• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00

Picot garcer gros 400 x 373

 TAXONOMIA: Ordre: Piciformes, Familia: Picidae,  Gènere: Dendrocopos,  Espècie: D.major (Linneo 1758). Subespècie: major hispanus (Schluter, 1908)

 

                          

                                                              apunts

 Es l’espècie dels Picots mes abundant del continent europeu. En els últims anys ha experimentat un creixement important al Moianès. Aquets augments de població sembla ser que va molt lligat a la dispersió de l’espècie des d’altres contrades, amb l’augment de la producció del pinyons i amb la quantitat d’arbres morts a causa de les tempestes, nevades i sequera d’anys anteriors i que estan en procés de degradació per lo qual suposa un augment d’insectes xilòfags ( menjadors de fusta) que son la base essencial de la seva dieta.

Es comuniquen amb els seus congèneres tamborinant els troncs dels arbres i acostumen a fer-ho en arbres determinats tan els mascles com les femelles. Personalment vaig observar una parella que tenia la costum de tamborinar en una torre metàl·lica elèctrica. El terrabastall que originaven era digna d’escoltar.

 

Menjadora 1 niu jardi 1 sedentari ESPECIE PROTEGIDA

MORFOLOGIA: El Picot Garser Gros te  te una mesura de cos d’uns 23/25 centímetres i una envergadura que pot sobrepassar els 40 centímetres. Els mascles adults tenen el front groguenc ; pili negre; clatell vermell; galtes blanques separades de la gorja per una línia negre que parteix del bec fins el clatell allargant-se per davant fins els auriculars i fins el costat del pit ; el coll es negre i els costats amb taques blanques a cada banda; el dors es negre flanquejat per dues bandes amples blanques; Cua negre amb les plomes laterals barrades de blanc; Ales negres tacades de blanc amb aspecte llistat. Parts inferiors blanquinoses amb la part darrera del abdomen i les cobertores inferiors de la cua vermelles ben delimitades; bec fosc; potes de color gris verdós. Les femelles són idèntiques als mascles però sense el clatell de color vermell. Els individus joves es diferèncien amb els adults per que tenen el pili vermell. Els Picots Garses grossos com les altres espècies de picots han desenvolupat, en el període de la seva evolució,  una anatomia que els permet trepar per els tronc dels arbres amb la mateixa naturalitat que d’altres ocells  salten de branca en branca. Els dits de les potes estan aparellats de forma oposada - dos endavant i els altres dos enredera-  per poder agafar-se a l’escorça. S’enfila per els troncs dels arbres generalment cara a munt . Las plomes caudals (las de la cua) son tremendament fortes las quals els hi permet repenjar el seu cos amb el tronc dels arbres, mantenir-los erts i fer força quan el foraden o martellegen per fer el niu, la recerca d’aliment o la comunicació entre els individus. Per picar amb tanta força, els muscles del coll estan molt desenvolupats. Tenen una parpella especial als ulls que impedeix que les serradures que produeixen quan foraden la fusta els hi perjudiqui. Alguns traumatòlegs es van qüestionar  per què quan fan servir el bec, per colpejar tan fort i freqüència per unitat de temps, no pateixen de mal de cap o no cels hi desprèn la retina. Estudis ressents demostren que el seu cervell vers la cavitat cranial es mes petit i els ulls estan subjectes per el os i els teixits del voltant que impedeixen que es moguin. Es per això que el seu coll te molta mobilitat. El seu vol es el característic dels picots, de curt trajecte, ondulat amb intermitències d’obrir i tancar les ales.  

1200px GroteDendrocopos major male 400 x 373    dendrocopos major f 400 x 373

 picot garser tamborinant 273 x 263HÀBITAT I HÀBITS: La seva activitat es centra exclusivament en el boscos frondosos, mixtes preferentment per els poblats de coníferes. Es per això que es troba pràcticament per tot el territori del Moianès. No es afeccionat als espais oberts i als arbres disseminats, tret de que siguin lo suficientment alts per construir el niu i a prop d’una gran massa forestal. Un hàbit interessant es el sistema que tenen d’obrir les pinyes per menjar-se els pinyons o per foradar la closca de les avellanes o les nous . Agafen la que els hi convé i la traven a una escletxa del tronc del arbre o d’una roca com si fos una enclusa d’un banc de treball,  un cop subjecte el fruit el picotegen fins que van treien les llavors del interior. Aquets racons sen diuen "Tallers de Picots". Tan els mascles com les femelles es comuniquen amb els seus congèneres tamborinant els troncs dels arbres i acostumen a fer-ho en arbres determinats. Personalment vaig observar una parella que tenia la costum de tamborinar en una torre metàl·lica elèctrica. El terrabastall que originaven era digna d’escoltar. Es un ocell poc gregari i tímid. Fora de l’època de reproducció o de dispersió acostuma a ser solitari. S'estima que la seva longevitat  es de 5/6 anys.

ALIMENTACIÓ: La dieta bàsica del Picot Garser Gros es insectívora. Durant l’època de cria es un gran consumidor de tota mena d’Artròpodes, de Coleòpters principalment les larves dels xilòfags (menjadors de fusta) que obté a través de les escorces dels arbres o fen un furat amb el seu bec en la que també aprofita per alimentar-se de la saba. Per arribar a obtenir aquest tipus d’aliment disposen d’una anatomia especial de la seva llengua. Es tan llarga que es cargola per la part superior i occipital del seu crani i els hi permet introduir-la per els forats i les galeries que fan els corcs que s’amaguen dins de les escorces i els troncs  per caçar-los . La punta es llepissosa i amb arestes que els hi facilita la captura. Formigues, cuques, aranyes i hemípters també formen part del seu menú . Com indiquem, a la seva dieta i consten les formigues però no es afeccionat a cercar-les a terra com el seu parent el Picot Verd; caça les que s’enfilen per els arbres. També espolia els nius dels ocells petits, com les mallerengues, atrapant els ous i els pollets que es troben a l’interior. En canvi a la tardor i a l’hivern adopta de forma preferent la dieta vegetal a base de fruits secs, fruits del bosc, llavors, fruita cultivada...ets. Sobre tot de pinyons. Per aquesta època sol acudir a les menjadores dels jardins.

mecanisme retractil llengua picids 243 x 207      detall bec llengua 243 x 207      lucanuscervus larva 1  

REPRODUCCIÓ: El Picot garser gros fa el niu en forats excavats per ell mateix en arbres vells, alts, corpulents i de certa envergadura o arbres morts. El niu consisteix en un forat en un tronc d’un arbre a una alçada de 4 metres després de fer bastants forats en diferents troncs d’arbres fins que troben el mes adaptat. Es una galeria d’accés horitzontal i una cavitat vertical d’uns 30 centímetres i amb una capa d’estelles i encenalls al fons, on ponen els ous, els coven, neixen i creixen els pollets. Aproximadament la construcció del niu dura unes dues setmanes. Els dos components de la parella son els encarregats de fer-lo Fan una niada anual i la posta generalment es de 4 a 7 ous de color blanc. La incubació, la qual es a càrrec tan del mascle per la nit com de la femella durant el dia, dura de 12/16 dies. Els pollets son nidòfils i es mantenen en el niu de 18 a 20 dies. Un cop es valen per si sols son expulsats del territori per part dels mateixos pares començant el procés de dispersió en busca d’un territori propi. Admeten els nius artificials amb les mides i capacitat adequada, penjats a l’alçada convenient.

 niu natural picotverd. 243 x 207  niu natural picot garse 243 x 207 ous picot garser 243 x 207

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Segons l’Institut Català d’Ornitologia, la població catalana ha sofert un augment moderat; s’estipula uns 80.000- 126.000 individus i el seu estat es de PREOCUPACIÓ MENOR  http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=DENMAJ  

Basades en dades provisionals de 21 països del sistema paneuropeu comú de seguiment de les aus (EBCC / RSPB / BirdLife / Statistics Netherlands; P. Vorisek a litt. 2008). BirdLife International (2019) La tendència de la població sembla estar augmentant i, per tant, l’espècie no s'aproxima als llindars de vulnerabilitat segons el criteri de tendència de la població (> 30% de decadència en deu anys o tres generacions). La mida de la població és extremadament gran i, per tant, no s'aproxima als llindars per al criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un continu descens estimat a > 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l’espècie s’avalua com a Menys preocupant. (*)

 

 

                                                 

                                                                       Que podem fer per protegir el PICOT GARSER GROS?

 

picot garser gourmand 243 x 207 Tot i tenint en conte que els Picots Garsers davant la presencia humana son molt reservats solen acudir als jardins de les cases que hi han als territoris a on hi viuen sempre i quan hi trobin menjar fàcil. Per lo tant no es estrany veure’ls sobre tot a la tardor i l’hivern menjar a les menjadores de jardí a on tenen a la seva disposició boles de greix o sèu, cucs de farina, llavors de cacauets, ametlles, avellanes, pipes de gira-sol, civada.... ets.

Ajudar-los durant l’hivern en el seu hàbitat boscà també es un auxiliar efectiu penjant boles de sèu, garlandes de  cacauets sense torrar i sense sal, llavors de gira-sol o en una menjadora fat balls 243 x 207penjada d'un arbre, barreges de llavors per ocells.. ets . Un recipient amb cucs de farina (Tenebrio molitor) es un bon aliment ,molt atractiu i nutritiu.

Solen adoptar el niar en caixes niu adossades als troncs dels arbres a certa alçada, però es convenient reforçar el forat de la entrada amb una placa metàl·lica per evitar que facin el forat mes gros i acabin destrossant-lo.

Amb la seva dèria d’explorar els forats per trobar aliment, poden saquejar les caixes nius del jardí  de les mallerengues i altres ocells. Es, per lo tant, convenient, reforçar també el forat de la entrada, d’aquets nius, amb una placa metàl·lica per que no l’eixamplin a cops de bec. 

     garnalde cacauets 243 x 207     constr niu picot garser gros 243 x 207     nichoir pour pic epeiche 243 x 207

 

 __________________________________________________________________________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES: Symes, A., Ashpole,  Hagemeijer i Blair 1997, Winkler i Christie 2015, Tucker i Heath 1994, (del Hoyo J Elliott A, Sargatal J (eds) 2002), Herrera 1991, Saez-Royuela, Mike Everett.

(*)BirdLife International (2019) Fitxa d’espècie: Dendrocopos major . Descarregat a http://www.birdlife.org el 14/04/2019. Citació recomanada de fulls de dades per a més d’una espècie: BirdLife International (2019) IUCN Red List per a aus. Descarregat a http://www.birdlife.org el 14/04/2019.

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Un naturalista “amateur” en el Moianès

 

Picot verd (Picus viridis)

Colltort ( Jynx torquilla)