• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00

 

Picot garcer minor 400 x 373

TAXONOMIA: Ordre: Piciformes; Familia: Picidae; Gènere: Dryobates; Espècie: D.minor ; Subespècie: D.minor buturlini (F.Boie 1826)

 

 Menjadora 1      ESPECIE PROTEGIDA   en perill

 

                                                                               

                                                                    apunts                  

Es el picot mes petit. La seva mida es molt semblant a la d’un pardal. Es un ocell amant dels llocs amagats i tranquils per niar. Les seves preferències al Moianès son els arbres riberencs de les rieres. Es molt difícil d’observar. En realitat la forma mes efectiva es la de localitzar-lo per el seu reclam. Aquesta es una de las raons per les quals no es pot avaluar amb certesa el grau de la seva estabilitat al Moianès.. A la comarca hi han observacions constatades a la zona del Nord de la comarca, al llindar de la d’Osona i el Lluçanès. Personalment l’he constatat de forma esporàdica, es per això que no podem diagnosticar si es sedentari i la seva presencia es solament estival o de dispersió . Es dons el nostre objectiu obtenir mes dades sobre la presencia estable d’aquest petit ocell.

Tot i tenir, segons l’Institut Català d’Ornitologia, un augment considerable en els últims anys(11%) La espècie es considera amenaçada a Catalunya.

En general aquesta espècie ha disminuït a causa de la pèrdua d'hàbitats caducifolis, especialment de boscos fluvials i horts antics i degut a la barreja de coníferes (Winkler i Christie 2002). És sensible a la fragmentació dels boscos a causa de la pressió humana (Hagemeijer i Blair 1997).

Legislació Aplicable

Conveni Berna Annex II (Espècie Estrictament Protegida)

Reial Decret 439/1990 Annex II (Espècie d’interès Especial)

Decret 148/1992 Annex I (Espècie sensible)

Llei 22/2003 Espècie protegida (Categoria C)

                              

 

 

picot garser petit 400 x 373MORFOLOGIA: El Picot Garser Petit te la mida semblant a la d’un pardal 14/15 centímetres i una envergadura de 24/29. El color del seu dors es llistat de blanc i negre. El mascle adult te el front blanc , el pili vermell, el clatell negre, ales negres tacades de blanc. La part central de la cua es negre i les rectrius laterals llistades de blanc. Galtes blanques amb tons bruns i bigotera negre que es prolonga per el costat del pit en una ratlla fina. El pit es blanc amb pintes negres. Parts inferiors blanques amb tons bruns clars i amb ratllat negre els flancs i les infracobertores caudals. Bec negre pissarra i potes gris-verdós. La femella adulta: com el mascle però amb el front i el pili blanc brut a la part anterior i negre a la posterior. Els immadurs el front blanc-brut pintat de negre -els macles quelcom de vermell i les femelles pràcticament sense-; La part inferior amb un beix mes accentuat i els flancs mes llistats. El Picot Garser petit com les altres espècies de picots ha desenvolupat, en el període de la seva evolució,  una anatomia que l’hi permet trepar per els tronc dels arbres amb la mateixa naturalitat que d’altres ocells  salten de branca en branca. Els dits de les potes estan aparellats de forma oposada - dos endavant i els altres dos enredera-  per poder agafar-se a l’escorça. S’enfila per els troncs dels arbres generalment cara a munt . Las plomes caudals (las de la cua) son tremendament fortes las quals els hi permet repenjar el seu cos amb el tronc dels arbres, mantenir-los erts i fer força quan el foraden o martellegen per fer el niu, la recerca d’aliment o Picot garcer minor female 400 x 373la comunicació entre els individus. Per picar amb tanta força, els muscles del coll estan molt desenvolupats. Tenen una parpella especial als ulls que impedeix que les serradures que produeixen quan foraden la fusta els hi perjudiqui. Alguns traumatòlegs es van qüestionar  per què quan fan servir el bec, per colpejar tan fort i freqüència per unitat de temps, no pateixen de mal de cap o no cels hi desprèn la retina. Estudis ressents demostren que el seu cervell vers la cavitat cranial es mes petit i els ulls estan subjectes per el os i els teixits del voltant que impedeixen que es moguin. Es per això que el seu coll te molta mobilitat. El seu vol es el característic dels picots, de curt trajecte, ondulat amb intermitències d’obrir i tancar les ales d’arbre en arbre.  

HÀBITAT I HÀBITS: La seva activitat es centra exclusivament en el boscos frondosos de fulla caduca; camps de fruiters; grans parcs; fileres d’arbres de ribera . No li agraden els boscos de pinàcies ni les àrees de muntanya. Al Moianès no es abundant i es localitza en zones molt específiques de la zona del Nord de la comarca, al llindar de la d’Osona i el Lluçanès. Acostuma a freqüentar les zones altes dels arbres voletejant per en mig de les branques per buscar l’aliment. No acostuma a baixar a terra. Tamborina de forma prolongada però el so es molt fluix. A l’hivern acostuma a recórrer les arboredes acompanyat d’altres ocells. Hi han especialistes que els mencionen amb la companyia de les Mallerengues carboneres i Raspinells.

ALIMENTACIÓ: La dieta del Picot Garser petit es exclusivament insectívora. Cerca els insectes a la superfície dels troncs dels arbres, les branques i les fulles. També caça insectes al vol. A l’hivern, pica la fusta podrida per trobar Artròpodes, Coleòpters principalment les larves dels xilòfags (menjadors de fusta) que obté a través de les escorces o fen un furat amb el seu bec. Per arribar a obtenir aquest tipus d’aliment disposen d’una anatomia especial de la seva llengua. Es tan llarga que es cargola per la part superior i occipital del seu crani i els hi permet introduir-la per els forats i les galeries que fan els corcs que s’amaguen dins de les escorces i els troncs  per caçar-los . La punta es llepissosa i amb arestes que els hi facilita la captura. Formigues, cuques, aranyes i hemípters també formen part del seu menú . Com indiquem, a la seva dieta i consten les formigues però no es afeccionat a cercar-les a terra com el seu parent el Picot Verd; caça les que s’enfilen per els arbres. En aquesta època també adopta la dieta vegetal a base de fruits del bosc, llavors, fruita cultivada...ets. Pot freqüentar també les menjadores dels jardins.

 mecanisme retractil llengua picids 243 x 207   detall bec llengua 243 x 207   D minor food 243 x 207           

REPRODUCCIÓ: Generalment el niu el construeixen a l’axil·la d’una branca gruixuda o a la fusta mes tova o vella de l’arbre. El furat d’entrada es petit comparat amb les altres espècies de pigots, fa de 3/3,5 centímetres de diàmetre. El segueix una galeria d’accés horitzontal i una cavitat vertical d’uns 18 centímetres i amb una capa d’estelles i encenalls al fons, on ponen els ous, els coven, neixen i creixen els pollets. Aquesta tasca es compartida per els dos components de la parella . Fan una niada anual composta de 4/ 6 ous blancs. La incubació dura 11-12 dies que també es compartida per la parella. Els pollets son nidícoles els quals es mantenen en el niu fins que tenen 18/20 dies. Son monògams. Admeten els nius artificials.

 Picot garser minor furat niu 243 x 207 2    niu natural d minor 243 x 207   Ous D minus 243 x 207    

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Segons l’Institut Català d’Ornitologia, la població catalana tant a l’hivern com a l’època de nidificació ha sofert un augment considerable del ordre del 11% anual. s’estipula uns 800- 2.000 individus però tot i això el seu estat es considera VULNERABLE http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=DENMIN

Basades en dades provisionals de 21 països del sistema paneuropeu comú de seguiment de les aus (EBCC / RSPB / BirdLife / Statistics Netherlands; P. Vorisek a litt. 2008). BirdLife International (2019) http://datazone.birdlife.org/species/factsheet/lesser-spotted-woodpecker-dryobates-minor A Europa, la tendència de la població entre 1980 i 2013 és incerta (EBCC 2015). Es calcula que la tendència de la població a curt termini (2000-2012) a Europa és estable (BirdLife International 2015). Es creu que la pèrdua d'hàbitats caducifolis, especialment de boscos fluvials i horts antics, va contribuir a la caiguda local a Europa (Winkler i Christie 2002). L’espècie s’avalua, en general, com a declivi a causa de la pèrdua d’hàbitat (Tracewski  et al.,  2016). (*)

(*) BirdLife International (2019) Fitxa d’espècie: Dryobates minor . Descarregat a http://www.birdlife.org el 19/04/2019. Citació recomanada de fulls de dades per a més d’una espècie: BirdLife International (2019) IUCN Red List per a aus. Descarregat a http://www.birdlife.org el 19/04/2019.

REFERÈNCIES: Ashpole, J, Hermes, C., Palmer-Newton, A., Symes, A., Ekstrom, J., Butchart, S. Peterson, Mountfort, Hollom, Saez-Royuela,

 

                                                                          

                                                Que podem fer per el PICOT GARSER PETIT?

                                      Food D minor 400 x 373

 Tot i tenint en conte que els Picots garsers petits davant la presencia humana son molt reservats solen acudir als jardins de les cases que hi han als territoris a on hi viuen sempre i quan hi trobin menjar fàcil. Per lo tant no es estrany veure’ls sobre tot a la tardor i l’hivern menjar a les menjadores de jardí a on tenen a la seva disposició boles de greix o sèu, cucs de farina, llavors de cacauets, ametlles, avellanes, pipes de gira-sol, civada.... ets.

Ajudar-los durant l’hivern en el seu hàbitat boscà també es un auxiliar efectiu penjant boles de sèu, garlandes de cacauets sense torrar i sense sal, llavors de gira-sol o en una menjadora penjada d'un arbre, cacauets, pipes de girasol sense sal, barreges de llavors per ocells.. ets . Un recipient amb cucs de farina (Tenebrio molitor) es un bon aliment ,molt atractiu i nutritiu.

                       cucdefarina 243 x 207       Food Birds 243 x 207

 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Un naturalista “amateur” en el Moianès

Pícids - Els Picots del Moianès

Picot negre (Dryocopus martius)