• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00
Tallarols

Tallarol de mida mitjana. Difícil d’observar. Es caracteritza per el color discret del plomatge. 

Tallarol gros 400x373

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Família: Sylviidae ; Gènere: Sylvia; Espècie: Sylvia borin (Boddaert,1783)

   estivals  ESPECIE PROTEGIDA

MORFOLOGIA: Les dades de la seva biometria són 13/ 14 cm de longitud , envergadura de 22 cm. i un pes que oscil·la de 16 a 23 grams; longevitat d’uns set anys. No mostren dimorfismes sexuals: Com els insectívors tenen el bec ampla per la base, relativament curt, fort i fi com una alena, amb la punta acabat amb un petit ganxo ben adaptat que els hi permet caçar al vol els insectes de tota mena i mides. Adults: Parts superiors uniformes de color bru amb tints olivacis; seies clares poc visibles, anell ocular de color clar, auriculars de color bru clar. Ales mes fosques amb ribets olivacis a les plomes; cobertores alars superiors. Cua com les ales amb les bores mes clares. Parts inferiors mes clares amb tints bruns clars en el pit i els flancs. Cobertores inferiors de la cua fosques amb la punta negra.. Bec de color bru i les potes gris fosc. Joves: El color del dors es quelcom mes olivaci que els adults. El cant es notable i melodiós amb notes altes i sostingudes. Hi ha cops que es confonen amb els dels Tallarols de casquet.

 

HÀBITAT: Durant la cria prefereix els boscos humits amb abundància de sotabosc; bardisses, mates, arbusts, arbres fruiters.... Un cop acabada la cria es dispersa per tota mena de zones arbòries inclosos els jardins i parcs fins que emigra..

 habitat tallarol gros

 HÀBITS: Ocell força agressiu i territorial de costums molt discretes. Espècie molt fugissera difícil dons d’observar si no es amb la identificació del seu cant. No sol aturar-se al terra. El vol sol ser de curta durada per cobrir distàncies curtes d’arbre en arbre o de matoll en matoll. Quan vola a distàncies mes llargues sol ser ondulat. Es poc gregari nomes sol anar em parella o en petits grups familiars a l’època de cria.

Tallarol gros niu 243x207ALIMENTACIÓ: Bàsicament insectívor , sobre tot a l’època de la reproducció, a finals del estiu la complementa amb una notable proporció de fruits silvestres que obté dels matolls i bardisses on habita com les mores, baies de grèvols, d’heura, de saüc, d’arç...ets. i ocasionalment fruita que obté dels arbres fruiters com pomes, cireres, peres, codonyars, caquis, figues ..ets .

REPRODUCCIÓ: La cria se sol produir entre els mesos Maig a Juny. El niu és una copa finament estructurada amb parets i fons bastant primes, fabricat amb herbes , algunes branquetes i arrels. L’interior està folrat amb diversitat de material d’acord amb la disponibilitat del existent a la zona; herba, cabell, molsa, teranyines, llana i arrels més fines. Normalment el construeix en l’interior d’esbarzers, arbusts o arbres baixos. La posta consisteix de 4 a 5 ous de coloració variada: Des de color blanc brut fins a blancs amb pintes o taques no molt intenses, segons la latitud, de color bru, olivaci, bru-rogenc. Ets. Fan una posta per temporada. La incubació la qual la efectuen els dos components de la parella i dura de 11-12 dies. Els pollets son nidícoles, pelats al néixer. Es poden identificar per que tenen la boca de color carmí amb les vores de color blanc-cremós i amb dos punts púrpura a la llengua. Els pollets salten del niu quan tenen uns 12-14 dies.

tallarol gros mapa distr 243x256MIGRACIÓ: L’espècie és una migrant de llarga distància (Aymí i Gargallo 2015). Cria a la major part d’Europa i hiverna a l’àrea tropical de l’Africa fins a Sudàfrica. Arriben a les nostres contrades cap a mig Abril i emigren a finals d’Agost/mitjans de Setembre.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: No es molt abundant al Moianès, al menys en les observacions dels transsectes anuals dels últims 10 anys. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 13/05/2020), l’índex poblacional a Catalunya es estable amb una disminució del ordre del 1%  en el període que compren del 2002 al 2018. La població catalana s’estipula en 60.000 – 160.000 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera Preocupació Menor http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=SYLBOR  

Legislacio aplicable: Decret 2/2008 ESPÈCIE PROTEGIDA(Categoria D)  

Segons BirdLife International (*). Aquesta espècie té un abast extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars de Vulnerables sota el criteri de mida de rang (Extensió d'ocurrència <20.000 km 2combinat amb una grandària de la superfície descendent o fluctuant, extensió / qualitat de l’hàbitat o mida de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació severa). Tot i que la tendència de la població sembla disminuir, no es creu que sigui suficientment ràpida per tal d’acostar-se als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència demogràfica (> disminució del 30% en deu anys o tres generacions). La grandària de la població és extremadament gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l'espècie es valora com a mínima preocupació.

(*)Citació consultada
BirdLife International (2020) Fitxa informativa de l'espècie: Sylvia borin . Baixada de http://www.birdlife.org el 13/05/2020. Citació recomanada per a fulls informatius de més d'una espècie: Llista vermella de la UICN per a ocells BirdLife International (2020) (2020). Baixada de http://www.birdlife.org el 13/05/2020.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES.     Ekstrom, J., Butchart, S., Ashpole,Dowsett, RJ. Saez-Royuela, Aymí i Gargallo 2015. del Hoyo, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. and Kirwan, G.M. 2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona, 

 

ornit camp jl 1 100x75 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)