• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00

Saxicola torquata 400x373                                                       

         " L’ocell camperol ornamental  "         

            Resident    en perill       ESPECIE PROTEGIDA

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Familia: Muscicapidae ; Gènere: Saxicola; Espècie: Saxicola torquatus (Linneus, 1766) 

Bitxac Saxicola torquatus M 400x373

 

MORFOLOGIA: Ocell de mida petita 11,5-13 cm llargada; pes corporal..... Cap gros i arrodonit. Postura engallardida o tibada. Dimorfisme sexual. Mascle adult: El cap, gola, dors i escapulars de color negre amb les vores de les plomes bru-vermelloses. Les ales fosques amb les vores de les plomes bru-vermellós. Secundàries internes amb la base de color blanc. Taca blanca a les cobertores grans i mitjanes, internes. Cua de color bru-fosc amb ribets groguencs. Cobertores superiors de la cua blanques amb el centre de color negre i la punta blanca. A la primavera l’aspecte del cap es mes negre. Costat del coll blancs. Pit i flancs taronja vermellós; abdomen i cobertores caudals inferiors amb tons cremosos; les ales per sota son fosques; el bec i les potes negres. Femella: El disseny es semblant a la del mascle però amb els colors mes discrets. De color mes bru al dors, menys color blanc al coll i les ales. Les parts inferiors son menys vermelloses. Sense blanc a les cobertores caudals superiors. Bec i potes de color negre. Joves: Les parts superiors son de color bru-fosc amb taques vermelloses i esblanqueïdes. Les ales presenten poc color blanc. Parts inferiors del cos groguenques.

Te un vol que recorda el brunzit dels borinots. Com quasi tots les espècies de la Bitxac Saxicola torquatus F 400x373família mostren cops espasmòdics d’obertura i tancament de les ales o diferents posicions de la cua amunt o avall. Ocell bàsicament insectívor i la seva biologia està adaptada a aquets rols. Tenen el bec ampla per la base, relativament curt, fort i fi com una alena, amb la punta acabat amb un petit ganxo ben adaptat que els hi permet caçar al vol els insectes de tota mena i mides. Tenen les potes i els dits llargs que els hi permet remenar entre la fullaraca i el substrat del sol per la recerca d’aliment.

HÀBITS:   Es un ocell que es pot observar fàcilment, sobre tot els mascles, solen exhibir-se aturats dalt dels matolls, dels pals de les tanques ramaderes, fils de telèfon, tàpies, dalt de les pedres mostrant el seu inconfusible cap negre i el color blanc del coll, les ales i el carpó. On es traslladen d’un punt a l’altre realitzant vols a ras de terra . Generalment se’l pot observar en solitari, en parella o en família a la tardor.

 

HÀBITAT : Àrees obertes amb matolls, arbusts, parets de pedra, tanques, marges dels camps de cultiu de cereals, brolles i lleres arbustives, garrigues , prats de pastura.

Marges 1024x239

Food bitxac 243x207

ALIMENTACIÓ: L’alimentació consisteix, com tots els muscicàpids, insectes mitjans i petits, aranyes, cuques i d’altres invertebrats. Sol planar-se per llançar-se sobre les presses i caçar-les a terra o al vol. També afegeix a la seva dieta certes llavors i fruites silvestres. (Collar 2015)

 

REPRODUCCIÓ: La temporada de reproducció compren del març a mitjans d’agost. Solen fer dues postes per temporada però segons les circumstàncies climatològiques poden arribar a fer fins a tres. Sol fer el niu a ranc de terra en mig dels matolls o les herbes. Consisteix en una petita tassa fonda composta d’herbes, molsa, fulles i tiges revestida de cabells, llana i plomes. La posta està composta de 5/6 ous de color blau puntejats de color vermellós. La incubació dura de 13-14 dies de la que s’encarrega exclusivament la femella. Els pollets són nidícoles alimentats tan per el pare com la mare. Les cries són molt precoces dons als 12-15 dies de néixer ja salten del niu. S’independitzen a les tres setmanes d’edat.

Bitxac posta 243x207  bitxac niada 243x207  bitxac juvenil 243x207

Netherlands; P. Vorisek a litt. 2008). BirdLife International (2019) Aquesta espècie té un rang extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de la mida del rang (ocurrència <20.000 km 2).combinat amb una disminució o fluctuació de la mida de l’àmbit, l’ampliació / qualitat de l’habitatge, o la grandària de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació greu. La tendència de la població sembla estable i, per tant, l’espècie no s'aproxima als llindars de vulnerabilitat segons el criteri de tendència de la població (> 30% de decadència en deu anys o tres generacions). La mida de la població és extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un continu descens estimat a> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada)  Per aquestes raons, l’espècie a Europa s’avalua com a Menys preocupant.  http://datazone.birdlife.org/species/factsheet/common-stonechat-saxicola-torquatus

AMENACES : La disminució de la població a Europa des dels anys cinquanta ha estat impulsada per una pèrdua d'hàbitats de cria a causa de la intensificació agrícola (Collar 2015), incloent la creació de grans camps oberts, la destrucció de matolls i de tanques, la transformació de pastures a camps de conreu, la destrucció de la vegetació estructuralment diversa per incendis incontrolats i pertorbacions humanes (Tucker i Heath 1994). També ha patit la retirada del pasturatge (Collar 2015). Els hiverns greus també han provocat fluctuacions entre les poblacions (Tucker i Heath, 1994).

Accions de conservació en curs
Legislació Aplicable Decret Legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria D)

Citació recomanada:
BirdLife International (2019) Fitxa d’espècie: Saxicola torquatus . Descarregat a http://www.birdlife.org el 01/06/2019. Citació recomanada de fulls de dades per a més d’una espècie: BirdLife International (2019) IUCN Red List per a aus. Descarregat a http://www.birdlife.org el 01/06/2019.

                            Qué podem fer per ajudar al Bitxat comú 

Donada les seves costums muntanes i camperoles no es un ocell que acudeixi als jardins ni a les menjadores artificials.

Només l’espècie es beneficia amb el manteniment de pràctiques agrícoles no intensives. Aquestes inclouen la conservació d’arbres dispersos, arbusts i bardisses en els camps. (Tucker i Heath 1994)

Bitxac comu 2 400x373

 

REFERÈNCIES I BIBLIOGRAFIA :Ekstrom, J., Ashpole, J, Butchart, S., Symes, A.Dowsett, RJ (Hagemeijer i Blair 1997) (Collar i Christie 2015). Peterson-Mounfort-Hollom, Lars Svensson,Peter j. Grant, Mike Everett, R.Saez Royuela, Collar, N. (2019). Stonechat comú ( Saxicola torquatus ). A: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, DA i de Juana, E. (eds.). Manual dels ocells del món viu . Lynx Edicions, Barcelona. (recuperat de https://www.hbw.com/node/58515 el 2 de juny de 2019).

 

Nat.Amateur 100 X 100   Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

Rossinyol