• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00
Fringíl·lids

Un visitant hivernal nòrdic descolorit. El seu nom popular “mec” fa referència a les característiques onomatopeiques del seu cant.

 hivernant    Menjadora 1     ESPECIE PROTEGIDA  

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Familia: Fringilidae; Gènere: Fringilla; Espècie: Fringilla montifringilla (Linnaeus 1758)

nat ornitologo 150x115

Pinsa mec Estiu Paul Chapman 400 x 341El color del plomatge hivernal , de fet, es la imatge habitual que tenim del Pinsà mec quan arriba a les nostres contrades . A l’època de cel i al estiu, en els països nòrdics que és l’àrea on crien, els mascles presenten una fisonomia totalment diferent. El color del plomatge de la part del capell, la zona pileal, parietal, el clatell , el dors i el bec son de color negre. Fora d'aquesta època el bec agafa tonalitats groguenques com les femelles i el color negre del plomatge aparentment es descoloreix.

La muda de les plomes representa un consum considerable d’energia. El Pinsà mec te una manera molt subtil d’adquirir el vistos plomatge de l’època de cria sense necessitat de patir cap desgast energètic. A finals del estiu , el mascle passa d’un vistos plomatge de primavera a un color mes apagat i discret per passar l’hivern. Cada ploma presenta una franja de color bru pàl·lid. Són nomes els extrems de les plomes els que resulten visibles. Quan s’acosta la primavera, aquets extrems comencen a desgastar-se deixant al descobert el brillant plomatge de primavera i l’estiu.(Christopher Perrins 1987)

 

pinson.du.nord.femella 400x341MORFOLOGIA: El Pinsà mec a simple vista es caracteritza per un color de plomatge en conjunt bigarrat combinant tons de color bru clar ataronjat tacats de plomes negres; el carpó de color blanc; les ales amb dues bandes blanques; el dors bigarrat amb plomes obscur. Ocell de mida petita/mitjana; Biometria: Pes adult 19-28 grams, envergadura 27 cm, llargada 14-16 cm. Mascle: Cal distingir el plomatge estival i hivernal. Em centraré amb el plomatge hivernal per que es el que en realitat observem al Moianès, res a veure amb el plomatge estival que presenten als països nòrdics, els quals corresponen a les àrees de cria i estiuenques. El cap i el dors presenten tons bruns foscos bigarrats; anell blanquinós des de el clatell a la gola; part davantera dels ulls fins a la comissura del bec tacat de negre; escapulars, pit i gola ocracis ataronjats. Ales amb les grans cobertores superiors negres vorejades de color bru ocraci; cobertores mitjanes blanc ocràcies i cobertores petites bru groguenques; primàries negres ribetejades de blanc i groguenc; secundàries negres ribetejades de blanc i vermellós. Cua gris en el centre, negre, cantons negres exceptuant   les mes extremes que són parcialment de color blanc. Abdomen blanc i els flancs ocracis tacats de negre; bec groguenc amb la punta fosca; potes de color rosat bru. Femella: Amb el disseny semblant al dels mascles però quelcom mes apagada i discreta, es pot confondre amb la femella del Pinsà comú; carpó de color blanc. Joves: Semblants a las femelles amb el carpó i l’abdomen quelcom groguenc.

Pinsa mec Habitat 

HÀBITAT: Al ser un ocell estrictament hivernal a les nostres contrades, el trobarem deambulant junt amb altres estols d’ocells, com el pinsà comú, en espais oberts però amb arbrades a prop per refugiar-se en cas d'alarma o durant la nit.

HÀBITS: A l’hivern son ocells molt gregaris formant grans estols sovint barrejats amb altres fringíl·lids principalment amb el Pinsans comuns. Al Moianès apareix de forma irregular i en poques quantitats d'individus depenent de la anyada d'origen i del rigor del hivern. Te costum de terrejar bastant sovint per el terra i sol posar-se a les parts altes dels arbres quant se sent alarmat. Es per això que els espais oberts per on es mouen han d’estar a la bora d’arbredes. El vol es mes irregular que el del Pinsà comú. Tot i tenint en compte que la seva dieta, la qual, es semblant a la del Pinsà comú el seu comportament es diferent. Mentre que el primer durant el hivern s'alimenta en solitari o formant grups de les mateixa espècie el Pinsà mec sol anar junt amb altres espècies.

Sistema digestiu ocells 400X373ALIMENTACIÓ: La dieta dels Pinsans mec es ambivalent. La temporada de cria bàsicament es insectívora. De fet junt amb el Pinsà comú són les espècies de fringíl·lids on la dieta insectívora es tant important com la vegetal. La resta del any es bàsicament vegetal majoritàriament granívora . Especialment amb les llavors de gramínies que creixen en els prats, en el sotabosc, en mig dels restolls, marges típica del seu hàbitat. Es per això que han desenvolupat un bec robust, cònic i llarg que els hi permet pelar els grans i llavors. A les àrees d’hivernada s’especialitza amb els fruits del Faig (Snow and Perrins 1998).. A l’època insectívora tota mena d’invertebrats com mol·luscos, insectes, erugues, cuques, artròpodes...ets entren a formar part de la seva dieta que els cerca i caça o be en el seu desplaçament per terra com per entre el ramatge, fulles i troncs dels arbres.Com totes les espècies d’ocells granívors han desenvolupat un PAP amb mes capacitat on poden emmagatzemar les llavors i granes que van acaparant en les seves incursions per aconseguir l’aliment. Així en un viatge recullen mes quantitat d’aliments. Per un altre banda també han desenvolupat un PEDRER potent, a fi i efecte de poder pre-digerir els grans i les llavors de las que s’alimenten. El PEDRER es un òrgan que forma part del sistema digestiu en forma de bossa molt musculada i que en el seu interior està compost per una superfície molt aspre i dura i que amb l’ajuda de les pedretes (grit) que el ocell ingereix de forma quotidiana, tritura las llavors i grans, mitjan.sa moviments peristàltics que efectuen els forts muscles d’aquest òrgan transformant en pasta l’aliment ingerit. En realitat la funció del PEDRER es la de reemplaçar la funció de les dents que els ocells no tenen.

Pinsa mec detall bec 243 x 207El Pinsà mec ha desenvolupat un bec robust, cònic i llarg que li permet partir i pelar les llavors de les gramínies les quals són la base de la seva dieta granívora. Per un altre banda es adequat per caçar tota mena d'invertebrats, mol·luscos, insectes , artròpodes...ets. formant part important de la seva dieta durant l'any.

 

Pinsa mec Plomes sectiformes 243 x 207

Una característica dels ocells que mengen insectes son les plomes setiformes situades a les comissures del bec que son molt sensitives i serveixen per detectar la conveniència o no de determinades presses. Els pinsans tant el Mec com el el Pinsà comú son uns dels fringíl·lids amb la dieta mes insectívora i per lo tant son els fringíl·lids que disposen d'aquestes plomes mes desenvolupades.  Faig Fagus sylvatica 243 x 207Abellatge Hyparrhenia hirta 243 x 207Blat del diable Bromus madritensis 243 x 207BRIZA MEDIA Belluguets 243 x 207Carritx Ampelodesmos mauritanica 243 x 207Cua de llebre Lagurus ovatus 243 x 207Gram Cynodon dactylon 243 x 207Llistó Brachypodium retusum 243 x 207Panissola o pota de gall Echinochloa crusgalli 243 x 207Pèl cani nardus stricta 243 x 207Pel de bou Poa annua 243 x 207Pelaguer plomós Stipa pennata 243 x 207Raigras Lolium perenne 243 x 207Tofes de gesp Festuca eskia 243 x 207

 

pinsa mec niu Josef hlasek 243 x 207

NIDIFICACIÓ: La seva àrea de cria es al nord del continent europeu. Nia en boscos planifolis o en llindars de coníferes, L’època de cria es de Maig a Juny. El niu sol estar instal·lat a mitja alçada dels arbres (1-1,5 m) sovint en un avet o bedoll. Te forma de copa semblant al del Pinsà comú construït a base d’herbes, molsa, pels, restes d’escorça, teles d’aranya de vegades amb trossos de corda o paper afegit i l’interior folrat amb pels, plomissols, plomes i llana. (Clement i Arkhipov 2016). Fan una posta anual de 5 a 7 ous de color blau clar amb tons rosats o vermellosos i unes poques taques brunes o rogenques. La incubació de la que s’encarrega únicament la femella es de 11-12 dies. Els pollets son nidícoles plomats amb un borrissol de color blanc i romanen en el niu 12-13 dies.

 

Pinsa mec Distribucio 243 x 300DISTRIBUCIÓ: Es un ocell el qual la seva àrea de cria està ubicada principalment als països Escandinaus. Hi han cites de cria a Holanda, Dinamarca i Alemanya del Nord. Podrien dir que el Pinsà mec substitueix al Pinsà comú en els boscos septentrionals de bedolls i pins. Molt freqüent a las fagedes. Al hivern empren la migració cap els països, occidentals, centrals i meridionals del continent a l’entorn del Mediterrani , les illes britàniques i també en xifres reduïdes a Finlàndia (Clement i Arkhipov 2016). No obsta'n com mes al sud es menys abundant , ja que prefereix les zones de muntanya i mes humides (Ambient Euro-siberià). La migració es principalment de dia. Parteix cap el sud de Setembre a Octubre i torna a les àrees de cria de Març-Maig.  Las cites mes comuns observades al Moianès oscil·len entre Novembre i Febrer.

 

ESTAT DE CONSERVACIÓ:

A CATALUNYA : Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 22/08/2020), l’índex de la població hivernal mostra una disminució moderada del -8% anual. En el mateix període que compren del 2002/03 al 2018/19 mostra una disminució del -59%.   http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=FRIMON

DISPOSICIÓNS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA La regulació de la captura i tinença d'ocells fringíl·lids

A EUROPA : Segons BirdLife International aquesta espècie té un abast extremadament gran i, per tant, no s'apropa als llindars de Vulnerables sota el criteri de mida de rang (Extensió d'ocurrència <20.000 km 2combinat amb una grandària de la superfície descendent o fluctuant, extensió / qualitat de l’hàbitat o mida de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació severa). Tot i que la tendència de la població sembla disminuir, no es creu que sigui suficientment ràpida per tal d’acostar-se als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència demogràfica (> disminució del 30% en deu anys o tres generacions). La mida de la població és extremadament gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l'espècie es valora com a mínima preocupació.

Tendència poblacional A Europa, les tendències entre 1980 i 2013 mostren que les poblacions han experimentat un descens moderat (EBCC 2015).(*)

(*) Citació recomanada
BirdLife International (2020) Fitxa informativa de l’espècie: Fringilla montifringilla . Descarregat de http://www.birdlife.org el 22/08/2020. Citació recomanada per a fulls informatius de més d'una espècie: Llista vermella de les IUCN per a ocells BirdLife International (2020) (2020). Descarregat de http://www.birdlife.org el 22/08/2020.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES: Atlas de les aus de la cria finlandesa , Museu finlandès d’Història Natural, Universitat de Hèlsinki. Llicència: CC 3.0 ) Christidis, L. i Boles, WE 2008. Cramp, S. i Simmons, KEL (eds). 1977-1994. Manual dels ocells d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica. Els ocells del Paleàrtic occidental . Oxford University Press, Oxford. del Hoyo, J., Collar, NJ, Christie, DA, Elliott, A., Fishpool, LDC, Boesman, P. i Kirwan, GM 2016. HBW i BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volum 2: Passerines. Lynx Edicions i BirdLife International, Barcelona, ​​Espanya i Cambridge, Regne Unit.Turbott, EG 1990.  R.Saenz Royuela. Symes, A., Butchart, S., Ashpole, J, Ekstrom, J.

 

GALERIA D'IMATGES

 Brambling DavidChapman 700 X 499

Luontto Portti 700 x 499

Pinsa mec E.Bird 700 x 499

Pinsa mec Serge Fagette 700 x 499

Pinsa mec Luontto Portti 700 x 499

 

 

josep lainez         Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

 

Trencapinyes comú ( Loxia curvirostra)

Llucareta ( Serinus citrinella)