• Dijous, 29 Octubre 2020 00:00
Fringíl·lids

Un visitant hivernal dels Pirineus.

            

   HIVERNAL    PROTEGIDA    VULNERABLE

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Família: Fringillidae; Gènere: Serinus; Espècie : Serinus citronella (Pallas 1764) 

 

nat ornitologo 150x115

Diferències fringil.lids

A cop d'ull, en l'aixecada i durant el vol, a la Llucareta se la pot confondre amb el Gafarró (Serinus serinus), amb el Lluer ( Carduelis spinus) , o fins i tot amb el Verdum (Carduelis chloris) però com aquets, no presenta plomes grogues ni a les ales ni a la base de la cua.

 

Llucareta femella adulta Nathalie Santa Maria400 x 341MORFOLOGIA: A simple vista ocell de talla mes aviat petita, verd daurat amb el clatell i laterals del coll color gris blavos. Bec cònic. Dits de les potes allargats específic d’ocells que terregen i furguen sovint entre l’herba. El seu vol es ràpid i ondulat. En molts aspectes recorda a les Caderneres. Biometria: Llargada de 12 a 13 cm; 22-23 cm d’envergadura; de 11 a 14 grams. de pes. Mascle: Capell, clatell i laterals del coll, gris blavós. Parts dorsals de color olivaci a vegades amb estries brunes difuses ; dors posterior i carpó grog verdós; front verd groguenc . Ales de color bru fosc amb les plomes ribetejades de ver i blanquinoses.; cobertores alars superiors brunes a la base , la resta verd groguenc; formen dues barres alars verd groguenques. Cua de color bru fosc amb ribets verdosos a les plomes.. Parts inferiors : verd groguenc , mes grog en l’abdomen, mes brunes en els flancs i mes grises en el pit. Bec de color bru groguenc o grisenc ; potes grises o grogues rosades. Femella: Semblants als mascles però amb els colors mes apagats, mes gris i molt mes fosca. Joves : La part superior , de color bru grisos , ratllats de bru fosc; la part inferior gris bru amb tints groguencs amb estries brunes; abdomen mas groga.

Llucareta habitat 700x239HÀBITAT: La Llucareta nidifica i freqüenta els paratges muntans d’una alçada superior als 600-700 metres. A Catalunya es sedentària a la zona del Prepirineu i Pirineu.

HÀBITS: Ocell de costums forestals on abundin prats i brolles per baixar a furgar entre l’herba a la recerca d’aliment. Fora de l’època de nidificació es un ocell gregari on es constitueixen en petits grups deambulant en busca d’aliment. Solen agrupar-se amb altres espècies de fringíl·lids. Acostuma a cantar des de una perxa alta que sol ser la punta de la copa dels arbres o be durant el vol.  

ALIMENTACIÓ: Las espècies d’ocells que són sedentàries d’una determinada àrea o hàbitat, es motivat , la majoria de les vegades, per el tipus d’alimentació que aquestes espècies estan habituades d’acord amb les possibilitats nutritives que els hi facilita l’entorn. Sense necessitat de moure’s gaire adapten la seva dieta d’acord amb la variabilitat estacional. Alguns científics es fan la pregunta “ Són espècies generalistes o especialistes”. La Llucareta es un exemple .La seva dieta es bàsicament vegetal. El seu hàbitat natural que son els paratges muntans d’una alçada superior als 600-700 metres com son el Prepirineu, Pirineu a Catalunya, Els Alps a Europa i al Sistema Ibèric, Central, Serralada Cantàbrica a la Península Ibèrica. Es veu abocada a adaptar la seva dieta vegetariana d’acord amb el que la muntanya li ofereix en cada època del any. Segons l’estudi “ The diet of the Citril Finch ( Carduelis citrinella) in the Pyrenees and the role of Pinus seeds as key resource. Borras, A. J. C. Senar J. Cabrera T. Cabrera (2003) ens mostra l’adaptació de la dieta que adquireixen les Llucaretes d’acord amb la variabilitat disponible durant l’any.

bec Citril Finch

La dieta de la Llucareta es bàsicament vegetal. Te el bec cònic, allargat i fort amb una gran mobilitat entre el paladar i la llengua que li permet obtenir i pelar les llavors mes amagades de les herbàcies en las que s'alimenta, partir i pelar els pinyonets de les pinàcies típiques del seu hàbitat de la que en es una especialista i a on es manté de forma sedentària durant tot l'any exceptuant dispersions puntuals altitudinals.  

  

apunts

 

Adaptació de la dieta que adquireixen les Llucaretes d’acord amb la variabilitat disponible durant l’any. ( Borras, A. J. C. Senar J. Cabrera T. Cabrera (2003))

 Gener: 40% Chenopo dium spp. 40% Pinus nigra i P.Sylvestris el 20% restant llavors d’herbes silvestres.

Febrer: Pràcticament el 100% Pinus nigra i Pinus Sylvestris complementat amb llavors d’herbes.

Març: Pràcticament el 90% Pinus nigra i Pinus Sylvestris complementat amb 10% de Pinus mugo i llavors d’herbes.

Abril : 40% Pinus nigra i Pinus Sylvestris, 50% Pinus mugo complementats amb Taraxacum i llavors d’herbes.

Maig: 5% Pinus nigra i Pinus Sylvestris,75% Pinus mugo, 10% Taraxacum, 10% llavors d’herbes.

Juny: 30% Pinus mugo, 30% Taraxacum, 40% llavors herbes silvestres.

Juliol: 7% Pinus mugo, 20% Taraxacum, 73% llavors herbes silvestres

Agost: 70% Llavors herbes silvestres, 30% Cirsium sp.

Setembre: 50% Llavors herbes silvestres, 50% Cirsium sp.

Octubre: 8% Chenopodium sp. 72% Llavors herbes silvestres, 20% Cirsium sp.

Novembre: 95% Chenopodium sp. 5% Llavors herbes silvestres

Decembre:  65% Chenopodium sp. 10% Pinus nigra i Pinus Sylvestris, 25% llavors d’herbes silvestres.

PI DE MUNTANYA Pinus uncinata 243 x 207PI ROIG Pinus sylvestris 243 x 207PINASSA pinus nigra 243 x 207

Bledeta Chenopodium 243x207Pixa llit taraxacum officinale 243x207

Lactuca saligna 243 x 207LLEDONER 243 x 207sarronet de pastor bursa pastoris 243 x 207Polygonum avicularia 243 x 207

Cardus pyrenaicus 243 x 207Carduus acanthoides 243 x 207CARD DEFLORAT Cardus carlinifolia 243 x 207

 

 

 

 

 

Erigeron canadensis 243 x 207Cirsium vulgare sp 243 x 207

erigeron hacer 243 x 207

Inula viscosa 243 x 207BLEDO Amaranthus retroflexus 243 x 207

card 243x207Botja pudent Artemisia herba alba 243 x 207

camamil la sANTOLINA cHAMAECYPARISSUS

 

Llucareta niu NIDIFICACIÓ: L’època de nidificació pot comprendre, depenent de la climatologia, des de el mes d’Abril al mes de Juliol. Sol fer el niu a considerable alçada dalt dels arbres lo que dificulta la seva ubicació. El niu en forma de cassoleta construït a base d’herbes seques, petites arrels, molsa i líquens...ets. folrat amb borrissol, plomes i arrels fines. La posta està composta de 3 a 5 ous de color blau verdós, amb taques i ratlles de color bru rogenc. Lo normal es de dues postes per temporada, no obstant dependent de la benevolència climatològica i alimentaria poden arribar a fer tres postes. La incubació dura de 12 a 14 dies feina que desenvolupa exclusivament la femella. Aquestes dades poden variar d’acord amb l’altitud. Els pollets son nidícoles amb un borrissol de color bru fosc; boca rosada  amb les bores del bec de color blanc cremós i un punt rosa a la base. Salten del niu dels 15 als 17 dies d’edat.

Llucareta Distribucio 243 x 207

DISTRIBUCIÓ: Al Moianès, que de forma irregular ve a hivernar, se sol trobar a las parts altes del Nord de la comarca i al Sud, l’àrea que limita amb el massís del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Obac; en àrees on abunden els boscos de Pi Roig, Pi Negre amb vessants rocallosos amb algunes brolles i prats a la bora. Personalment l’he localitzat al llindar amb la comarca del Lluçanès i als paratges de Granera. La seva presencia al territori ve donada per migracions parcials segons el rigor del hivern i la manca d'aliment. Pot tractar-se també d'individus divagants. Bastant sedentari però en desplaçaments altitudinals.

 ESTAT DE CONSERVACIÓ:

A CATALUNYA : Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 26/06/2020), l’índex de la població hivernant a Catalunya es Incerta del ordre del -66% en el període que compren del 2002/03 al 2018/19. L’index de la població nidificant es considera Estable del ordre d’una mitjana anual del -1% i correspon al -14% en període que compren del 2002 al 2019. La població catalana s’estipula en 29.000 – 53.000 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera de Preocupació Menor http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=SERCIT

Generalitat de Catalunya. Decret legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria C)

Decret 148/1992 Annex Espècie Sensible  La regulació de la captura i tinença d'ocells fringíl·lids

A EUROPA: Segons BirdLife International aquesta espècie té un rang molt gran i, per tant, no s'acosta als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de rang (extensió de l'ocurència <20.000 km 2combinat amb una grandària de la superfície descendent o fluctuant, extensió / qualitat de l’hàbitat o mida de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació severa). La tendència de la població sembla disminuir, però no es creu que s’apropi als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència demogràfica (> 30% de davallada en deu anys o tres generacions). La grandària de la població és molt gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables sota el criteri de mida de població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l'espècie es valora com a mínima preocupació.

La població reproductora, limitada a Europa, s'estima que és de 250.000-283.000 parelles, cosa que equival a 500.000-565.000 individus madurs (BirdLife International 2015).(*)

TENDÈNCIA: La mida de la població s'estima en menys del 25% en 13,2 anys (tres generacions)

AMENACES: Aquesta espècie està amenaçada pels efectes futurs del canvi climàtic (Maggini et al. 2014).

ACCIÓNS DE CONSERVACIÓ PROPOSADES: No hi ha mesures de conservació necessàries per a aquesta espècie.

(*)Citació recomanada
BirdLife International (2020) Fitxa informativa de l'espècie: Carduelis citrinella . Descarregat de http://www.birdlife.org el 26/06/2020. Citació recomanada per a fulls informatius de més d’una espècie: Llista vermella de l’UICN per a ocells BirdLife International (2020) (2020). Descarregat de http://www.birdlife.org el 26/06/2020.

  • BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES: Clement, P. and de Juana, E. 2013. Citril Finch (Carduelis citrinella). In: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. and de Juana, E. (eds.) 2013. Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. . Snow, D.W. and Perrins, C.M. 1998. The Birds of the Western Palearctic vol. 2: Passerines. Oxford University Press, Oxford. R.Saenz Royuela; Marc I. Förschler ; “ The diet of the Citril Finch ( Carduelis citrinella) in the Pyrenees and the role of Pinus seeds as key resource. Borras, A. J. C. Senar J. Cabrera T. Cabrera (2003)

 

GALERIA D'IMATGES

Llucareta Roger Sanmarti Blanch

Llucareta Beat Rüegger 700 x 498

Llucareta Jose Francisco Calvo 700 x 499

Llucareta Daniel Jauvin 700 x 499

 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.';document.getElementById('cloakbdb64445112ac747551b5797334f9023').innerHTML += ''+addy_textbdb64445112ac747551b5797334f9023+'<\/a>';   Naturalista "amateur" en el Moianès

Pinsà mec ( Fringilla montifringilla)

Verdum (Carduelis chloris)