• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00

Garsa 389 x 360

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes, Familia: Corvidae, Gènere: Pica, Espècie: Pica pica, Subespècie: melanotos . (Brisson  1760)

 sedentari  Menjadora 1   

 

                                                                                                    

                                                                                       apunts

· Les GARSES del Moianès pertanyen a la subespècie melanotos. Els ocells que son sedentaris acostumen, amb el temps, a constituir subespècies que es diferencien entre elles per petits detalls. En aquest cas la subespècie -pica melanotos- que es exclusivament de la Península Ibèrica   es diferencia amb l’espècie de l’Europa occidental i central - pica pica- en que es una mica mes petita de mida, las ales mes curtes i la majoria dels individus tenen el carpó negre en lloc de blanc. Als països nòrdics n’hi ha un altre de subespècie, la –pica fennorum-

pica pica melanotos 243x207               pica pica pica 243 x 207

· Les GARSES com les GUILLES, per les costums depredadores, la picardia i la intel·ligència que tenen, son considerades els proscrits del bestiari de les nostres contrades ja que sembla que es borlin de qui els pretén caçar, es per això que son protagonistes de molts contes i faules populars. Sense donar-se’n els mateixos humans amb la pressió excessiva dels habitats naturals han eliminat els seus depredadors i amb el desenvolupament que tenen ambdós animals per adaptar-se als canvis radicals son capaços de mantenir la seva població estable. Els FALCONS, ASTORS, GENNETES, FAGINES, RATES CELARDES ets. son els principals depredadors naturals de les GARSES. La adaptabilitat als llocs humanitzats l’han transformat en un ocell oportunista a on obté l’aliment que necessita i està a l’empara dels depredadors naturals.

· Des de que vaig començar l’estudi i observació de la fauna del Moianès, fa uns vint anys, la població de les GARSES ha sofert un augment considerable. Coincideixo amb els especialistes en la que asseguren que es a conseqüència de la disminució dels seus depredadors naturals.

· Sense cap intenció de fer-les mal, dons tots els essers vius desenvolupen un rol a la biodiversitat, considerem que no es bo engrescar a les GARSES a que vinguin al nostre jardí per la seva afecció a menjar-se els ous i pollets dels ocells que nien en ell. Personalment vaig tenir l’ocasió de criar a ma una garsa petita que per el que sembla va caure del niu i va ser abandonada a la seva sort constituint una mascota fidel i divertida. Li vaig posar de nom "Pirula". Resseguia tota la casa i el jardí. La seva afecció era de descordar-me les betes de les espardenyes o quan se m’enfilava al ombro la de picar-me l’orella. No puc explicar el disgust que vaig tenir quan un dia la vaig trobar ofegada al safareig.

·  Segons observacions i estudis fets per els  ETÒLEGS el color tan cridaner del plomatge de les GARSES (Blanc i Negre) serveix com a medi comunicatiu entre els seus congèneres tant en el que fa referència a la troballa de menjar com per defensar-se dels seus depredadors. Es un fet que quan hi ha el cadàver d’un animal, generalment les  primeres en acudir solen ser les GARSES. Aquet fet  l’aprofiten altres còrvids i sobre tot les aus carronyaires que quan detecten la presencia d’un grup de GARSES ( molts plomatges blancs i negres)  els hi senyalen a on es troba una font d’alimentació. Fet que a la reciproca també se’n beneficien les mateixes GARSES ja que aquestes com que no tenen el bec adequat per estripar els cadàvers aprofiten les restes i trossos mes petits que produeixen el mateixos carronyaires.

                                                      garses carronyeres 243x207

 

 

picapica 400x373MORFOLOGIA: Ocells d’una mida una mica mes gran dels quaranta centímetres. El color del seu plomatge – blanc i negre- amb una cua llarga i amb reflexes metàl·lics a la llum del sol blaus, violetes, verds, els fa inconfusibles. Les escapulars i la part interior del pit son de color blanc. Les plomes del ala primària son de color negre i la part inferior de les secundàries blanques. El ventre es totalment de color blanc. El carpó generalment es negre com el bec i les potes.

HÀBITAT I HÀBITS: Les GARSES tenen preferència per els espais humanitzats. Els conreus, parcs i prats amb arbres alts a prop son els seus llocs preferits on deambulen per terra per parelles o petites colles buscant l’aliment. Les arboredes properes, on solen reunir-se per parelles o en petits grups, serveixen com a punt de refugi, defensa, observació, dormitori i per niar. Donen la sensació d’un comportament valent, descarat i confiat però tenen molt present el perill. Son ocells molt actius i inquiets. Son molt vigilants de la seva integritat que generalment sempre està reforçada per la colla de congèneres que tenen a prop. Existeix un vincle comunicatiu molt elevat entre ells. Mostren un comportament d’una animadversió visceral quan troben una rapinyaire o depredador, acudeixen en grups per molestar-los i fer-los fora de la seva demarcació. Si aquest a demés a caçat un congènere, el batibull que organitzen es molt notori.

recerca carronya 243x207ALIMENTACIÓ: La seva dieta, com tots el còrvids, es omnívora tan carnívora com vegetariana. S’inclou insectes, mol·luscos, petits mamífers, ous i pollets d’altres ocells, petits rèptils, baies i fruits. Els individus que freqüenten les zones mes humanitzades consumeixen restes de menjar i carronyes. Freqüenten les carreteres per menjar-se els animals morts atropellats.

REPRODUCCIÓ: Les GARSES son monògames. S’aparellen per primera vegada cap a la tardor o hivern entre els grups de dispersió o hivernada. Solen niar en petites colònies en arboredes d’arbres caducifolis, alts i inaccessibles. Ambdós sexes ajuden a construir-lo, el qual es enorme, pot arribar a tenir quasi un metre de diàmetre i està compost per una quantitat considerable de branques i d’altres materials reforçats amb una base de fang per donar-li consistència. Te la forma de tassa i a la part superior una plataforma que a part de permetre dues entrades o sortides, fa d’ombrel·la. L’interior està revestit amb herbes, cabells, pels i d’altre material per donar-li confort. El niu l’utilitzen en anys successius i si els abandonen son aprofitats per d’altres espècies d’ocells com per exemple les rapinyaires. La femella fa una posta de 5 a 8 ous els quals els incuba durant 18 dies. En aquest procés el mascle s’encarrega de portar-li l’aliment. Després de l’eclosió ambdós s’encarreguen d’alimentar els pollets els quals es mantenen en el niu durant 3 o 4 setmanes.

                                                                Garsa niu 172 x 214     magpie eggs

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Segons l’Institut Català d’Ornitologia, la població catalana s’estipula amb uns 206.000-286.000 individus i el seu estat es de PREOCUPACIÓ MENOR   http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=PICPIC . A Europa, les tendències des del 1980 s'han mantingut ESTABLES, basades en dades provisionals de 21 països del sistema paneuropeu comú de seguiment de les aus (EBCC / RSPB / BirdLife / Statistics Netherlands; P. Vorisek a litt. 2008). BirdLife International (2019) http://datazone.birdlife.org/species/factsheet/eurasian-magpie-pica-pica/text

REFERÈNCIES: Butchart, S., Ekstrom, J., Symes, A. i Wheatley, H. Saez Royuela, Peterson, Mounfort, Hollom, Perrins

 

Nat.Amateur 100 X 100

 

 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

Gaig (Garrulus glandarius)

El Corb (Corvus corax)