• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00
Tallarols

                   

Tallarol de mida petita.  A cop d’ull, el color del seu plomatge es fosc per sobre i vinós per la part inferior; el capell lleugerament erèctil amb la cua llarga que acostuma a dur-la alçada quan està aturat.

                                                           

                                                             nat ornitologo 150x115

Per poder-lo observar i identificar ens hem de mantenir a certa distància de les bardisses per on es mouen, uns bons binocles i tenir molta paciència. Es pot confondre amb la Tallareta cuallarga perquè ambdós espècies ocupen l’hàbitat similar i tots dos presenten la gola i el pit de color vermellós, la part superior del cap, el dors i les ales de tons bruns grisosos. La Tallareta cuallarga es quelcom mes gran de mida i a la gola i presenta uns puntejats de color blanc mentre que el Tallarol de garriga te unes boqueres que van des de la comissura del bec per tota la bora del coll també de color blanc. Amb dos tenen l’anell ocular de color vermell.    

             cap tallarol garriga 200x200         Tallareta cua llarga 200x200

                   Tallarol de garriga                         Tallareta de cua llarga

Els Tallarols durant l’època de la reproducció són grans consumidors d’aràcnids . Arribo a la conclusió que la seva preferència per les àrees regeneratives post incendi es a causa del tipus de vegetació que es la primera en créixer i sol ser densa i de petita i mitjana alçada com els matolls, garrigues, bardisses...ets. Les primeres espècies d’animals que colonitzen aquestes zones són els aràcnids que precisament , com he dit, constitueixen una part important de la seva dieta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

tallareta cuallarga John Fielding 400x373

 Resident      ESPECIE PROTEGIDA

  TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Família: Sylviidae ; Gènere: Sylvia; Espècie: Undata; Subespècie: Undata undata (Scopoli, 1769)

MORFOLOGIA: 13-14 cm. de llargada i 14-17 cm d’envergadura;10 a 12 grs. de pes Mascle adult: Part superior del cap, gris pissarra fosc; dors, bru fosc amb les vores blanques. Ales brunes fosques amb plomes ribetejades de gris. Parts superiors brunes vermelloses amb punts blancs a la gola i tints grisencs en els flancs; l’abdomen es blanquinós i cobertores caudals inferiors de color bru grisenca. ; bec fosc, potes brunes groguenques i l’anell ocular de color vermell. Femella adulta: Semblant al mascle però mes bruna per damunt i mes clar la part inferior. Joves: De color bru terrós per damunt i bru vermellós la part inferior; cua amb les vores groguenques. Com tots els insectívors tenen el bec ampla per la base, relativament curt, fort i fi com una alena, amb la punta acabat amb un petit ganxo ben adaptat que els hi permet caçar al vol els insectes de tota mena i mides. El seu cant no es gaire melodiós.

 

 HÀBITAT : La Tallareta cuallarga es un ocell, com la majoria de tallarols, específicament adaptat a les zones dels matolls, sotabosc i garrigues dels hàbitats mediterranis. El seu preferit es el de las bardisses en zones de muntanya de bruc, gatosa, ginebres, ginestes, garrics, savines, alzinars ets.. de difícil accés on passa pràcticament el seu cicle vital (recerca d’aliment, cria...ets) i per on es mou amb tota agilitat. L'espècie depèn de matolls densos i baixos que sovint es creen com a resultat d'incendis passats. L'espècie arriba al màxim en abundància poc temps després d’un incendi (per exemple, entre 3 i 4 anys després del foc) que es quan la vegetació és la més adequada (Jacquet i Prodon 2009, Pons i Clavero 2010, S. Herrando  a litt . 2016). Les zones cremades de Castellterçol i Granera, on la vegetació s’està restaurant, es on hi han les poblacions mes interesants de tallarols

  GARRIGA 1024x239

Fauvette pitchou Artec 243X207HÀBITS: Es un ocell molt actiu i poc gregari. A l’època de reproducció defensa de forma agressiva el seu territori. Acostuma aturar-se dalt, a la punta, dels matolls del seu domini, emeten les seves notes musicals no gaire elaborades. La resta del temps sol estar ocult dins de les bardisses, sense aparèixer, on es mou de forma molt hàbil. Nomes es desplaça i es visible per anar a cercar una altre bardissa realitzant un vol curt i a ras de terra.. Es molt fugissera davant la presència humana per el que es dificultós la seva observació, la qual es necessita una dosi de paciència i constància i per identificar-la es a base de conèixer el seu cant. A la tardor/hivern es pot donar el cas que convisquin en una determinada àrea una població de varis individus d’acord amb l’abundància d’aquella zona.

ALIMENTACIÓ: La seva alimentació són bàsicament els insectes i d’altres invertebrats : caragolins, aranyes, milpeus, saltamartins, llagostes de les quals sol aprofitar solament l’abdomen, mosques, larves, arnes, purgo....També afegeix a la dieta fruits d’esbarzer (Rubus fruticosus), de Lloreret (Daphne laurèola) de Murtra (Myrtus communis) de Llentisc (Pistacia lentiscus).........

Tallareta cuallarga dins el niu JM BOMPAR 243x207REPRODUCCIÓ L’època de cria sol ser a finals de Març principis d’Abril fins el mes de juliol. El niu es en forma de copa compacta construïda a base de fulles, tiges de gespa, i branquetes de bruc, fils de teranyines, plomes, fulles d’herbes folrades d’arrels, cabells, molsa, fibres, líquens...ets. La posta consta de 3-5 ous de color blanc grisenc amb pintes brunes olivàcies i grises. Solen fer dues postes anuals i excepcionalment tres. La incubació, la qual es compartida per amb dos sexes però majoritàriament la femella, es de 12/13 dies. Els pollets que son nidícoles neixen sense borralló; Comissura interior de la boca de color grog, amb dues taques fosques a la llengua.  

MIGRACIÓ:   Al Moianès, els adults son residents un cop fitxat el seu territori.. Els individus del any són migratoris parcials en dispersió.. En hiverns extrems sol efectuar migracions parcials altitudinals cap a la plana on troba temperatures mes suaus i aliment.

                         

sylvia undata map 243X207ESTAT DE CONSERVACIÓ:

La població del Tallareta cuallarga al Moianès ha augmentat la seva població sobre tot a les zones que es regeneren dels incendis com la part Sud de la comarca. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 24/06/2019), la població catalana a l’època de nidificació ha sofert un Augment del ordre del 21% en el període del 2002 al 2018. La població catalana s’estipula en 40.000 – 144.000 individus i el seu estat es considera Preocupació Menor http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=SYLUND

Informe Bird Life Internacional (*): Aquesta espècie està disminuint a un ritme moderadament ràpid, qualificant-la com a quasi amenaçada. Les caigudes de la població central a Espanya són les principals responsables de la disminució global, però les altres poblacions també han reportat caigudes, fins i tot a França, on la població està disminuint moderadament. Les causes de la disminució no són del tot clars, però inclouen la degradació i la modificació dels hàbitats.

Tendència
Les dades del sistema espanyol de seguiment d'ocells comuns (SACRE) suggereixen que les espècies poden haver disminuït en una mitjana del 4,6% (IC del 95%: 6,2-3,1) l'any 1998-2011 (V. Escandell a litt. 2012) , amb caigudes que ocorren a totes les regions (i, per tant, no només es poden atribuir a un canvi cap al nord en el rang de l’espècie, com es preveia en els escenaris de canvi climàtic) . La llista vermella europea d’ocells va estimar que la població  decreixia a un ritme aproximat del 30% en 12,3 anys o tres generacions (BirdLife International 2015). La tendència demogràfica de les espècies produïdes pel programa paneuropeu de monitorització general de les aus suggereix que va  disminuir un 32% durant el període 1980-2012 i un 24% durant el període 2003-2012 (EBCC 2016). Mentre que les poblacions de Portugal i el Regne Unit estan augmentant, s'han registrat caigudes tant a França com a Itàlia. Es calcula que la tendència global de la població disminueix a un ritme del 20-29% durant tres generacions.

 (*)BirdLife International (2019) Fitxa d’espècie: Sylvia undata . Descarregat a http://www.birdlife.org el 21/06/2019. Citació recomanada de fulls de dades per a més d’una espècie: BirdLife International (2019) IUCN Red List per a aus. Descarregat a http://www.birdlife.org el 21/06/2019.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES
Derhé, M., Ashpole, J, Taylor, J., Symes, A., Ekstrom, J., Mahood, S., Butchart, S. Saez Royuela R.
Green, E., Herrando, S., Kirchner, F., Iñigo, A., Lega Italiana Protecció Uccelli, Pons, P., Monitoraggio Italiano Ornitologico, Escandell, V., Meirinho, A., Wotton, S., Regos, A., Encalado, J. Gill, F and D Donsker (Eds). 2019.

 

  Nat.Amateur 100 X 100       

 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)

Tallarols del Moianès - característiques generals -