• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00
Fringíl·lids

Un visitant irregular, més com a hivernal que com a nidificant.

   HIVERNAL    Menjadora 1   VULNERABLE   PROTEGIDA

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Família: Fringillidae; Gènere: Loxia; Espècie : Loxia curvirostra (Linnaeus 1758)

Trencapinyes femella Chris Wood 400 x 341MORFOLOGIA: A cop d’ull es distingeix per ser un ocell rabassut amb el cap gros i la cua enforquillada; bec bastant prominent presentant la part superior i inferior creuat per facilitar l’obertura i extracció dels pinyons de les pinyes dels quals es el seu aliment bàsic. Coloració del plomatge vermellós, ataronjat, verdós o bru depenent del sexe, època o edat. Sol freqüentar i moure’s per parelles o en grups per les branques de les pinàcies molts cops penjats cap per avall fent verdaders equilibris en recerca dels pinyons de les pinyes. Emet el seu so característic de reclam “kip-kip-kip” alt i sonor mentre vola. També emet notes que ens recorda al verdum. Ocell de mida petita/mitjana; Biometria: Pes adult 28-40 grams, envergadura 27-30 cm; llargada 16-18 cm. Mascle adult: La coloració del plomatge en general es vermell rajola que pot variar amb intensitat segons l’individu.; parts superiors esquitxades amb taques brunes; sense taques al carpó i mes vermellós; ales i cua de color bru enfosquit ribetejades de color mes clar; el cap i les galtes enfosquides; abdomen i cobertores inferiors de la cua i de les ales grisoses; bec i potes de color bru enfosquit. Femella adulta: Parts superiors verdoses amb tons mes o menys groguencs esquitxades amb taques brunes; carpó sense taques i mes groguenc; ales i cua de color bru enfosquit amb ribets verdosos; parts inferiors gris-verdós, amb tints variables grogs, amb l’abdomen gris i les cobertores caudals quelcom ratllades. Joves: Parts superiors brunes amb ratlles mes fosques, tintat quelcom de color verdós; parts inferiors grisoses , clares, amb ratllat mes fosc; ales amb les puntes de les cobertores i secundàries groguenques.

    

HÀBITAT: Els Trencapinyes són essencialment ocells que depenen absolutament dels pins de muntanya lo que ocasiona també la mobilitat d’aquets a diferents àrees depenent de l’abundància d’aliment segons l’anyada. Bàsicament es mou en els boscos de coníferes, tant d’avets, pinedes de pi roig, pi blanc i pinsàpies. Se’l pot trobar de forma ocasional fen incursions en arbredes de bedolls i cedres. 

 Trencapinyes habitat

apunts

Amb l’objectiu de descobrir les principals característiques dels boscos freqüentats per els Trencapinyes, els requisits de les llavors i la resposta dels ocells a la variabilitat del subministrament en el temps i l'espai, es va fer un estudi per demostrar la relació que existeix amb l’índex de producció de les llavors de les coníferes en que s’alimenten i el seu hàbitat. Per realitzar el primer objectiu, van fer censos i van utilitzar dades literàries. Per adonar-los de la segona, van alimentar ocells captius amb pinyes de pi de muntanya i van simular la demanda de llavors a través d'un model bioenergètic. Per realitzar el tercer objectiu que van recollir, al llarg d'uns anys, les dades sobre l'abundància de trencapinyes i sobre la producció de llavors en 2 pinedes, les densitats d’ocells en 2 àrees del mateix bosc però amb diferents subministraments de llavors, i van investigar la relació entre la producció de llavors i el consum de llavors en grups d'arbres. . Dins dels boscos de pins, els trencapinyes són més abundants a altituds més altes. A partir de les seves mostres, indican que no hi ha una gran diferència en l'abundància entre boscos oberts i densos. Les estimacions de les necessitats de llavors individuals diàries obtingudes del model coincideixen bastant bé amb les obtingudes en captivitat, encara que normalment són més altes. El requisit anual total correspon a la producció de 80-280 Pins de Muntanya. Van observar una disminució en el nombre de Trencapinyes després d'un any pobre en producció de fruits, però les fluctuacions en el nombre observat en 6 anys en el bosc d'estudi eren generalment lleus. ( MICHEL GENARD i FRANCOISE LESCOURRET Residence Le Mail Apt 516, Rue Louis Jouvet, F-33600 Pessac, França )

 

Trencapinyes femella Ryan SchainHÀBITS: Ocell totalment arborícola. Te moviments que recorda a les cotorres al desplaçar-ce en mig de les branques fent verdaders jocs d’equilibri per obtenir les llavors de les pinyes les quals obté gràcies a la forma del seu bec mentre que les subjecta amb una pota. El seu vol es ràpid que recorda al d’ altres espècies de fringíl·lids. Es un ocell gregari i manyac que es desplaça amb grups mes o menys grans, dons es un ocell amb costums irruptores depenent de la temporada. Exceptuant el moment d’anar a veure aigua no sol baixar al terra.

Sistema digestiu ocells 400X373ALIMENTACIÓ: La dieta dels Trencapinyes es bàsicament de pinyons de coníferes, baies, altres llavors i ocasionalment ho complementa amb insectes. A  diferencia dels ocells insectívors que quan van a la recerca d’aliment per les seves cries les porten en el bec, les espècies d’ocells granívors, com els fringíl·lids han desenvolupat un PAP amb mes capacitat on poden emmagatzemar les llavors i granes que van acaparant en les seves incursions per aconseguir l’aliment. Així en un viatge recullen mes quantitat d’aliments. Per un altre banda també han desenvolupat un PEDRER potent, a fi i efecte de poder pre-digerir els grans i les llavors de las que s’alimenten. El PEDRER es un òrgan que forma part del sistema digestiu en forma de bossa molt musculada i que en el seu interior està compost per una superfície molt aspre i dura i que amb l’ajuda de les pedretes (grit) que el ocell ingereix de forma quotidiana, tritura las llavors i grans, mitjan.sa moviments peristàltics que efectuen els forts muscles d’aquest òrgan transformant en pasta l’aliment ingerit. En realitat la funció del PEDRER es la de reemplaçar la funció de les dents que els ocells no tenen.  

 

Trencapinyes detall bec Craig Benkman 243 x 207El Trencapinyes com altres espècies ha desenvolupat un bec d’acord amb la especialització de la seva dieta. L’encaix creuat de les seves mandíbules actuen com una forja per obrir les escames de les pinyes i obtenir les llavors del seu interior que són la base de la seva dieta. Les diferències nutricionals de les mateixes espècies d’arbres segons la anyada promou desplaçaments mes o menys llargs donant-li sentit a aquet comportament com un ocell irruptor. Això es factor que influencia amb temporades de mes o menys la quantitat de la presencia d’individus. A la comarca del Moianès tot i tenint en conte que freqüenten tota mena de pinedes quan ens visiten tenen preferència per les llavors de les del Pi Roig (Pinus sylvaticus) per la seva riquesa amb proteïna bruta digestible, greixos, nitrogen, potassi, calci, magnesi.

El consum de llavors depenent de la estació i època se estima de mitjana en 925 llavors per dia a l'hivern (cons o pinyes madures), 3000 llavors al juliol (pinyes verdes), i 1550 a l'agost (pinyes semi madures). La variació en els nombres és inversament proporcional a la del valor energètic de les llavors. Entre principis de gener i finals d'abril se estima que el màxim de consum es entre febrer i març. Molts juvenils (més del 20% de les observacions) es veuen de juny a setembre, amb un màxim des de principis de juliol fins a principis d'agost. Comptant 33 dies per al període de cria , 15-20 dies per al període de nidificació i 15 dies per a la incubació. (Geroudet 1980; Hoeher 1973; Nethersole—Thompson 1975;Newton 1972).

PI ROIG Pinus sylvestris 243 x 207

PI DE MUNTANYA Pinus uncinata 243 x 207

Pinus halepensis pi blancAbies alba avet

Faig Fagus sylvatica 243 x 207

 

Trencapinyes buscan grit Ross Gallardy 700 x 499

Trencapinyes niu posta Mark Lawrence 243 x 207NIDIFICACIO: Els Trencapinyes són ocells monògams i la parella romandre junta durant tot l’any.. Els aparellaments es produeixen dins dels mateixos grups que es formen durant la disseminació. Durant l’època de reproducció els mascles es comporten de forma agressiva i territorial vers els seus congèneres. L’època de la nidificació està supeditada a la disponibilitat d’aliments per el que es poden reproduir gairebé a qualsevol època de l'any, fins i tot a mitjans d’hivern si la font de llavors és abundant. D’aquí la importància de la riquesa de l’anyada amb la producció de pinyons. No obstant es pot col·locar el pic de la posta entre mitjans d’Abril i mitjans de Maig. Solen produir-se d’una a dues postes a l’any. El niu el solen construir a una alçada de 2 a 10 metres en la creuera preferentment en els avets i secundàriament a les altres espècies de pi. Sol tenir un diàmetre de de 12-13 cm i una alçada de 8-10 cm. La part externa del niu està constituït per fines branques d’avet o pi i la part interior està folrada a base de molsa, líquens, pels i plomes. La femella es la encarregada de construir-lo. La posta sol ser de 3-4 ous de color verd, blau pàl·lid o blanc amb taques i pintes de color púrpura, bru o rosades. La incubació, la qual també s’encarrega la femella es de 12 a 16 dies. Els pollets són nidífugues i neixen amb un plomall gris fosc , la boca es groga i rosa pollets trencapinyes 243 x 207púrpura amb les bores de color groguenc.   El bec dels pollets no està creuat quan neixen, es creua a mesura que creixen. Als 45 dies ho està suficient perquè puguin extreure las llavors per si sols. La cria al Moianès es ocasional.

 

 

 

 

Trencapinyes Distribucio Europa 243 x 269

 DISTRIBUCIÓ: Distribució Holàrtica.   A Catalunya l’àrea de cria i com a sedentària ocupa els boscos de pinàcies sobre tot els Pirineus, Prepirineu i zones properes . Al Moianès la seva presencia es irregular, s’observa mes com a hivernal que com a nidificant. No tots els anys s'estableixen a la comarca per niar de forma fitxa.

 

ESTAT DE CONSERVACIÓ:

A CATALUNYA : Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 08/09/2020), l’índex de la població nidificant a Catalunya es d’una Disminució moderada del ordre del -35% en el període que compren del 2002/03 al 2017. L’index de la població hivernal es considera Disminució moderada del ordre d’una mitjana anual del -3% i correspon al -33% en període que compren del 2002 al 2018/19. La població catalana s’estipula en 17.400 – 48.200 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera de PROPERA A L’AMENAÇA http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=LOXCUR

Generalitat de Catalunya. Decret legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria D) La regulació de la captura i tinença d'ocells fringíl·lids

A EUROPA : Segons BirdLife International aquesta espècie té un rang molt gran i, per tant, no s'acosta als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de rang (extensió de l'ocurència <20.000 km 2combinat amb una grandària de la superfície descendent o fluctuant, extensió / qualitat de l’hàbitat o mida de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació severa). La tendència de la població sembla disminuir, però no es creu que s’apropi als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència demogràfica (> 30% de davallada en deu anys o tres generacions). La grandària de la població és molt gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables sota el criteri de mida de població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l'espècie es valora com a mínima preocupació.

La població reproductora, limitada a Europa, s'estima que és de 15.000.000 d’individus, cosa que equival a 18.000.000-34.600.000 individus madurs (BirdLife International 2015).(*)

TENDÈNCIA: A Europa i la UE-27 s’estima que la mida de la població és variable (BirdLife International 2015).

AMENACES: Aquesta espècie està amenaçada pels efectes futurs del canvi climàtic (Maggini et al. 2014).

ACCIÓNS DE CONSERVACIÓ PROPOSADES: S'haurien de protegir àmplies zones de bosc madur per a aquesta espècie. El maneig hauria d’incloure l’augment dels temps de rotació i deixar de banda els nuclis del bosc antic i aplicar-se al màxim dins de la zona de distribució de l’espècie, a causa del seu hàbit de viatjar per zones extremadament extenses (Clement i Christie 2016).

ACCIONS DE CONSERVACIÓ EN MARXA: Convenció de Berna Apèndix II. Actualment no es coneixen mesures de conservació d'aquesta espècie.

(*)Cita recomanada
BirdLife International (2020) Fitxa tècnica de l’espècie: Loxia curvirostra . Descarregat de http://www.birdlife.org el 08/09/2020. Cita recomanada per a fitxes de més d’una espècie: llista vermella de la UICN per a aus BirdLife International (2020). Descarregat de http://www.birdlife.org el 08/09/2020.

BIBLIOGRAFIA : Annales Zoologici Fennici.Vol. 11, núm. 3 (1974) , pàg. 204-206 (3 pàgines).Publicat per: Finnish Zoological and Botanical Publishing Board; Butchart, S., Ashpole, J, Ekstrom, J. AERC TAC. 2003. AERC TAC Checklist of bird taxa occurring in Western Palearctic region, 15th Draft. Available at: #http://www.aerc.eu/DOCS/Bird_taxa_of _the_WP15.xls#.
Cramp, S. and Simmons, K.E.L. (eds). 1977-1994. Handbook of the birds of Europe, the Middle East and Africa. The birds of the western Palearctic. Oxford University Press, Oxford.
del Hoyo, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. and Kirwan, G.M. 2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona, Spain and Cambridge, UK.

GALERIA D'IMATGES

700 x 499

Trencapinyes parella Marlene Cashen 700 x 499

 red crossbill Ralph Martin

bec croise.des.sapins.redu.9g

 Trencapinyes Elaine R. Wilson

 Trencapinyes Romain Dufau 700 x 499

 

josep lainez   Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

 

Pinsà mec ( Fringilla montifringilla)