• Dijous, 29 Octubre 2020 00:00

Luscinia megarhynchos 300x282

"L’ocell de les bardisses que canta a la llum de la lluna"

                        estivals  ESPECIE PROTEGIDA

 

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Familia: Muscicapidae ; Gènere: Luscinia ; Espècie: Luscinia megarhynchos (Brehem 1831)

                                

 

                                                                  apunts

 Fa dos anys en una arboreda que hi ha a davant de casa hi niava una parella de rossinyols dins d’una heura que trepava i embolicava el tronc d’un dels arbres. Van criar dues temporades. L’últim estiu la brigada de l’ajuntament mentre desbrossava el terra del parterre va tallar la base de l’heura i aquesta es va assecar. A la temporada següent el mascle rossinyol ja no va tornar. Les dues temporades de la seva presència vaig tenir l’oportunitat de seguir-lo i controlar-lo. Vaig poder comprovar que durant el dia el mascle cantava en llocs diferents, mentre que a la nit sempre cantava des de el mateix lloc. Generalment la durada del cant durant el vespre estava composta de dues “sessions” . La primera finalitzava als voltants de la mitja nit i la segona començava a l’alba. Durant el dia els reclams variaven de notes i de durada. Vaig detectar que al poc d’arribar al territori després de la migració, en aquet cas el segon any que es quan vaig estar al cas, va ser a principis d’Abril i el cant era mes insistent i mes potent. Suposo que apart de marcar el territori servia per atraure alguna femella dons els rossinyols generalment cada any canvien de parella. En el procés de la migració arriben primer els mascles que solen prendre possessió del territori de l’any anterior . El segon torn ho fan les femelles que es queden en el territori on hagi un mascle que el seu cant las sedueix millor. Aquestes observacions las vaig poder constatar amb altres observadors i coincidien bastant.

Avui no hi es el rossinyol però a prop i nien un cargolet i un tallarol de casquet que a les matinades m’alegren el despertar amb els seus cants gents desdenyables.

 

Luscinia megarhynchos 400x373 2MORFOLOGIA: Ocell de mida mitjana 15-17 cm.; pes corporal 17-25 gr. Postura engallardida o tibada que freqüentment enlaira la cua. Presenta el color del seu plomatge bru-ocraci uniforme per damunt i clar per la part inferior, amb la cua de color castany ocràcia amb una mida quelcom llarga. Adults: Amb dos sexes no presenten diferències i no tenen cap variació estacional. La part superior color bru amb tons ocràcies, sobre tot les cobertores caudals superiors. Ales brunes amb les bores externes brunes-ocràcies; cua d’una mida quelcom llarga de color castany ocràcia . Partint de la gola, pit, abdomen i part inferior caudal són de color veig clar amb tons bruns-cendrosos, mes accentuat en els flancs i el pit.; cobertores caudals inferiors de color crema. Bec de color bru fosc mes clar a la part inferior. Potes de color gris-bru, clares quelcom rosades. Les galtes presenten unes pigues allargades de color bru-clar; l’anell ocular de color pàl·lid. Joves: Parts superiors bru-ocraci amb ribets bruns foscos i taques blanques; parts inferiors semi blanques amb orles brunes. Les ales i la cua com els adults amb pigues clares. Ocell bàsicament insectívor i la seva biologia està adaptada a aquets rols. Tenen el bec ampla per la base, relativament curt, fort i fi com una alena, amb la punta acabat amb un petit ganxo ben adaptat que els hi permet caçar al vol els insectes de tota mena i mides . Tenen els tarsos llargs i els dits grans que els hi permet remoure les fulles i els substrats del terra per cercar l’aliment mentre que els colors del plomatge el camuflen perfectament.. Te un vol amb el moviment alar molt ràpid i amb trajectòries curtes a ras de terra sense sobrepassar l’alçada de las bardisses.

hàbitat rossinyol 1024x239

HÀBITAT Boscos amb sota bosc dens , Sotes d’arbusts densos, esbarzers, bardisses de parcs, bardisses de ribera i jardins.

Luscinia megarhynchos 243x271

HÀBITS:   Ocell molt discret d’hàbit enforinyat i que es passa pràcticament tot el temps en mig dels matolls a poca alçada del terra on sol baixar sovint per remoure entre les fulles i els substrats a la recerca d’aliment. Sempre es troba en estat d’alerta. El seu reclam s’escolta a poc de la seva arribada del lloc d’hivernada. En el primer torn de la migració solen arribar primer els mascles que generalment es situen en el territori de l’any anterior a l’espera d’atraure les femelles amb el seu melodiós cant. Tenen l’hàbit de cantar pràcticament a qualsevol hora del dia però es molt notable el seu cant durant la nit. Això junt amb que no s’aventura a parar-se en les branques obertes fan del rossinyol un ocell molt audible però poc visible. Suficient per que els seus contrincants desisteixin. Es considerat un dels millors canors d'Europa .

 

Luscinia megarhynchos 3 243x207ALIMENTACIÓ: La seva dieta duran l’època de cria es bàsicament insectívora composta per tota mena d’insectes especialment escarabats i formigues complementada amb llambrics, larves, cuques, caragolins i aranyes. Ocasionalment però no de forma habitual caça arnes i papallones al vol. A finals de temporada afegeix a la dieta baies i fruits silvestres com el gerds o groselles, . No son comensals de les menjadores de jardí. Màxim que es podria aconseguir es atraure’ls amb cucs de farina vius en un recipient situat al terra dins del seu territori. (Collar i Christie 2015)

REPRODUCCIÓ: La maduresa sexual dels rossinyols arriba a l’any d’edat. El mascle generalment canvia de femella cada any. L’època de reproducció compren els mesos de Maig-Juny. Després del aparellament la femella s’encarrega de construir el niu la qual te forma de tassa; la base es de fulles mortes i tiges d’herba gruixuda. Aquet està ubicat en llocs tranquils de vegetació atapeïda a poca alçada de terra entre els matolls de les argelagues, esbarzers, prop de les mates d’ortigues. La posta està composta de 4-5 ous de color verd oliva. La femella s’encarrega de covar-los durant 12-13dies. Els pollets són nidícoles alimentats tan per el pare com la mare. Les cries són molt precoces dons als 12-15 dies de néixer ja salten del niu. S’independitzen a les tres setmanes d’edat.                                                                                          

      rossinyol niu posta 243x207   niada rossinyol 243x207         ROSSINYOL JOVE 243X207

mapa cri hivernacio rossinyol 509x484MIGRACIÓ: El Rossinyol es un ocell estiuenc que hiverna a l’Africa Tropical. Arriba a les nostres contrades per criar a principis d’Abril i se'n torna a les àrees d’hivernada cap el mes d’Agost-Setembre.. (Collar i Christie 2015) (Snow and Perrins 1998)

ESTAT DE CONSERVACIÓ: La població del Rossinyol al Moianès es estable detectant-se un moderat augment. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 20/05/2019), la població catalana a l’època de nidificació ha sofert un augment moderat del ordre del 8% en el període del 2002 al 2018. . S’estipula en 1.784.000 – 2.598.000 individus i el seu estat es considera PREOCUPACIÓ MENOR http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=LUSMEG

Basades en dades provisionals de 21 països del sistema paneuropeu comú de seguiment de les aus (EBCC / RSPB / BirdLife / Statistics Netherlands; P. Vorisek a litt. 2008). BirdLife International (2019) Aquesta espècie té un rang extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de la mida del rang (Extensió de les ocurrències <20.000 km 2)combinat amb una disminució o fluctuació de la mida de l’àmbit, l’ampliació / qualitat de l’habitatge, o la grandària de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació greu. La tendència de la població sembla estar augmentant i, per tant, l’espècie no s'aproxima als llindars de vulnerabilitat segons el criteri de tendència de la població (> 30% de decadència en deu anys o tres generacions). La mida de la població és extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un continu descens estimat a> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l’espècie s’avalua en Increment i com a Menys preocupant http://datazone.birdlife.org/species/factsheet/common-nightingale-luscinia-megarhynchos/text

 AMENACES : El desenvolupament agrícola modern ocasiona la reducció i modificació dels seus hàbitats. Els contaminants que intervinguin a la seva cadena alimentaria (insecticides). Sensible també al Canvi Climàtic . Les noves tendències a ordenar els grans jardins .

Accions de conservació en curs
Legislació Aplicable

  • Conveni Berna Annex II (Espècie Estrictament Protegida)
  • Reial Decret 439/1990 Annex II (Espècie d’interès Especial)
  • Decret 148/1992 Annex I (Espècie sensible)
  • Llei 22/2003 Espècie protegida (Categoria C)

 

REFERÈNCIES I BIBLIOGRAFIA Ekstrom, J., Ashpole, J, Butchart, S., Symes, A.Dowsett, RJ (Hagemeijer i Blair 1997) (Collar i Christie 2015). Peterson-Mounfort-Hollom, Lars Svensson,Peter j. Grant, Mike Everett, R.Saez Royuela

(*)Citació recomanada
BirdLife International (2019) Fitxa tècnica de l'espècie: Luscinia megarhynchos . Descarregat a http://www.birdlife.org el 20/05/2019. Citació recomanada de fulls de dades per a més d’una espècie: BirdLife International (2019) IUCN Red List per a aus. Descarregat a http://www.birdlife.org el 20/05/2019.

                             

                                 Que podem fer per protegir el ROSSINYOL?

Per aconseguir que un rossinyol s’instal·li en el jardí, aquet ha de ser molt gran, tranquil i a on hagin matolls lo suficientment atapeïts. Donad el tipus de la seva dieta i  costums esquives no es un ocell que acudeixi a les menjadores artificials. Així es que només podem gaudir del seu melodiós cant.

És probable que l’espècie es beneficiï també del manteniment de pràctiques agrícoles de baixa intensitat i de zones de bosc i matolls.

 

ornit camp jl 1 100x75   lAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. " Un Naturalista "Amateur en el Moianès"

 

 

Bitxac comú (Saxícola torquata)

Papamosques gris (Muscicapa striata)