• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00

colltort 2 400 x 373

TAXONOMIA: Ordre: Piciformes, Familia: Picidae, Gènere: Jynx ; Espècie: Jynx Torquilla ; Subespècie:  J. Torquilla torquilla (Linneus 1758)

 estivals  niu jardi 1  ESPECIE PROTEGIDA  

 

                                                                  

                                                                    apunts

El seu nom ve donat a que quan se sent amenaçat o a la època d'aparellament, la manera de dissuadir el perill o atraure la parella, com que te la facultat de girar el cap 360º ,pren l’actitud de girar-la a la dreta i a l’esquerra estarrufant les plomes del cap, esbufegant i traient la llarga llengua tal ment com si fos una serp.

actitut defensa 243x 207

Es un ocell que passa desapercebut, pràcticament es localitza per el seu reclam.

El Colltort s’alimenta bàsicament de formigues adultes, les seves larves, ous i pupes. S’han trobat a l’estomac d’un Colltort fins a 600 formigues d’un sol cop. Hi ha estudis que mostren que una niada necessita una mitjana de 250.000 pupes de formigues per tirar endavant (M. Herrera 1991)

La població de Colltort ha disminuït lleugerament a Europa. Aquesta causa s’atribueix als canvis climàtics, que han provocat augment de les precipitacions durant la temporada de reproducció. La pèrdua d'importants prats, com ara horts i prats no millorats, la substitució d’arbres caducifolis amb coníferes, la conversió de moltes àrees a l'agricultura juntament amb un augment de l'ús de pesticides els quals també han fet disminuir l'abundància de formigues.

 

colltort 4 400 x 373MORFOLOGIA: El Colltort té una mida de 16/18 cm. El color del seu plomatge es d’un disseny totalment mimètic amb una composició de colors bruns, cendrosos amb llistes i taques fosques que el confonen amb les escorces dels arbres o del terra per on es mou. Els adults tenen el pili bru clar amb plomes ribetejades de color fosc; franja ocular de color bru que parteix per damunt del bec fins al clatell ; dors bru cendrós vorejat de color fosc i una faixa longitudinal central bruna amb línies fosques en forma de ziga-zaga. Les ales brunes amb línies a la base i taques de color ocre en les primàries en quadrícules . Cua ratllada transversalment de gris i bru, formant bandes i tacada de motes negres en el gris. Parts inferior amb el pit i l’abdomen amb un to ocraci pujat amb algunes taques angulars brunes, flancs ocràcies ratllats transversalment de bru. La part inferior de l’ala , vermellosa i cendroses . Cobertores inferiors caudals , ocràcies amb taques brunes. El bec i les potes són de color bru clar. Els immadurs son iguals que els adults però amb el to del color del plomatge mes clar; bec cendrós, potes del color bru clar. El Colltort es eminentment arborícola però també passa moltes estones per terra per cercar l’aliment. Com les altres espècies de picots ha desenvolupat, en el període de la seva evolució,  una anatomia que l’hi permet trepar per els tronc dels arbres amb la mateixa naturalitat que d’altres ocells  salten de branca en branca. Els dits de les potes estan aparellats de forma oposada - dos endavant i els altres dos enredera-  per poder agafar-se a l’escorça. S’enfila per els troncs dels arbres generalment cara a munt . A diferència de les altres espècies de picots no te la cua rígida ni excava la fusta per fer el niu. El seu vol es el característic dels picots, de curt trajecte, ondulat amb intermitències d’obrir i tancar les ales d’arbre en arbre. L’aliment bàsic del Colltort son les formigues que captura a través dels furats dels formiguers, els insectes xilòfags (menjadors de fusta) allotjats en la fusta podrida a través de furats que fa amb el seu bec per localitzar-los, apart d’altres artròpodes. Per arribar a obtenir aquest tipus d’aliment disposen d’una anatomia especial de la seva llengua. Es tan llarga que es cargola per la part superior i occipital del seu crani i els hi permet introduir-la per els forats i les galeries que fan els corcs que s’amaguen dins de les escorces i els troncs  per caçar-los . La punta es llepissosa i amb arestes que els hi facilita la captura.

 llengua picids 243 x 207detall bec llengua 243 x 207recerca aliment colltort 243 x 207dits oposats picids 243 x 207 

HÀBITAT I HÀBITS: L’hàbitat del Colltort ve molt supeditat per la seva dieta majoritària de formigues i la facilitat de trobar forats i cavitats per fer el niu.. Preferentment, com a nidificant, en llocs secs i assolellats , grans jardins, boscos no molt espessos, majoritàriament caducifolis, amb baix sotabosc, pastures boscoses, antics prats , zones de gespa poc desenvolupada , arboredes de ribera, en general prop on abundin les formigues. Te preferència per les branques a prop de terra que els troncs dels arbres.  Es un ocell que passa desapercebut i pràcticament es localitza per el seu reclam. Personalment l’hem localitzat en tres punts concrets de la comarca on abunda la vegetació caducifòlia i en espais oberts. Es un ocell molt territorial. No podem assegurar la seva estabilitat poblacional però hem de considerar que no es molt abundant al Moianès, probablement per el tipus d’habitat excessivament boscà i compost de pinàcies.

colltort dieta 400 x 373ALIMENTACIÓ: La dieta del Colltort , tal com hem descrit, es exclusivament insectívora. La base de la seva alimentació son les formigues, adultes, les larves i pupes. Complementa la dieta durant la peixa dels pollets amb baies. Cerca les formigues a traves de nius semi derruïts o introduint la seva llarga llengua per l’orifici d’entrada del formiguer. Sembla ser que quan localitza un formiguer no para fins capturar tots els pobladors. Adults, pupes, ous i larves. S’han trobat a l’estomac d’un Colltort fins a 600 formigues d’un sol cop. Hi ha estudis que mostren que una niada necessita una mitjana de 250.000 pupes de formigues per tirar endavant (M.Herrera 1991). La dieta es completada amb escarabats, llagostes, aranyes, mosques i arnes que obté a sota de les escorces, a la superfície dels troncs dels arbres, les branques i les fulles.

 REPRODUCCIÓ: A diferència dels altres picots, no fan el niu excavant a la fusta. Aprofiten les cavitats naturals dels arbres, nius abandonats de picots o en furats de murs i parets. Accepten perfectament els nius artificials. A finals d’Abril principi de Maig fan una posta de 7/10 ous de color gris verdós clar, gairebé blancs que son incubats per la femella durant 12/14 dies. Els pollets són nidícoles i es mantenen en el niu fins a les tres setmanes de vida. Tan el mascle com la femella s’encarreguen de peixar-los. Depenent de l’any poden arribar a fer una segona niada durant els mesos de Juliol/Agost.

 niu naturalcolltort 243 207   Posta colltort 243 x 207 jove colltort 243 x 207   

 MIGRACIÓ: Es un ocell estival nidificant; migrador en baix nombre i localitzat com a hivernant a la conca Mediterrània i al Pròxim Orient ; en cas contrari a tota la zona Subsahariana. El període de pas es des de mitjans d’Agost a principis d’Octubre. No es rar observar-los mes tard del mes de Novembre. La tornada a les àrees de reproducció sol ser des de principis d’Abril a mitjans de Maig. Las constatacions que tenim al Moianès acostumen a coincidir amb aquestes dades.

 Colltort distribucio

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 24/04/2019), la població catalana ha sofert un augment moderat del ordre del 2% . s’estipula uns 9.600- 14.600 individus el seu estat es considera PREOCUPACIÓ MENOR http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=JYNTOR

Basades en dades provisionals de 21 països del sistema paneuropeu comú de seguiment de les aus (EBCC / RSPB / BirdLife / Statistics Netherlands; P. Vorisek a litt. 2008). BirdLife International (2019) Aquesta espècie té un rang extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de la mida del rang (ocurrència <20.000 km 2).combinat amb una disminució o fluctuació de la mida de l’àmbit, l’ampliació / qualitat de l’habitatge, o la grandària de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació greu. Tot i que la tendència de la població sembla que està disminuint, es considera que la disminució no és prou ràpida per apropar-se als llindars de vulnerabilitat sota el criteri de tendència de població (> 30% de decadència en deu anys o tres generacions). La mida de la població és extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un continu descens estimat a> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l’espècie s’avalua com a Menys preocupant.

Accions de conservació en curs

Legislació Aplicable

  • Conveni Berna Annex II (Espècie Estrictament Protegida)
  • Reial Decret 439/1990 Annex II (Espècie d’interès Especial)
  • Decret 148/1992 Annex I (Espècie sensible)
  • Llei 22/2003 Espècie protegida (Categoria C)

 

Accions de conservació proposades:
L’ús de plaguicides hauria de reduir-se en àrees agrícoles i horts i en tècniques de gestió de baixa intensitat aplicades a prats, pastures i horts per ajudar a sostenir les poblacions de formigues. Aquests hàbitats també haurien de preservar-se de la conversió a camps oberts o plantacions forestals comercials gestionades de forma intensiva. A més, s'han de protegir llocs adequats per a niu en boscos i al llarg de les vores dels boscos i on els llocs de niu són limitats, s’haurien de construir caixes de nius (Tucker i Heath, 1994).

http://datazone.birdlife.org/species/factsheet/eurasian-wryneck-jynx-torquilla

BirdLife International (2019) Fitxa tècnica de l' espècie: Jynx torquilla . Descarregat a http://www.birdlife.org el 24/04/2019. Citació recomanada de fulls de dades per a més d’una espècie: BirdLife International (2019) IUCN Red List per a aus. Descarregat a http://www.birdlife.org el 24/04/2019.

REFERÈNCIES I BIBLIOGRAFIA: Ashpole, J, Hermes, C., Palmer-Newton, A., Symes, A., Ekstrom, J., Butchart, S. Winkler et al . 2015. Tucker i Heath, 1994; Hagemeijer i Blair 1997, Winkler et al . 2015. Symes, A., Butchart, S., Ekstrom, J.Dowsett, RJ;C.M.Herrera 1991; Peterso, Mounfort Hollom; M.S.Royuela.; Mike Everett

                                 

                                      Que podem fer per protegir el COLLTORT?

 A causa de la seva ecologia es un ocell que molt difícilment acudirà a les menjadores del jardí i artificials dons apart de ser un ocell molt desconfiat, discret , tal com hem vist  la seva dieta alimentària es pràcticament insectívora singular. Així dons la seva conservació va molt lligada a una sèrie d’accions les quals la majoria de les vegades no estan al nostre abast. Es provable que pogués acudir en menjadores establertes al bosc per altres ocells on continguin cucs de farina. Un aspecte que si pot ajudar-los es amb la instal·lació de caixes nius on els llocs per poder niar són limitats.

niu fusta colltort 243 207  esquema niu fusta colltort

 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Un naturalista “amateur” en el Moianès

Picot garser gros ( Dendrocopos major)