• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00
Tallarols

Tallarol de mida petita que a cop d’ull es distingeix per els tons grisos del cap, el dors i les ales bruns-rogencs. El coll i el pit de color castany ataronjat . Les parts inferiors de les bores de la cua, quelcom llarga, de clor blanc. Unes fines boqueres de color blanc. En estat d’alerta enlaire la cua com d’altres tallarols emetent sons d’alarma que sol ser un continuat “chek-chek-chek-chek”.

                                                          

                                                              nat ornitologo 150x115

Per poder-lo observar i identificar ens hem de mantenir a certa distància de les bardisses per on es mouen amb uns bons binocles i tenir molta paciència. Es pot confondre amb la Tallareta cuallarga perquè ambdós espècies ocupen l’hàbitat similar i tots dos presenten la gola i el pit de color vermellós, la part superior del cap, el dors i les ales de tons bruns grisosos. La Tallareta cuallarga es quelcom mes gran de mida i a la gola i presenta uns puntejats de color blanc mentre que el Tallarol de garriga te unes boqueres que van des de la comissura del bec per tota la bora del coll també de color blanc. Amb dos tenen l’anell ocular de color vermell.    

                         cap tallarol garriga 200x200        Tallareta cua llarga 200x200

                                  Tallarol de garriga                             Tallareta de cua llarga

Els Tallarols durant l’època de la reproducció són grans consumidors d’aràcnids . Arribo a la conclusió que la seva preferència per les àrees regeneratives post incendi es a causa del tipus de vegetació que es la primera en créixer i sol ser densa i de petita i mitjana alçada com els matolls, garrigues, bardisses...ets. Les primeres espècies d’animals que colonitzen aquestes zones són els aràcnids que precisament , com he dit, constitueixen una part important de la seva dieta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tallarol Garriga mascle Dear Kitty 400x373                                                  estivals      ESPECIE PROTEGIDA

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Família: Sylviidae ; Gènere: Sylvia; Espècie: Sylvia cantillans; (Pallas, 1764)

MORFOLOGIA: Les seves mides oscil·len entre 12-13 cm de llargada i 16-18 cm d’envergadura. Mascle adult: Part superiors de color gris pissarra amb tints bruns inclosos els costats del cap. Petites i fines boqueres de color blanc que s’estenen des de la comissura del bec passant per sota dels ulls fins pràcticament el coll.. Ales de color bru-cendrós com la cua la qual te les vores de color blanc. Pit de color castany ataronjat o bru rosaci amb la part ventral blanquinosa. Bec de color pissarra, potes groguenques i anell ocular vermell intens. Femella adulta: Dels mateixos colors que els mascles però mes apagats i discrets. El dors es bru-cendrós mes clar amb les boqueres menys definides i las parts inferiors rosades amb tints groguencs i blancs en el ventre. Anell ocular de color vermell i en segons quins individus un segon anell extern de color blanc. Joves: Igual que les femelles però sense el color blanc pur de les vores de la cua. Com els  demés insectívors tenen el bec ampla per la base, relativament curt, fort i fi com una alena, amb la punta acabat amb un petit ganxo ben adaptat que els hi permet caçar al vol els insectes de tota mena i mides.

Tallarl garriga femella 400x407

 

 

HÀBITS: Com els de la majoria de tallarols. Molt actiu, freqüenta l’interior de la vegetació pujant i baixant a la recerca d’insectes. Prefereix les parts altes dels matolls que las inferiors. Això explica la convivència en el mateix ecosistema amb altres espècies de tallarols que prefereixen les zones baixes. A l’època de reproducció defensa de forma agressiva el seu territori enlairant la cua de forma desafiant tal com ho fa la Tallareta cuallarga. Acostuma aturar-se dalt, a la punta, dels matolls del seu domini, emeten les seves notes musicals. Es molt fugissera davant la presència humana per el que es dificultós la seva observació, la qual es necessita una dosi de paciència i constància i per identificar-la es a base de conèixer el seu cant. El seu vol es caracteritza per distàncies curtes de matoll a matoll o d’arbust a arbust a mitja alçada deixant-se caure de cop i en vertical dins de l’espessor dels matolls o bardisses.

 

 

 

 

HÀBITAT: Prefereix les zones arbustives no molt altes, garrigues, bruc, bardisses, matolls espinosos, arboç, clars d’arbredes de roures, alzines o pins rics amb sotabosc dens. Al Moianès es pot localitzar a les assolellades àrees de regeneració vegetal per causa d’un incendi com las de Castellterçol i Granera.

hàbitat

niu Tallarol garriga Pierandrea Brichetti.243x207ALIMENTACIO: La seva alimentació són bàsicament els insectes i d’altres invertebrats : caragolins, aranyes, milpeus, saltamartins, llagostes de les quals sol aprofitar solament l’abdomen, mosques, larves, arnes, purgo....També afegeix a la dieta fruits d’esbarzer (Rubus fruticosus), de Lloreret (Daphne laurèola) de Murtra (Myrtus communis) de Llentisc (Pistacia lentiscus).........

REPRODUCCIÓ: L’Època de cria sol ser de finals de Març fins a final de Juny. Es una espècie monògama. El mascle construeix varis nius i l’escollit per pondre els ous l’acaben de confeccionar els dos consorts. A una alçada que pot oscil·lar dels 30-130 cm construeixen aquet niu que consisteix en una petita copa profunda i molt reforçada a base d’herbes, arrels, fulles petites i folrat en el seu interior de fines arrels, molsa, pels, plomes...ets. La posta es de 3-6 ous de color verdós clar o amb tons bruns. Taques amb tons brunes o grises emplaçades la majoria al pol gruixut. La incubació dura de 11-12 dies. Els pollets són molt precoces abandonen el niu a partir dels 9-12 dies. Fan una niada per temporada

sylvia cantillans distribution map 243x207MIGRACIÓ: L’espècie és migrant de llarga distància, hivernant a l’Àfrica subsahariana (Aymí  et al. 2015). La migració cap els llocs d’hivernada sol fer-se de mitjans d’Agost fins a final de Setembre. El retorn a les nostres contrades sol ser a finals de Març i finals d’Abril.

ESTAT DE CONSERVACIÓ : El Tallarol de garriga no es la espècie de tallarols mes comuna a la comarca. He pogut observar que d’un any a l’altre la seva presència es variable. En àrees en estat regeneratiu després d’haver patit un incendi es on he pogut constatar mes observacions.. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 17/08/2019), l’índex poblacional a Catalunya es estable amb un augment moderat del ordre del 41% en el període que compren del 2002 al 2018. La població catalana s’estipula en 390.000 – 1.272.000 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera Preocupació Menor http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=SYLCAN

Segons BirdLife International (*) Aquesta espècie té una gamma molt gran, i per tant no s'aproxima als llindars per vulnerable sota el criteri de mida gamma (extensió de presència <20.000 quilòmetres 2combinat amb una grandària de la superfície descendent o fluctuant, extensió / qualitat de l'hàbitat o mida de la població i un nombre reduït de localitzacions o fragmentació severa). La tendència demogràfica sembla que augmenta i, per tant, l’espècie no s’aproxima als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència de la població (> 30% de davallada en deu anys o tres generacions). La mida de la població és extremadament gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l'espècie es valora com a mínima preocupació. a població augmenta a causa dels canvis d'ús del sòl que condueixen a un augment del creixement arbustiu a algunes parts de la seva distribució geogràfica (del Hoyo et al . 2006).La població augmenta a causa d'una recent expansió en algunes zones de la seva àrea de cria. A Europa, les tendències entre 1989 i 2013 han registrat un augment moderat (EBCC 2015) Esquema pan-europeu comú de monitorització d'aus. Disponible a: http://www.ebcc.info/index.php?ID=587

Espècie protegida d’acord al Decret Legislatiu 2/2008

(*)Citació consultada
BirdLife International (2019) Fitxa informativa de l'espècie: Sylvia cantillans . Descarregat de http://www.birdlife.org el 17/08/2019. Citació recomanada per a fulls informatius de més d'una espècie: Llista vermella de la UICN per a ocells (BirdLife International (2019), 2019). Descarregat de http://www.birdlife.org el 17/08/2019.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES.

R.Saenz Royuela, Ashpole, J, Butchart, S., Ekstrom, J. i Khwaja, N. Aymí, R., Gargallo, G., Christie, DA i Garcia, EFJ 2015. Subalpine Warbler ( Sylvia cantillans ). A: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, DA i de Juana, E. (eds), Handbook of the Birds of the World Alive , Lynx Edicions, Barcelona.

 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

Tallarol Gros (Sylvia borin)

Tallareta cuallarga (Sylvia undata)