• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00
Muscicapidis

 

Els ocells de la familia dels Muscicapidae del Moianès

Família d’espècies d’ocells insectívors composta per espècies de mida petita amb comportaments similars i certes relacions genètiques entre ells. Alguna d'aquestes especies es caracteritzen per un cant molt notable i melodiós. Mentre uns tenen uns colors del plomatge apagats i que passant desapercebuts, d'altres mostren colors vius i variats.

 TAXONOMIA: ORDRE: Passeriformes ; FAMILIA : Muscicapidae

                                                                 

                                                                     apunts

  Espècies que crien, hivernen o són sedentàries al Moianès com es el cas del Pit-roig, el Rossinyol, el Bitxac, el Còlit i la Cotxa classificades fins fa poc temps a la família del Túrdids a on pertanyen els Tords i les Merles, a estàncies dels científics especialistes, han canviat i han set incloses recentment a la família dels Muscicàpids, família a on pertanyen els Papamosques per comportaments similars i estudis genètics que són les principals causes d'aquesta nova taxonomia. Son espècies que pertanyen al Vell Món distribuïts per els continents Europeu, Asiàtica i Africà.

 La TAXONOMIA es una eina de la biologia que ajuda a classificar els éssers vius en grups o tàxons. Els ocells es classifiquen per ORDRES i dins de cada una d’elles per FAMÍLIES. Els Muscicàpids pertanyen al ordre dels PASSERIFORMES en el que podríem englobar moltes especies d’ocells per que tenen una característiques morfològiques semblants. Es a dir un pardal, un rossinyol o una alosa son del ordre dels passeriformes per la semblança de la seva forma que no te res a veure per exemple amb la d'una cigonya. Però entre ells hi ha unes   petites diferencies que fan que las tinguem que englobar en famílies diferents.

PLOMES SETIFORMES 243X207

 

Una característica dels ocells que mengen insectes son les plomes setiformes, en forma de pels situades a les comissures del bec que son molt sensitives i serveixen per detectar la conveniència o no de determinades presses.

 

bec cotxa 243 x 207Aquesta família d’ocells està composta per espècies de mida petita. Oscil·len entre els 10 i el 22 cm de llargada i pesen entre 4/8 a 25/42 grams. Presenten una postura engallardida o tibada. La seva dieta es essencialment insectívora. Son ocells molt bons voladors encara que habitualment prefereixen mes estar en mig de les bardisses. Les ales són més o menys llargues i punxegudes, segons el comportament migratori de cada espècie i els seus hàbits alimentaris. Algunes espècies, per atrapar els insectes, tenen l’hàbit de posar-se a una branca determinada, estar a la guaita, sortir volant per caçar-los per tornar a la mateixa o un altre branca. D’altres no desaprofiten tampoc remoure en mig de la fullaraca del terra del bosc per trobar l’aliment. Es per això que la seva biologia està adaptada a aquets rols. Tenen el bec ampla per la base, relativament curt, fi com una alena, acabat amb un petit ganxo a la punta ben adaptat que els hi permet caçar al vol els insectes Bec papamosques 243 x 207 1de tota mena i mides. Las espècies que es mouen dins de la vegetació com per exemple els Rossinyols son mes discrets.

Aquesta família d’ocells es caracteritza per ser molt territorials i alguna de les especies amb un cant molt notable i melodiós. Tenen la coloració del plomatge variat mentre uns tenen uns colors apagats que passant desapercebuts com els grisos i bruns passant a través de plomatges de color negres i blancs fins a espècies que presenten colors vius i variats. Aquesta variació de tons o la potencia del seu cant, va molt lligada a la seva territorialitat. Mentre els que son de colors discrets marquen el territori amb un cant molt potent, els altres el mostren amb els seus vius colors.

El seu hàbitat de les zones temprades, segons la espècie, sol ser principalment arborícoles en zones espesses de boscos de diversos tipus de fulla caduca o perenne, parcs, jardins, zones àrides obertes bec pit roig 243 x 207 1o pedregars amb petits arbres dispersos i camps de cultiu . Aquet tipus d’habitat proporciona perxes de guaita per la caça d’insectes.

Els que viuen al Centre i Nord d'Europa emigren al sud del continent durant l’hivern. D’altres, com per exemple, els Rossinyols emigren cap l’Àfrica i tornen per criar a la Primavera.

Socialment es mouen en parelles, en petits grups familiars o sovint en individus sols. Las espècies que freqüenten les zones d’arboredes denses, com per exemple els Papamosques, son ocells molt discrets en canvi n’hi han d’altres, com per exemple las Cotxes, que per el seu comportament actiu i sempre en moviment poden ser mes visibles.

La majoria de les espècies de Muscicàpids s’alimenten durant el dia o al capvespre. El Papamosques gris aprofita per caçar quan es fosc aprofitant l’atracció que senten els insectes per la llum que desprenen els fanals

Generalment en el seu comportament mostren cops espasmòdics d’obertura i tancament de les ales o diferents posicions de la cua amunt o avall. Aquets moviments els utilitzen com a senyals de contacte entre els altres individus propers, com a senyals d’ansietat i agressivitat davant els seus depredadors.

La majoria de les parelles dels Muscicàpids solen  ser monògams però hi han espècies que són polígams, i altres són probablement criadors cooperatius. 

El període de cria com quasi tots els ocells insectívors està supeditat a l’abundància d’aliment.

El niu, segons l’espècie solen construir-lo en arbres, entre les branques dels arbustos, o en els buits dels troncs

 

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES:

 

 

INDEX DELS MUSCICÀPIDS DEL MOIANÈS   Descripció de les espècies

       Erithacus rubecula rubecula 150 x 150     Pit-roig                       Bitxac Saxicola torquata 150x150Bitxac       

      Cotxa fumada m 2 150x150 Cotxa fumada           Papamosques gris 150x150      Papamosques gris                           

  Luscinia megarhynchos 150x150      Rossinyol

 

 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

 

lainezmoianes@lainezmoianes  " Un Naturalista Amateur del Moianès"

Jean Marc Rabby Des Ailes et des Plumes

MANUAL DELS PAIS DEL MÓN Vol 10 de Josep del Hoyo-Andrew Elliott-David Christie - Lynx Edicions - ISBN: 8487334725

MANUAL DELS OCELLS DEL MÓN Vol 11 de Josep del Hoyo, Andrew Elliott i David Christie - Lynx Edicions - ISBN: 849655306X

EL MANUAL DE LA IDENTIFICACIÓ DE PERSONES PER A EUROPA I EL PALEARCTIC DE L’OEST per Mark Beaman, Steve Madge - C.Helm - ISBN: 0713639601

L'ENCYCLOPEDIE MONDIALE DES OISEAUX - Dr Christopher M. Perrins - BORDAS - ISBN: 2040185607

Nicole Bouglouan  http://www.oiseaux-birds.com/page-family-muscicapidae.html

Peterson, Montfort, Hollom

Papamosques gris (Muscicapa striata)

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)