• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00

Parus major dibuix    

 TAXONOMIA : Ordre: Passeriformes, Familia: Paridae, Genere: Parus  Linneus 1758

Al Moianès es una espècie comuna i estable.

HÀBITAT I HÀBITS : Tot i sen un ocell boscà es una espècie que ha anat evolucionant cap a les que podríem anomenar com espècie oportunista. Te preferència per els boscos mixtes i fragmentats. No els hi agraden massa els boscos atapeïts. La seva ecologia l’estableix generalment a la part baixa dels arbres i prop de terra per la recerca dels aliments. La seva dieta es bàsicament de règim insectívor com els Lepidòpters, Coleòpters i Aràcnids i en època de cria consum gran quantitat d’erugues. També ho combina, sobre tot durant l’hivern o l’època fora de la cria, amb llavors, baies, fruits silvestres, brots tendres.....ets. Com totes les mallerengues es un ocell molt actiu i lleuger, la seva constitució física, li permet tenir una agilitat excepcional. La forma del seu bec es un entremig del dels ocells insectívors, llarg i fi i amb els dels granívors robust i fort que li permet trencar la closca dels fruits secs com per exemple les avellanes, les nous...ets. ets. els quals els inserta per apuntalar-los entre les escletxes de les corses dels arbres o de les roques i murs. La Carbonera es un ocell molt territorial inclòs mostra molta agressivitat amb altres espècies d’ocells per defensar el seu territori. Es un ocell sedentari a la nostra comarca, mostrant tendències emigrants segons la climatologia, sobre tot migració altitudinal. A les hores,  sol moure’s per l’àmbit antropogen a on es un assidu comensal de les menjadores de jardí. A d’altres latituds, com a l’Europa del Nord o Central solen fer una emigració parcial en estols mes o menys grans.

ESTAT DE CONSERVACIÓ : Segons el Institut Català d’Ornitologia es calcula que a Catalunya hi ha uns 1.570.000-2.234.000 individus madurs http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=PARMAJ El seu estat de conservació es considera ESTABLE per el que segons la avaluació del http://www.birdlife.org/ es de PREUCUPACIÓ MENOR....

REPRODUCCIÓ: La Mallerenga carbonera acostuma a fer el niu en els furat de les corses o troncs dels arbres, sobre tot els arbres vells. També en els del murs, roques i parets. El niu te forma de copa a base de molsa, llana, pels, herbes seques, plomes. Acostumen a ser les femelles las que fan el niu. La posta està sincronitzada segons la climatologia la qual es la que regula la quantitat d’aliment disponible. Sol ser a finals de Març al mes de Juny entre 4 a 10 o 12 ous. La incubació dura de 13 a 14 dies a partir de la posta del penúltim ou. Durant aquest període la femella s’encarrega de covar-los mentre que el mascle te la missió d’alimentar-la. Els pollets son alimentats per el mascle i la femella. La permanència en el niu oscil·la entre els 16 / 22 dies de vida. Tres o quatre setmanes després campen per si sols tornant-se independents.

PODEM CONSIDERAR A LES MALLERENGUES COM UNS OCELLS METEOROLÒGICS ?

Anne Charmantier , investigadora del Centre d' Ecologia Funcional i Evolutiva (CEFE) i els seus col·legues d'Oxford i la Universitat d'Edimburg, han determinat que el període de la posta no respon, com es podria pensar , amb un fet natural i puntual de la arribada o final de la primavera dons la femella pot variar de forma voluntària la posta dels ous influenciada per las futures condicions climàtiques locals. Per exemple en anyades en que la primavera es manifestarà mes prompta, la posta s’ha adelitarà o al inrevés.

Però mantenint aquesta facultat d'adaptació, l’aparellament també es regeix per el curs climatològic de manera que es produeix quan abunden els aliments. Per entendre millor el motiu d'aquesta discrepància, els científics van recollir erugues pertanyents a l' espècie que alimenta els pollets. La seva aparició es va accelerar en una mitjana de dues setmanes, afavorida per l'escalfament global.

Des de el any 1961, es a dir mes de quaranta anys, un equip d’ornitòlegs del CNRS van iniciar un programa d’estudi , seguiment i anellament de les Mallerengues Carboneres que habitaven a la població de Wytham prop d’Oxford. Es van comptabilitzar des de març a maig una mitja de 10.000 cries per any calculant que per tirar endavant una niada es necessari alimentar-se d’unes 6.000 larves d’insectes.

Això al mateix temps permet qualificar a les Mallerengues com uns auxiliars naturals per la agricultura molt efectives contra les plagues d’insectes. Per exemple a les nostres contrades son efectives, entre d’altres, contra les erugues de la Processionària i dels corcs dels castanyers.

Si la femella de les Mallerengues Carboneres poden predir per endavant l’arribada de les primeres calors i en conseqüència l’abundància de les erugues, sabent que la incubació dura de 1 a 14 dies.... Podem considerar a les Mallerengues com uns ocells meteorològics? La resposta provablement es fisiològica. El primer augment de la temperatura activa la producció d’una hormona femenina que estimula la reproducció. Aquesta teoria està a punt de ser confirmada a conseqüència d’un altra estudi realitzat als Països Baixos. Una cosa es ben certa, les mallerengues cada cop son mes estudiades en totes les latituds perfeccionant els nostres coneixements sobre la seva evolució a causa de l’escalfament global.

UN COMPORTAMENT EXCEPCIONAL:

Les Mallerengues Carboneres tenen un règim alimentari pràcticament omnívor però que ateses les circumstàncies s’ha observat que en períodes de “vaques magres” no dubten en caçar literalment als ratpenats. Tècnica que practiquen localitzant els seus amagatalls mitjançà la captació de les ecografies que emeten els ratpenats durant la seva hivernació per dissuadir als depredadors. Un cop els han capturat amb el seu bec punxegut i fort els hi perforen el crani i els hi devoren els seus cervells per alimentar-se amb la seva riquesa nutritiva. Aquet comportament ha set molt observat incloent la capacitat de fer el mateix amb altres ocells de mida petita. Els anglesos els denominen “Grat Zombie Tit” ( Julien Hoffmann 17-09-16)

                                                   Que podem fer per la Mallerenga Carbonera?  

Parus major

                                              Menjadora 1       niu jardi 1    sedentari     ESPECIE PROTEGIDA

·        Les Carboneres es senten atretes per els jardins amb arbusts productors de baies i flors riques amb nèctar que atreguin insectes i que els proporcionen aliments de temporada

·        És una espècie cavernícola que nidifica principalment en  els arbres. També li agrada les caixes de niu. El model ideal és d'uns 12 x 12 x 25 cm amb un forat d’entrada d’un diàmetre que varia entre 32 i 35 mm.

·        A l'hivern, la Carbonera és un dels clients més fidels de la menjadora de jardí. De vegades està tan centrada en els aliments que no presta atenció als perills. Els gats son els seus principals depredadors.

·        Particularment aficionada a les boles de greix, garlandes de cacauets sense torrar i sense sal, mitges cocos, mescles de llavors d'ocells i llavors de gira-sol. Col·loqueu els aliments en una menjadora artificial i pengeu-la en un arbres.

·        És essencial oferir aigua neta per beure i banyar-se. Renovar-se regularment i rentar el bol en aigua calenta amb un pinzell. A l'hivern, afegiu sucre a l'aigua perquè no es congeli.    

                                                                       Parus Major 2

                

 

Les Mallerengues del Moianès

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)