• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00
Mallerengues

TAXONOMIA: Les mallerengues pertanyen a l’Ordre dels PASSERIFORMES, a la Família dels PÀRIDS i al Gènere PARUS

Ocells de mida petita, rabassuts, molt actius que mostren les seves aptituds acròbates a la recerca de l’aliment. Poblen tot tipus de boscos, sobre tot, on hi han arbres vells per que son els seus preferits per instal·lar el niu a les escletxes, forats i vuits que formen la seva vella escorça. Hem observat algun individu que arriba a niar a les escletxes i furats de les roques. A l’hivern solen ajuntar-se en petits grups mixtes. Algunes especies de mallerengues tenen tendència d’habitar als medis antropògens, sobre tot les Mallerengues Carboneres (Parus major) i les Mallerengues Blaves (Parus caeuruleus). Al Moianès aquesta família d’ocells esta molt ben representada la qual es manté amb un estatus de conservació estable.

Tot i tenir una dieta bàsicament insectívora l’anatomia del bec de les mallerengues difereix notablement de les altres especies d’ocells que s’alimenten bàsicament d’insectes. El bec de les mallerengues es fi com el d’aquet tipus d’ocells però fort com els dels ocells granívors. No rebutgen en absolut les baies, brots, fruits i altres aliments podríem dons considerar que la seva dieta es quasi omnívora, mentre que els insectívors es veuen obligats a migrar al hivern de forma total o parcial per faltar-los la matèria prima de la seva alimentació. Això suposa que les mallerengues han efectuat un bon llogre evolutiu per que en el supòsit que es produeixi un brusc canvi ambiental, com que son ocells adaptats a la súper especialització, poden evitar l’extinció de la espècie.

En el Moianès en els hàbitats boscans de la muntanya tan de fulla caduca (rouredes) com perenne (pinedes) i en els jardins urbans hi viuen cinc espècies de mallerengues: la Carbonera, la Blava, la Petita, la Emplomallada i la Cua llarga. Ocasionalment sembla ser que ens visita a les nostres contrades la Mallerenga d’aigua (Parus palustris) que habita a les zones humides del Nord del nostre país i al centre d’Europa. Personalment no tinc anotada cap cita amb aquesta espècie-. 

mallerenga ninxol ecologic roureda

mallerenga ninxol ecologic pineda

Tot i tenint un mateix o semblant regim alimentari, costums semblants i compartir el mateix hàbitat les mallerengues mantenen una complexa coexistència entre elles i això permet que convisquin de forma harmònica en un mateix biòtop. Charles Darwin va demostrar que “dues espècies d’animals nomes poden coexistir a la mateixa àrea si es diferencien amb la seva ecologia” . Aquestes espècies de mallerengues que poblen els nostres boscos i jardins son un exemple de mantenir aquet comportament.

El seu proper parentesc entre las espècies i el consum d’un determinat i similar aliment han desenvolupat, per medi de la evolució natural, l’instint per compartir el mateix territori sense cap mena de competència entre elles.

A les rouredes, fagedes o als arbres de fulla caduca la M. Blava es busca la vida a la part superior dels arbres mentre que la M. Emplomallada ocupa el nínxol mitjà de les arboredes. En canvi la M. Carbonera, mes robusta i de mida mes gran, prefereix la part inferior i baixar a terra  per rebuscar en mig de la fullaraca l’aliment.

A les pinedes o a les arboredes de fulla perenne la M.Petita fa equilibris a la punta i als extrems de les branques per obtenir l’aliment. La M.Emplomallada ocupa l’immediat espai inferior o central i molts cops el mateix....La tolerància entre elles be donad a que tot i buscar el mateix tipus d’aliment prefereixen diferents espècies d’insectes o en el cas de buscar la mateixa tenen preferència per un determinat estadi larvari.

              

280px Parus ater. John Gould

                                          

INDEX DE LES MALLERENGUES DEL MOIANÈS    Descripció de les espècies

Josep Lainez "Naturalista amateur" Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Mallerenga petita (Parus ater)

Mallerenga carbonera (Parus major)