• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00

Papamosques gris 300x279

"El caçamosques que caça a les fosques"         

                  estivals    ESPECIE PROTEGIDA   niu jardi 1 

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Familia: Muscicapidae ; Gènere: Muscicapa; Espècie: Muscicapa striata (Pallas, 1764)

Papamosques gris 400x373MORFOLOGIA: Ocell de mida petita 13,5-14,5 cm de llargada; Pes corporal 11,2-21,9 grams. Amb les reserves acumulades en el moment de la migració poden arribar a un pes de 25,3 grams. A cop d’ull presenta una postura engallardida o tibada. El plomatge es de colors discrets a base de tons bruns-cendrosos la part superior i el pit mes clar però llistat. Vola des de una perxa per caçar i retorna a la mateixa. Absència de dimorfisme sexual. Adults: Parts superiors de color gris-bru enfosquit ; el fons del front, cap i pili amb un to mes clar però amb ratlles fines de color bru fosc. Ales brunes amb filets blancs externs a les plomes secundàries. Cobertores superiors brunes amb els ribets de color acràcia.; la cua es de color bru. La part inferior es en general blanc cendrós mes clara a la gola i el ventre; el coll, flancs i pit estries fines i difuminades de color fosc; la part inferior de les ales es de color gris cendrós. El bec i les potes de color negre. Joves: La part superior amb taques brunes i groguenques; ales mes vermelloses i l’abdomen blanc.

Com quasi tots les espècies de la família mostren cops espasmòdics d’obertura i tancament de les ales o diferents posicions de la cua amunt o avall. Ocell bàsicament insectívor i la seva biologia està adaptada a aquets rols. Tenen el bec ampla per la base, relativament curt, fort i fi com una alena, amb la punta acabat amb un petit ganxo ben adaptat que els hi permet caçar al vol els insectes de tota mena i mides. A diferència d’altres espècies de la mateixa família els papamosques rarament es posa a terra. Emeten un cant no gaire elaborat. El seu vol es ràpid, direccional i quelcom ondulat.

                                                               

apunts

plomes setiformes papamosques 243 x 207Una característica dels ocells que mengen insectes son les plomes en forma de pels que es denominen setiformes situades a les comissures del bec  les qüals son molt sensitives i serveixen per detectar la conveniència o no de determinades presses.

Els Muscicàpids s’alimenten bàsicament d’insectes. Certes parts d’aquets no son digeribles com els èlitres, les potes...ets. a les hores es veuen obligats de tant en tant a regurgitar aquets elements indigeribles en forma de petites boletes denominades egagròpiles. Aquet procés pot originar el vòmit d’entre una i sis egagròpiles per dia. Igualment succeeix amb altres espècies d’ocells de regiment alimentari carnívor, insectívor o omnívor com les rapinyaires, les gavines...ets.

 

HÀBITAT : El Papamosques gris es un ocell adaptable a molts tipus d’habitats mentre disposi d’arbres o arbusts caducifolis i bosques de coníferes amb zones obertes i riques en insectes voladors i que disposin de branques que tinguin espais oberts per fer-les servir com a perxes o punts de guaita per caçar. Així dons es fàcil trobar-lo en parcs, jardins, deveses, horts, camps de fruiters, llindars del bosc i arboredes, heures i emparrats vegetals d’edificis ...ets.

hàbitat papamosques 1024x121

 sistema caça papamosques 400 x 273

HÀBITS: Fàcils d’observar per el seu hàbit específic en la caça d’insectes. Una costum molt tipificada de la seva espècie. Ocupa una perxa que, majoritàriament sol ser des d’una branca o en el seu cas, un cable de telèfon o a dalt d’una paret des de els quals es llença al vol per empaitar una presa realitzant tota mena de cabrioles amb la finalitat de caçar-la i un cop capturada tornar al punt de partida amb la presa al bec. Generalment s’alimenten durant el dia però en els llocs a on la activitat i intensitat dels insectes voladors es al capvespre aprofiten aquestes hores per caçar. Mantenen la seva activitat caçadora inclosa per les hores de foscor a on hi ha fanals d’il·luminat on acudeixen infinitat d’insectes voladors atrets per la llum. Es un ocell generalment solitari o en companyia de la parella.

 

 

food papamosques gris 243x207ALIMENTACIÓ: La seva dieta es bàsicament insectívora, sobre tot d’insectes voladors. Capturen mosques, pugons, escarabats, formigues, abelles, vespes, papallones....ets. Afegeix a la seva dieta fruita. A l’hivern aquet tipus de preses són molt escassos i a les hores opten per moure-s per la part superior dels arbres buscant l’aliment dels insectes i invertebrats que es troben entre les fulles, les escorces del tronc. De forma ocasional els que es troben a ras del terra.

Si el clima és fresc i  no hi han insectes  que volen, van a la recerca de petits invertebrats  que es troben a les fulles , branques i escorces. Si el mal temps persisteix, molts nius fracassen, ja que aquests petits invertebrats solen ser menjats pels pares com a prioritat de subsistència en lloc d’alimentar a las cries.

niu posta papamosquesgris 243x207REPRODUCCIÓ: La temporada de reproducció compren des de mitjans de maig a mitjans d’agost. Malgrat arribar de la migració en una data relativament endinsada amb la temporada de cria del nostre país aconsegueixen fer un parell de niades abans del retorn a les zones d’hivernació a finals d’Agost. Per atreure les femelles es mostra per part del mascle en el punt que ha escollit per construir el niu amb actitud agressiva, amb un cant no molt elaborat estarrufant el capell i la gola i es mou a totes direccions mentre mou la cua de forma espasmòdica. La nidificació s’efectua en arboredes poc denses, deveses, emparrats...ets. El niu sol estar situat en llocs molt diversos i sorprenents. Adossat a no gaire altura del tronc o en un forat d’un arbre, d’una tàpia o en un niu artificial, directament a terra, en un voladís natural o artificial, en un monyó ..ets. Te forma de copa construït a base de herbes, branquillons, petites arrels, pels, fibres entapissat amb materials fins com plomes, pels de papamosques gris nodrint pollets 243x207llana, cabells, molsa...ets. La posta sol ser de 4-6 ous que poden mostrar diversos dissenys: color blau clar; blau verdós o cremós amb taques i pintes brunes-ocràcies; grisoses-ocràcies o sense taques. La incubació dura 11-15 dies dels que s’encarrega de covar exclusivament la femella. Els pollets són nidícoles oberts d’un plomall gris fosc en el cap, dors i cuixes; boca grog ataronjat amb les bores blanques-groguenques. Els papamosques defensen el niu amb molta agressivitat sigui de la mida que sigui el seu depredador a base d’atacs i crits d’alarma intimidadors. El Papamosques gris es dels últims immigrants que  arriba a les nostres contrades, però tot i així la majoria tiren endavant dues niades. L’èxit de la segona ve donada per la reducció d’òvuls la qual cosa significa menys boques per omplir. (British Trust of Ornithology BTO)

mapa distribucio papamosques gris 400x321

MIGRACIÓ:  L'espècie és estival al Moianès, hivernant a l'Àfrica subsahariana (Taylor 2015). Sol arribar a mitjans d’Abril principis de Maig els mes tardans per tornar a la zona d’hivernada a finals d’Agost principis de setembre.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: La població del Papamosques gris al Moianès no ha set mai abundant. Segons dades personals obtingudes des de 2003 a 2013 i 2017 a 2018 he de considerar la població nidificant estable. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 12/06/2019), la població catalana a l’època de nidificació ha sofert un Augment Simple del ordre del 5% en el període del 2002 al 2018. La població catalana s’estipula en 18.000 – 27.000 individus i el seu estat es considera Preocupació Menor http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=MUSSTR

Informe Bird Life Internacional (*): Aquesta espècie té un rang extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de la mida del rang (Extensió de les ocurrències <20.000 km 2) combinat amb una disminució o fluctuació de la mida de l’àmbit, l’ampliació / qualitat de l’habitatge, o la grandària de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació greu. Tot i que la tendència de la població sembla que està disminuint, es considera que la disminució no és prou ràpida per apropar-se als llindars de vulnerabilitat sota el criteri de tendència de població (> 30% de decadència en deu anys o tres generacions). La mida de la població és extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un continu descens estimat a> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l’espècie s’avalua com a Menys preocupant però Ocell en declivi. El Papamosques gris apareix vermell a causa de la seva ràpida i consistent disminució de la població, amb una disminució del 89% entre 1967 i 2012. Les proves suggereixen que això es deu a la pobra taxa de supervivència anual de les aus de primer any, però les condicions en els seus camps d'hivernació a Àfrica poden també han contribuït al declivi. Tendència de la població: Disminució Àmplia http://datazone.birdlife.org/species/factsheet/spotted-flycatcher-muscicapa-striata

             

                  Com podem ajudar a la protecció del Papamosques gris ?

Donat el seu règim alimentari exclusivament insectívor i la seva forma de depredar les seves preses poc el podem ajudar amb la col·locació de menjadores.

papamosques gris nodrint pollets 400x373

Si que en canvi podem contribuir a la seva protecció amb la instal·lació de caixes niu obertes col·locades en llocs  concrets on estiguin protegits dels seus depredadors naturals que espolien els nius entre el quals es troba el gat domèstic, la fagina (Mustela nivalis) i el Picot garser gros (Dendrocopos major)  (Potti i Merino, 19944b). Es mengen els ous i pollets o també ataquen les femelles mentre coven. D’altres possibles depredadors són la Rata cellarda(Eliomys quercinus) i la serp blanca (Rinechis scalaris).

planell niu semiobert 400x373

Accions de conservació en curs: Annex CMS II. Annex II a la Convenció de Berna. Actualment no hi ha mesures de conservació conegudes per a aquesta espècie a Europa. 

Accions de conservació proposades: A mesura que les causes de les caigudes són incertes, es necessiten més investigacions per investigar possibles factors. L'espècie també es beneficiaria de la protecció dels seus hàbitats boscosos madurs afavorits, un menor ús d'insecticides de gran espectre i el manteniment d'arbres madurs en terres de cultiu, parcs i jardins (Tucker i Heath, 1994).

Amenaces: Es creu que les disminucions poden ser degudes  a canvis climàtics a factors adversos com ara reduccions o contaminació induïdes per biocides, eliminació d'arbres vells i deteriorament general de l'hàbitat (Taylor 2015) .

     

 

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________

(*)Citació consultada
BirdLife International (2019) Fitxa d’espècie: Muscicapa striata . Descarregat a http://www.birdlife.org el 12/06/2019. Citació recomanada de fulls de dades per a més d’una espècie: BirdLife International (2019) IUCN Red List per a aus. Descarregat a http://www.birdlife.org el 12/06/2019.

REFERÈNCIES I BIBLIOGRAFIA  Ekstrom, J., Ashpole, J, Butchart, S., Symes, A.Dowsett, RJ (Hagemeijer i Blair 1997) (Collar i Christie 2015). Peterson-Mounfort-Hollom, Lars Svensson,Peter j. Grant, Mike Everett, R.Saez Royuela, Dowsett, RJ, J.Potti J.Grandal (1995)

 ornit camp jl 1 100x75 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.  "Naturalista amateur del Moianès" 

 

 

Rossinyol

Muscicapidis del Moianès : Pit-roig, Rossinyols, Bitxacs, Còlits, Cotxas i Papamosques