• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00

Picot negre 2 400 x 373

TAXONOMIA: Ordre: Piciformes, Familia: Picidae, Gènere: Dryocopus;  Espècie: D.martius  Subespècie : martius martius (Linnaeus 1758)

                       en perill   ESPECIE PROTEGIDA   sedentari

 

                                                                    apunts

El Picot Negre constitueix per mi la perla dels Picots del nostre país..

Es un ocell emblemàtic i que va ser escollit per formar part del logo del Parc Natural del Cadi Moixeró

                                                   parc natural cadi moixero v

Sembla ser que antigament el Picot negre era un ocell que ocupava la majoria de l’àrea mediterrània. La transformació dels hàbitats boscans el van anar arraconant cap a les àrees de muntanya i les subalpines. Es, dons, en el nostre país un picot típic i emblemàtic del Prepirineu, Pirineu i en el cas mes meridional del Montseny. Sembla ser que la situació te tendència a revertir i comencen a observar-se alguns individus en dispersió fora d’aquestes àrees. La densitat de la població es relativament baixa dons es calcula que una parella ocupa un territori d’una mitjana de 500 hectàrees.

En el Moianès hi han descrites cites observades i provable zona de cria en l’àrea del sud-est provablement com a resultat de dispersió de la població sedentària del Montseny.

Personalment tinc registrades tres observacions al Moianès. Cita 1- 31/03/2007 ; Cita 2- 6/06/2012; Cita 3 – 12/03/2019; Totes les observacions estan situades a la zona Sud i Sud-est de la comarca. No he localitzat cap niu. Hi ha un altre referència per part d’un company d’una observació el 03/2018 per la mateixa àrea.

          

Espècie amenaçada a Catalunya.

Legislació Aplicable

Conveni Berna Annex II (Espècie Estrictament Protegida)

Directiva 79/409/CEE Annex I (Espècie d’interès comunitari objecte de mesures especials quant a la conservació dels seus hàbitats)

Reial Decret 439/1990 Annex II (Espècie d’interès Especial)

Decret 148/1992 Annex I (Espècie sensible)

Llei 22/2003 Espècie protegida (Categoria C)

 

 

picot negre masce 400 x 373

MORFOLOGIA: El Picot negre te una mida considerable; 45-48 cm de longitud i una envergadura de 67/73 cm. Es el major dels picots de les nostres contrades i de la resta del continent europeu. El seu plomatge es de color negre, amb una taca vermella al cap. El mascle la taca s’estén per tot el cap des de el clatell fins el front; el bec es de color blanc marfil, mes fosc a la punta; les potes són de color grisós; els ulls blancs groguencs. La femella es diferència del mascle amb que la taca vermella del cap només la te al clatell, la resta del cap es negre. Els joves tenen el plomatge negre amb tons bruns; els mascles tenen el front bru i el capell vermell; les femelles tenen la taca vermella quelcom mes gran que el de la femella adulta. Ambdós sexes joves tenen els ulls grisos i el bec groguenc. El Picot negre com les altres espècies de picots ha desenvolupat, en el període de la seva evolució,  una anatomia que l’hi permet trepar per els tronc dels arbres amb la mateixa naturalitat que d’altres ocells  salten de branca en branca. Els dits de les potes estan aparellats de forma oposada - dos endavant i els altres dos enredera-  per poder agafar-se a l’escorça. S’enfila per els troncs dels arbres generalment cara a munt .Las plomes caudals (las de la cua) son tremendament fortes las quals els hi permet repenjar el seu cos amb el tronc 

Picot negre femella 400 373dels arbres, mantenir-los erts i fer força quan el foraden o martellegen per fer el niu, la recerca d’aliment o la comunicació entre els individus. Per picar amb tanta força, els muscles del coll estan molt desenvolupats. Tenen una parpella especial als ulls que impedeix que les serradures que produeixen quan foraden la fusta els hi perjudiqui. Alguns traumatòlegs es van qüestionar  per què quan fan servir el bec, per colpejar tan fort i freqüència per unitat de temps, no pateixen de mal de cap o no cels hi desprèn la retina. Estudis ressents demostren que el seu cervell vers la cavitat cranial es mes petit i els ulls estan subjectes per el os i els teixits del voltant que impedeixen que es moguin. Es per això que el seu coll te molta mobilitat. El seu vol es diferència dels altres picots per que es quasi recte i no fa les clàssiques intermitències d’obrir i tancar les ales. Tamborina mes potent i mes llarg que la resta dels seus parents picots.

HÀBITAT I HÀBITS: El Picot negre es un ocell totalment boscà. Te preferència per els boscos poblats d’arbres madurs i vells poblats per els Faigs i les Pinàcies; preferentment arbres espaiats però en boscos intensos, extensos i sense interrupció. Rarament baixa a terra. Al Moianès hi ha cites on fan referència de que es va instal·lar alguna parella a la part oriental de la comarca. Es un ocell esquerp , molt discret i que no es deixa veure. La seva presencia es pot constatar per el seu reclam, volant o per la troballa d’un arbre on faci niu. De fet a l’època de la cria es quan son mes sorollosos. Es poc gregari. Generalment va sol i a la època de cria en parella i en família a la tardor.

habitat pineda

ALIMENTACIÓ: El Pigot negre s’alimenta essencialment de formigues  (Camponotus, Formica, Lasius) i de les larves i adults dels insectes xilòfags (menjadors de fusta) que obtenen a través dels forats i galeries que fan aquets  o que fan ells mateixos, amb el seu bec, per capturar-los. Per arribar a obtenir aquest tipus d’aliment disposen d’una anatomia especial de la seva llengua. Es tan llarga que es cargola per la part superior i occipital del seu crani i els hi permet introduir-la per els forats i les galeries que fan els corcs que s’amaguen dins de les escorces, els troncs i las formigues en el interior dels formiguers,  per caçar-los . La punta es llepissosa i amb arestes que els hi facilita la captura. S’estén nomes 50-55 cm a diferència del seu parent el Picot Verd. Ocasionalment són també, consumidors de  cargols, baies i fruits silvestres.

 mecanisme retractil llengua picids 243 x 207   detall bec llengua 243 x 207   lucanuscervus larva 1

REPRODUCCIÓ: L’aparellament comença cap el mes de Gener. Fa el niu en forats excavats per ells mateixos en arbres vells, alts, corpulents i de certa envergadura o arbres morts a una alçada entre 4 i 25 metres. Tenen preferència per el Faig, Pi, Bedoll, Salze, Avet. El niu consisteix en un forat excavat amb una obertura ovalada de uns 11-12 centímetres, una galeria d’accés horitzontal i una cavitat vertical a una profunditat de 37-60 centímetres on ponen els ous, els coven, neixen i creixen els pollets. Els dos components de la parella son els encarregats de fer-lo. Un cop acabat deixen en el seu interior una capa d’encenalls produïts durant la perforació. Fan una niada anual i la posta generalment a mitjans de Març es de 3 a 6 ous de color blanc. La incubació, la qual es a càrrec tan del mascle com de la femella, dura de 12/14 dies. Els pollets son nidòfils i es mantenen en el niu de 24 a 28 dies els quals són peixats per els dos components de la parella.

 

 

 niu picot negre 400 x 373      picot negre pollets 400 x 373 

black woodpecker niu 257 x 364

 ESTAT DE CONSERVACIÓ: Segons l’Institut Català d’Ornitologia, la població catalana en general ha sofert un augment moderat. A l’època de nidificació 4% i a l’hivernal 8%. S’estipula uns 300- 1.000 individus però tot i això el seu estat a Catalunya es considera VULNERABLE http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=DRYMAR

Basades en dades provisionals de 21 països del sistema paneuropeu comú de seguiment de les aus (EBCC / RSPB / BirdLife / Statistics Netherlands; P. Vorisek a litt. 2008). BirdLife International (2019) http://datazone.birdlife.org/species/factsheet/22681382 A Europa, la tendència de la població sembla estar augmentant i, per tant, l’espècie no s'aproxima als llindars de vulnerabilitat segons el criteri de tendència de la població (> 30% de decadència en deu anys o tres generacions). La mida de la població és extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un continu descens estimat a> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l’espècie s’avalua com a Menys preocupant.    (*)

(*).BirdLife International (2019) Fitxa d’espècie: Dryocopus martius . Descarregat a http://www.birdlife.org el 05/05/2019. Citació recomanada de fulls de dades per a més d’una espècie: BirdLife International (2019) UCN Red List per a aus. Descarregat a http://www.birdlife.org el 05/05/2019.

REFERÈNCIES:  Ashpole, J, Hermes, C., Palmer-Newton, A., Symes, A., Ekstrom, J., Butchart, S. BirdLife International. 2015. Llista vermella europea d’ocells. Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, Luxemburg. EBCC. 2015. Esquema paneuropeu de vigilància de les aus comunes. European Bird Census Council. Disponible a: http://www.ebcc.info/index.php?ID=587 .Garmendia, A., Cárcamo, S., i Schwendtner, O. 2006. Consideracions sobre la gestió forestal per a la conservació del picot negre Dryocopus martius i picot blanc, poblacions de Dendrocopos leucotos a Quinto Real (Pirineus occidentals espanyols). Gestió i diversitat dels boscos , pàgines 339-355. Springer Països Baixos. Winkler, H. i Christie, D. 2002. Pic negre ( Dryocopus martius ). A: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, DA i de Juana, E. (eds), Manual de les aus del món viu , Lynx Edicions, Barcelona. Butchart, S., Ekstrom, J., Symes, A., Ashpole.

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Un naturalista “amateur” en el Moianès

Picot garser petit (Dryobates minor)

Picot verd (Picus viridis)