• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00

Cornella 389 x 360

TAXONOMIA : Ordre: Passeriformes, Família: Corvidae, Gènere: Corvus : Espècie : Corone Linnaeus,1758

sedentari 

corneille

MORFOLOGIA: Se solen confondre amb els Corbs, quan en realitat, aquets son mes grossos de mida i les CORNELLES no tenen el bec tan gros. També es distingeixen per la cua, mentre les CORNELLES, quan volen, la tenen acabada plana , els Corbs en forma de falca. El seu vol es diferència perquè planeja molt menys i solen volar a mitja altura. Te una mida d’uns +/- 50 cm i una envergadura de punta a punta d’ala de 80 a 100 cm. El color del plomatge es negre amb tonalitats metàl·liques

HÀBITATS I HÀBITS: Es una espècie que te preferència per els espais oberts amb arbres o arboredes disperses. Es absent en boscos espessos. Prefereix terres de cultiu mixtes, parcs i grans jardins. Les cornelles són ocells sedentaris al Moianès durant tot l’any. Es regeixen per un estructura social complexa i ben organitzada. Acostumen a anar per grups familiars o per parelles les quals ho son per tota la seva vida. Tenen un caràcter mol territorial però tot i tenint en conta que fan els nius aïllats, existeix cert vincle amb altres parelles, que nien properes, per defensar-se del seus depredadors. Tan sols quan les circumstancies temporals i l’abundància d’aliments es gran, es concentren en grups que es desplacen per tot el territori. Les cornelles tot i tenint en conte que son aus bastant cosmopolites son desconfiades i tímides que fugen de la presencia dels humans, sobre tot les que viuen al camp. No obstant durant l'hivern poden visitar els llocs habitats en busca de les sobres de menjar, pa i fruita. Això les pot fer assídues visitants de les menjadores del jardí sempre i quan estiguin situats en llocs allunyats de l’habitatge.

cleptoparasitisme 400 x 373

ALIMENTACIÓ: La seva alimentació, com tots els còrvids, es omnívora predominant la carnívora. Dins de la seva dieta cal senyalar una quantitat considerable de rosegadors. La dieta varia segons els hàbitats locals, però normalment inclou invertebrats, especialment cucs de terra, petits mamífers, granotes, ous d'ocells i cries, així com carronya es per això que es freqüent veure-les a la bora de les carreteres per menjar ocells i altres animals atropellats . A més, afegeixen dins de la dieta petites quantitats de gra i llavors de males herbes. Es típic veure-les en grups mes o menys grans en camps acabats de conrear a la recerca de tota mena d’invertebrats. Tampoc menyspreen prendre-li a qualsevol rapinyaire la seva presa, pràctica que es considerada com a CLEPTOPARASITISME.

 REPRODUCCIÓ: Les CORNELLES un cop aparellades, com la majoria de Còrvids, ho son per tota la vida. El niu el qual construeixen entre el mascle i la femella es una estructura bastant gran de forma còncava construïda generalment a la creuera d’un arbre gran. Es donen cassos de nius construïts a dalt de pals d’electricitat o de telèfon. Estan construïts amb branques, branquillons, bruc, pals i arrebossada a la base amb fang que li donen consistència i entapissada amb una capa de material suau a base de llana, draps, pels, herbes, plomes i d’altre material. Hi ha nius en que s’ha trobat com a components de material ossos de conills i filferro. Tal es la seva consistència que els nius vells o abandonats solen ser aprofitats per altres aus sobre tot algunes rapinyaires com l'Astor (Accipiter gentilis) , l'Aligot (Buteo buteo) o el mussol banyut (Asio otus). Cap el mes de Març la femella sol pondre de quatre a sis ous que incuba durant 19/21 dies. Els pollets abandonen el niu als quaranta/cinquanta dies.

Niu Corvus corone 400 x 373      Niu Corvus corone 400x373

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Antigament, aquesta espècie ha estat perseguida pels camperols i els agricultors a causa del seu hàbit d’atacar els nius; no obstant això, gràcies a l’activitat dels conservacionistes, la recessió s’ha reduït des dels anys vint, cosa que li permet recuperar-se (Madge 2009). Al Moianès la seva població ha disminuït lleument a causa de l’expansió i activitat humana. En canvi un altre espècie de còrvid com les garses, en deu anys, han augmentat sensiblement la seva població.

Segons el Institut Català d’Ornitologia es calcula que a Catalunya hi ha uns 2.800 -3.200 individus madurs http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=CORRAX El seu estat de conservació es considera de preocupació menor. Segons l’avaluació de BirdLife International http://datazone.birdlife.org/species/factsheet/common-raven-corvus-corax la població a Europa te tendència a cert augment així dons tampoc es preocupant. No es requereixen actualment mesures de conservació per a aquesta espècie.

________________________________________________________________________
REFERÈNCIES : Symes, A., Ekstrom, J., Ashpole, J, Wheatley, H., Butchart, S. Madge 2009, Hagemeijer i Blair 1997... Oxford University Press, Oxford. del Hoyo, J., Collar, NJ, Christie, DA, Elliott, A., Fishpool, LDC, Boesman, P. i Kirwan,

 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.  Un naturalista "amateur" al Moianès

El Corb (Corvus corax)