• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00

Erithacus rubecula rubecula          

"El Pit-roig es el típic i familiar ocell de les bardisses , sotabosc i jardins"

               Resident ESPECIE PROTEGIDA   Menjadora 1   niu jardi 1

 

 

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Familia: Muscicapidae ; Gènere: Erithacus ; Espècie: Erithacus rubecula. (Linneus 1758)

Pit roig 300x282plomatge juvenil pit roig 300x282MORFOLOGIA: Ocell de fàcil identificació, d’aspecte rabassut i de mida petita -13.14 cm.- ; El plomatge del front, galtes, gola, part inferior del coll i pit es de color roig taronja. Bru cendrós olivaci el pili , part superior del clatell i el dors. Cobertores de l’ala veig fosc amb tons ocracis; primàries i secundaries de color bru cendrós. Cua de color bru. Ventre blanc amb tints cendrosos mes intensos en els flancs. Bec de color bru fosc. Potes de color bru. Tan el mascle com la femella son similars. Els joves amb taques ondulades ocràcies i brunes fosques sense la part inferior del coll i pit del color roig taronja. La part inferior es de color ocràcia amb orles brunes. Cua bruna fosca. Presenten una postura engallardida o tibada. La seva biologia està adaptada a aquets rols. Tenen el bec ampla per la base, relativament curt, fort i fi com una alena, amb la punta acabat amb un petit ganxo ben adaptat que els hi permet caçar al vol els insectes de tota mena i mides, remoure entre les fulles del terra i els substrats.

HÀBITAT  El Pit-roig es el típic i familiar ocell de les bardisses i el sotabosc. Per això el seus hàbitats preferits són els boscos amb sotabosc poc dens, bardisses a la bora de camins, dels cursos d’aigua, parcs i jardins d’ambient mes aviat humit on tinguin disponibles branques o perxes per guaitar.

habitat bardisses

lluita mascles pit roig 243x282HÀBITS: Es un ocell en molt de caràcter. Els individus que freqüenten o viuen als jardins i a llocs antropògens on no son molestats, el seu comportament els hi dona un caire d’ocell descarat fins al punt que es familiaritzen tant que solen entrar dins de les cases. Per contra en un medi on se senten perseguits es tornen desconfiats i discrets. Solen buscar aliment a ras de terra on es desplacen a saltirons en busca de llombrics i cuques. En el seu comportament, com quasi totes les espècies de la família, mostren cops espasmòdics d’obertura i tancament de les ales o diferents posicions de la cua amunt o avall. Aquets moviments els utilitzen com a senyals de contacte entre els altres individus propers o com a senyals d’ansietat i agressivitat davant imminents sensacions de perill o alarma. Tant els mascles com les femelles són ocells molt territorials inclòs a l’hivern. Tot i figurant un ocell de temperament dolç son molt agressius. Els mascles per defensar el seu territori entren en combats molt virulents fins el punt que poden arribar a la mort d’un dels contrincants. Són capaços de foragitar ocells mes grossos per expulsar-los del seu territori. Canta a partir de l’alba principalment per atraure las femelles o marcar el seu territori. De vegades, pot cantar a la meitat de la nit si està a prop d'una llum intensa. Generalment canta tot l'any, excepte a finals de l'estiu, quan està en el procés de la muda. El food natural 2pit roig 243x207reclam de la tardor és més silenciós i menys contundent que en el de la primavera. Socialment sovint es mouen sols exceptuant l’època de cria que van per parelles o l’època de la migració que solen anar en grups reduïts. Els individus que habiten en el Moianès són sedentaris exceptuant els hiverns amb temperatures extremes o manca d’aliments que es quan solen fer migracions temporals de tipus altitudinal. En aquesta època solen arribar a la comarca individus provinents de centro Europa que cada cop es mes reduïda provablement a causa del Canvi Climàtic.

ALIMENTACIÓ: La seva dieta es bàsicament insectívora, però a l’hivern també la completen amb un règim omnívor. Inclou a la seva dieta llambrics, larves, cuques, vertebrats molt petits, caragolins, aranyes, fruits, llavors i baies silvestres. Solen ser assidus comensals de les menjadores de jardí principalment a la tardor i a l’hivern .

 REPRODUCCIÓ: La maduresa sexual del Pit-roig arriba a l’any d’edat. En el temps de la cria es tornen mes discrets. . Nien en mig dels matolls densos, escletxes o furats prop de terra. Els Pits-roig són monògams. Las prèvies a l’aparellament consisteix en que el mascle li porta aliment a la femella per seduir-la. Un cop la parella esta formada, la femella s’encarrega de fer el niu. Es una estructura en forma de ovalada feta amb fulles, molsa, plomes i folrada amb arrels i pels. Els individus mes antropògens nidifiquen en diversos llocs insòlits on puguin fer el niu com voladissos , l’interior de porxos i coberts; fins i tot en llaunes, olles o recipients. Accepten perfectament les caixes nius instal·lades en mig de les bardisses , prefereixen les caixes que son semi obertes per davant, però s’ha de tenir en conte que estiguin resguardades dels gats i altres depredadors. Poden inclòs niar en una torreta girada.

L’època de la cria compren entre els mesos d’Abril i el Juny. Ocasionalment, segons la benevolència de la climatologia, a principis de Març i arriben a fer fins a tres niades per temporada. La posta consisteix de 5 a 7 ous de color blanc amb taques ocràcies mes intenses a la base rodona . La incubació te una durada de 11 a 14 dies de la qual s’encarrega la femella mentre el mascle es el responsable d’alimentar-la a una freqüència de tres vegades cada hora. Els pollets són nidícoles alimentats tan per el pare com la mare. Les cries són molt precoces dons als 12/15 dies de néixer ja salten del niu. S’independitzen a les tres setmanes d’edat.

 incubacio pit roig 243x207  Pit roig ous 243x207   Pit roig niada 243x207  

Migration Pit roi300X358g

 MIGRACIÓ: La migració en aquesta espècie és poc coneguda, però en general es creu que les poblacions orientals són migratòries totals, mentre que les poblacions més occidentals són residents o parcialment migratòries (Collar 2015. El Pit-roig es un ocell comú a tota la comarca del Moianès. Els autòctons solen hivernar al territori es dons un ocell sedentari de la comarca, exceptuant algunes migracions parcials en funció de la climatologia, sobre tot, altitudinals. En canvi durant l’estació freda ens solen visitar els individus que han criat o nascut al Nord i Centre d’Europa. Alguns individus migren fins al sud de la península ibèrica o al nord del continent africà. Solen emigrar des de mitjans d’Agost fins a finals de Setembre principis d’Octubre. El retorn es produeix a mitjans de Febrer. Veure EXPERIÈNCIES SOBRE L'ORIENTACIÓ DEL PIT-ROIG

ESTAT DE CONSERVACIÓ: La població del Pit-roig al Moianès es estable detectant-se un moderat augment. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 14/05/2019), la població catalana a l’època de nidificació ha sofert un augment moderat del ordre del 27% en el període del 2002 al 2018. En canvi la població hivernal ha disminuït moderadament un 10% en el mateix espai de temps. Provablement a la menor quantitat de visitants de la resta d’Europa. . S’estipula en 1.557.000 – 2.169.000 individus i el seu estat es considera PREOCUPACIÓ MENOR  http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=ERIRUB

Basades en dades provisionals de 21 països del sistema paneuropeu comú de seguiment de les aus (EBCC / RSPB / BirdLife / Statistics Netherlands; P. Vorisek a litt. 2008). BirdLife International (2019) Aquesta espècie té un rang extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de la mida del rang (Extensió de les ocurrències <20.000 km 2)combinat amb una disminució o fluctuació de la mida de l’àmbit, l’ampliació / qualitat de l’habitatge, o la grandària de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació greu. La tendència de la població sembla estar augmentant i, per tant, l’espècie no s'aproxima als llindars de vulnerabilitat segons el criteri de tendència de la població (> 30% de decadència en deu anys o tres generacions). La mida de la població és extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un continu descens estimat a> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l’espècie s’avalua en Increment i com a Menys preocupanthttp://datazone.birdlife.org/species/factsheet/european-robin-erithacus-rubecula

parany AMENACES : L'espècie està subjecta a la caça com aliments al voltant de la conca mediterrània (Collar 2015). Les fluctuacions de la població solen ser conduïdes per hiverns greus i durs (Hagemeijer i Blair 1997).  http://www.lainezmoianes.cat/blog/133-pelats-i-llestos-per-menjar

Accions de conservació en curs
Legislació Aplicable

  • Conveni Berna Annex II (Espècie Estrictament Protegida)
  • Reial Decret 439/1990 Annex II (Espècie d’interès Especial)
  • Decret 148/1992 Annex I (Espècie sensible)
  • Llei 22/2003 Espècie protegida (Categoria C)

 

Citació recomanada: BirdLife International (2019) Fitxa tècnica de l'espècie: Erithacus rubecula . Descarregat a http://www.birdlife.org el 15/05/2019. Citació recomanada de fulls de dades per a més d’una espècie: BirdLife International (2019) IUCN Red List per a aus. Descarregat a http://www.birdlife.org el 15/05/2019.

REFERÈNCIES I BIBLIOGRAFIA:   M.Herrera 1991; Peterso, Mounfort Hollom;M.S.Royuela. Ashpole, J, Ekstrom, J., Butchart, S., Symes, A. Europe&Environ

               

                                    Que podem fer per protegir el PIT-ROIG?

 

menjadora pit roig 243x207El Pit-roig es un visitant assidu dels jardins, fins al punt que es pot tornar molt familiar si en ells hi troba menjar de forma habitual. La seva dieta es bàsicament insectívora però al mateix temps omnívora. Si a les menjadores del jardí els hi posem cucs de farina, pasta per insectívors i barreja de llavors i grans per ocells acudeixen periòdicament amb molta afecció. També són interesants las boles de greix durant l’hivern.

 

niu pit roig pot 243x207L’altre aspecte en que podem col·laborar es amb la instal·lació de nius artificials. Per la seva biologia aquets nius defereixen dels altres clàssics que es construeixen per altres espècies d’ocells. Són oberts per davant , s'han  de col·locar en mig de les bardisses protegit dels gats i d’altres depredadors.  Els individus mes antropògens nidifiquen en diversos llocs insòlits on puguin fer el niu com voladissos , l’interior de porxos i coberts; fins i tot en llaunes, olles o recipients.

        niu torrete pit roig 243x207         menjadora jardi pit roig 243x207              planell niu semiobert 400x373

 

 

 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.  Un naturalista “amateur” del Moianès

 

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)