• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00

Cotxa fumada m 300x312 

 " El caga mànecs dels taulats, murs i pedregars"

Resident ESPECIE PROTEGIDA   Menjadora 1    niu jardi 1

 

 TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Familia: Muscicapidae ; Gènere: Phoenicurus; Espècie: Phoenicurus  ochruros (Linneus, 1758) 

        cotxa fumada m 400x373                cotxa fumada f 400x373

MORFOLOGIA: Ocell de mida petita 13-14,5 cm llargada; Presenta dimorfisme sexual. Mascle: A l’època de cria les parts superiors del cap, dors i pit són de color gris fosc. El front, galtes i pit quasi de color negre. Els flancs i l’abdomen es de color gris mes clar. Les ales són de color fosc amb les vores darreres de las secundàries blanques. Carpó i cobertores superiors caudals i la cua vermelloses de color mes bru a las plomes centrals. Bec i potes de color negre. A l’hivern els tons negres son mes grisencs i les ales menys blanques. Molts mascles joves tenen el plomatge molt semblant a les femelles fins la muda de l’any següent. Femella: La femella te el color del plomatge mes discret que el mascle per que, com generalment sol succeir amb els ocells de dimorfisme sexual, es la que s’encarrega de covar els ous durant la cria i passa mes desapercebuda dels depredadors. De color bru cendrós per damunt i mes clar las parts inferiors sense el color blanc de les secundàries, cobertores inferiors de la cua vermelloses; cua com la del mascle. Joves: Semblants a les femelles però de color quelcom mes bru i sense taca blanca a les ales.

bec cotxa 243 x 207

Com quasi tots les espècies de la família mostren cops espasmòdics d’obertura i tancament de les ales o diferents posicions de la cua amunt o avall. Ocell bàsicament insectívor i la seva biologia està adaptada a aquets rols. Tenen el bec ampla per la base, relativament curt, fort i fi com una alena, amb la punta acabat amb un petit ganxo ben adaptat que els hi permet caçar al vol els insectes de tota mena i mides. Tenen les potes i els dits llargs que els hi permet remenar entre la fullaraca i el substrat del sol per la recerca d’aliment.

  hàbitat cotxa 1024x239

HÀBITAT : El seu hàbitat pròpiament dit es el munta ,mes aviat àrid, com els penya-segats, tarteres, pedregars...ets,  amb vegetació de secà. No obstant s’ha adaptat perfectament als medis antropògens com els habitatges i construccions on hagi jardins propers. Al Moianès freqüenta els murs i taulats de les cases velles, les teulades noves de teules, parets d’edificis tant de cases aïllades , masies, com edificacions del interior dels pobles, pedregars i penya-segats. En els pobles te tendència a instal·lar-se en pèrgoles, garatges, magatzems oberts, forats, escletxes...ets

Food cotxa fumada 243x207HÀBITS: Es un ocell molt territorial, es esquerp , poc sociable, quasi sempre solitari o en parella i no tolera en el seu territori d’altres individus de la seva mateixa espècie. Es un ocell que es pot observar fàcilment, sobre tot els mascles; es inconfusible per el seu color totalment fosc amb la cua vermellenca, exhibint-se a dalt d’una teulada, d’una antena, un mur, una paret, alçant i baixant la cua amb moviments espasmòdics. D’aquí la denominació de caga mànecs, com a tota la família dels muscicàpids, per aquest hàbit. No sol posar-se a les branques dels arbres però els freqüenta a l’època de cria per cercar l’aliment. Es traslladen d’un punt a l’altre realitzant vols curts a ras de terra. Sol planar-se per llançar-se sobre les presses i caçar-les a terra o empaitant-los al vol. El seu cant que es fa mes freqüent a l’època de cria no es gaire melodiós.

ALIMENTACIÓ: La seva dieta es a base d’insectes, aranyes, centpeus i d’altres invertebrats. A finals Food cotxa fumada Fruita 243x207d’estiu i la tardor complementa la dieta amb baies i fruits silvestres.

REPRODUCCIÓ: La temporada de reproducció va des de mitjans d'abril fins a mitjans de juliol. La Cotxa Fumada es considerada un ocell semi cavernícola en quan a la instal·lació del seu niu. Encara que prefereix les esquerdes i forats naturals, fins i tot un sot a terra; també en els forats dels arbres del jardí, dels parcs o en racons de les cases a on se senti segur i protegit; son els seus llocs preferits son a sota les teules d’un taulat, els angles que formen els pilars amb les bigues i els sortints dels voladissos. Adopten fàcilment les caixes niu instal·lades per les Orenetes de Cua Blanca o les específiques per ells. El niu sol ser en forma de copa del qual s’encarrega la femella de construir-lo a base de branquillons, herba seca, molsa i folrat amb plomes i pels. La posta consisteix amb 4/6 ous blancs brillant. La incubació dura de 12-16 dies de la que s’encarrega exclusivament la femella. Els pollets són nidícoles alimentats tan per el pare com la mare. Les cries són molt precoces dons als 12-15 dies de néixer ja salten del niu. Estan coberts d’un plomall de color gris i el paladar de color grog amb les comissures del bec blanques cremoses. S’independitzen a les vuit setmanes d’edat. Solen fer dues niades per temporada però depenen de la climatologia poden arribar a fer-nen tres.

Cotxa fumada niu posta 243x207      cotxa fomada polletsalniu 243x207    cotxa fumada pollet 243x207

MIGRACIÓ: Al Moianès es un ocell resident sedentari amb migracions parcials a l’hivern. Durant aquesta estació solen hivernar a les nostres contrades individus provinents del Nord i Centre d’Europa.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: La població de la Cotxa Fumada al Moianès, sobre tot dins de les poblacions, es Estable. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 06/06/2019), la població catalana a l’època de nidificació ha sofert un Augment Moderat del ordre del 17% en el període del 2002 al 2018. De la població hivernal el 16% en el mateix període. S’estipula en 72.000 – 140.000 individus i el seu estat es considera Preocupació Menor http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=PHOOCH

Basades en dades provisionals de 21 països del sistema paneuropeu comú de seguiment de les aus (EBCC / RSPB / BirdLife / Statistics Netherlands; P. Vorisek a litt. 2008). BirdLife International (2019) Aquesta espècie té un rang extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de la mida del rang (ocurrència <20.000 km 2).combinat amb una disminució o fluctuació de la mida de l’àmbit, l’ampliació / qualitat de l’habitatge, o la grandària de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació greu. La tendència de la població sembla estable i, per tant, l’espècie no s'aproxima als llindars de vulnerabilitat segons el criteri de tendència de la població (> 30% de decadència en deu anys o tres generacions). La mida de la població és extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un continu descens estimat a> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada)  Per aquestes raons, l’espècie a Europa s’avalua com a Menys preocupant . http://datazone.birdlife.org/species/factsheet/black-redstart-phoenicurus-ochruros/text

Amenaces : La situació dels nius son vulnerables a la pertorbació (Wildlife Trust 2015).

Accions de conservació en curs
Legislació Aplicable Decret Legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria D)

Mesures de Conservació:  Haurien de tenir com a objectiu mantenir les poblacions reproductives existents. També s'hauria de sensibilitzar la població sobre l’espècie (Wildlife Trust 2015).

Citació recomanada
BirdLife International (2019) Fitxa d’espècie: Phoenicurus ochruros . Descarregat a http://www.birdlife.org el 05/06/2019. Citació recomanada de fulls de dades per a més d’una espècie: BirdLife International (2019) IUCN Red List per a aus. Descarregat a http://www.birdlife.org el 05/06/2019.

REFERÈNCIES I BIBLIOGRAFIA Ekstrom, J., Ashpole, J, Butchart, S., Symes, A.Dowsett, RJ (Hagemeijer i Blair 1997) (Collar i Christie 2015). Peterson-Mounfort-Hollom, Lars Svensson,Peter j. Grant, Mike Everett, R.Saez Royuela

 

 

                 Com podem ajudar a la Cotxa Fumada per protegir-la

 

images

Encara que per instalar el seu niu prefereix les esquerdes i forats naturals, fins i tot un sot a terra,  els racons de les cases a on se senti segur i protegit, son  tambe llocs preferits. Per exemple a sota les teules d’un taulat, els angles que formen els pilars amb les bigues i els sortints dels voladissos. Adopten fàcilment les caixes niu instal·lades per les Orenetes de Cua Blanca o les específiques per ells.

Els nius artificials específics i adequats per la Cotxa fumada, son els oberts per davant amb les mides especificades en el planell  que poden ser ocupats perfectament per altres espècies com per exemple el Pit-roig.

planell niu semiobert 400x373

cotxes niuartificial

Segóns quina situació están obicats els nius en l’ambient antropogen son vulnerables a la pertorbació de qualsevol origen. A la Station Ornithologique Suisse s’han dissenyat caixes específiques de forma triangular, com la de la fotografia, molt apreciades per aquets ocells i que son per adossar en els vèrtex de les parets i murs o a sota dels voladissos. Porten uns barrots protectors per evitar als depredadors de nius com les Garses, Gats i les Cornelles.

 

planell niu semiobert 400x373

Per la tardor i a l'hivern poden acudir a les menjadores de jardi instal·lades en llocs estratègics però a on a demés de les barreges de llavors trobin  fruits i llavors silvestres, cucs de farina i pasta per insectívors.

food garden cotxa fumada 400x373

 

 

 ornit camp jl 1 100x75     Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.   Naturalista "amateur" en el Moianès

Muscicapidis del Moianès : Pit-roig, Rossinyols, Bitxacs, Còlits, Cotxas i Papamosques

Pit-roig (Erithacus rubecula)