets .

 

 

Niu Posta Sylvia atricapilla 243x227REPRODUCCIÓ: La cria se sol produir entre els mesos de maig-juny. El niu és una copa finament estructurada amb parets i fons bastant primes, fabricat amb herbes , algunes branquetes i arrels. L’interior està folrat amb diversitat de material d’acord amb la disponibilitat del existent a la zona; herba, cabell, molsa, teranyines, llana i arrels més fines. Normalment el construeix en l’interior d’esbarzers, arbusts o arbres baixos. La posta consisteix de 3 a 6 ous de coloració variada: Blancs, rosats, olivacis, cremosos amb pintes o taques molt variades de color bru, olivaci, bru-rogenc, gris...ets. o hi ha cops que no en tenen cap. Depenent de la climatologia i l’anyada fan una o dues postes. La incubació dura de 12-13 dies. Els pollets son nidícoles, pelats al néixer. Es poden identificar per que tenen la boca de color carmí amb les vores de color blanc-cremós i amb dos punts clars a la llengua. Els pollets salten del niu quan tenen uns 11-14 dies.

 

MIGRACIÓ: Es un ocell generalment resident o sedentari a la comarca, però a l’hivern ens podem trobar amb individus de passa o hivernals que solen ser els que provenen dels països nòrdics o Centreeuropeus. En canvi, individus nascuts a la comarca poden, d’acord amb la climatologia i abundància d’aliments, fer migracions parcials, sobre tot, altitudinals a àrees mes benignes tenint en conte que molts SylviaAtricapillaImapaindividus de la conca mediterrània podem migrar cap el nord d’Àfrica.

 

ESTAT DE CONSERVACIÓ : La població del Tallarol de casquet al Moianès es estable amb un lleuger augment en els últims dos anys al menys en les observacions dels transsectes anuals dels últims 10 anys. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 15/08/2019), l’índex poblacional a Catalunya es estable amb un augment moderat del ordre del 31% en el període que compren del 2002 al 2018. La població catalana s’estipula en 978.000 – 1.594.000 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera Preocupació Menor http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=SYLATR

Segons BirdLife International (*). Aquesta espècie té un rang extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri del llindar vulnerable (extensió de les ocurrències <20.000 km 2)combinat amb una disminució o fluctuació de la mida de l’àmbit, l’ampliació / qualitat de l’habitatge, o la grandària de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació greu. La tendència de la població La tendència demogràfica sembla que augmenta i, per tant, l’espècie no s’aproxima als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència de la població (> 30% de davallada en deu anys o tres generacions). La mida de la població és extremadament gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada). Per aquestes raons, l'espècie es valora com a mínima preocupació. La població augmenta a causa dels canvis d'ús del sòl que condueixen a un augment del creixement arbustiu a algunes parts de la seva distribució geogràfica (del Hoyo et al . 2006). A Europa, les tendències entre 1980 i 2013 demostren que les poblacions han experimentat un augment moderat (EBCC 2015). 

blackcap vesc

Segons la darrera avaluació de la llista vermella europea, el Tallarol de casquet té una àrea extremadament gran i una població sana i, per tant, es considera segura. Tanmateix, la revisió científica sobre la matança il·legal d'ocells a la regió mediterrània, publicada per BirdLife International l'agost de 2015, estimava que 1,8 milions de Blackcaps són atrapats il·legalment i morts cada any.

 

(*)Citació consultada

BirdLife International (2019) Fitxa informativa de l’espècie: Sylvia atricapilla . Baixada de http://www.birdlife.org el 20/05/2020. Citació recomanada per a fulls informatius de més d'una espècie: Llista vermella de la UICN per a ocells (BirdLife International (2019). 

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIESKonrad Halupka & Marta Borowiec, 2005 Aymí, R. i Gargallo, G. (2019).  A: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, DA i de Juana, E. (eds.). Manual dels ocells del món viu . Lynx Edicions, Barcelona. (recuperat de https://www.hbw.com/node/58961 el 22 de juliol de 2019). R.Saenz Royuela. Ashpole, J, Butchart, S., Ekstrom, J. Mike Everett.

 

QUE PODEM FER PER AJUDAR ALS TALLAROLS DE CASQUET ?

El Tallarol de casquet es potser el tallarol, tot i el seu tarannà inquiet i bellugadís, que acostuma a estar mes familiaritzat amb la presencia humana. Es un ocell generalment resident o sedentari però a l’hivern ens podem trobar amb individus de passa o hivernals que solen ser els que provenen dels països nòrdics o Centreeuropeus. En canvi, individus nascuts a la comarca poden, d’acord amb la climatologia i abundància d’aliments, fer migracions parcials, sobre tot, altitudinals a àrees mes benignes tenint en conte que molts individus de la conca mediterrània podem migrar cap el nord d’Àfrica. La qüestió es que siguin forans o del país a l’hivern podem tenir Tallarols de casquet com a veïns o comensals.

Si tenim un parc o un jardí amb abundància d’arbres de fulla ampla i bardisses on puguin construir-se el niu el mes probable es que una parella de Tallarols de casquet facin el seu niu i ens deleixin amb el seu cant engrescador. No accepten las caixes nius però si poden ser uns assidus comensals de les menjadores artificials que tinguem instal·lades en el jardí amb barreja de llavors per ocells de jardí. Te predilecció per els fruits com les pomes, peres, codonyars, caquis, figues ..ets . i el paté per insectívors o paté fortificant per ocells el qual es una barreja de llavors altes amb energia, mantega, pa ratllat, fruits secs i un complexa vitamínic mineral. Cal tenir en conte de situar les menjadores en llocs inaccessibles per els gats i d’altres depredadors.

blackcap donna worley menjadora 400x368

 

 

 ornit camp jl 1 100x75  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

 

 

Tallarol capnegre ( Sylvia melanocephala)

Tallarol Gros (Sylvia borin)