• Dijous, 29 Octubre 2020 00:00
Fringíl·lids

Un pardal refilador i de color verd daurat ......

TAXONOMIA: ORDRE: Passeriformes; FAMILIA: Fringillidae; GÈNERE: Chloris ; ESPÈCIE Chloris chloris (Linnaeus, 1758)

Resident Menjadora 1    icona niu    ESPECIE PROTEGIDA     VULNERABLE

verdum f 400 x 341MORFOLOGIA: Ocell rabassut color verd oliva amb la part de les ales, el carpó i cua de color grog ; el bec potent. Llargada de 15-16 cm; envergadura 26 cm; pes de 25 a 34 grams. Mascle: El front i les seies de color verd olivaci daurat; pili o capell i auriculars o galtes de color gris quelcom verdós; dors verd olivaci amb el carpó grog verdós; cobertores superiors de la cua, grises amb les exteriors verdes; ales amb les cobertores grises i verdoses; rèmiges primàries grises amb les bores grogues verdoses i verdum jove 400 x 341blanquinoses internament ; secundàries grises amb color verd groguenc externament . Cua groga amb la punta de color bru i amb ribets blanquinosos. Parts inferiors de color ver groguenc ; flancs de color cendra amb tons verds. Part inferior de les ales de color grog viu i blanc.. Bec de color rosat amb la base groga i la punta fosca; potes de color bru clar. Femella: De color mes bruna per sobre, amb ratllat difús ; de color mes gris per la part inferior, ales i la cua amb menys color grog i mes apagat. Joves: Ratllats de color bru per la part superior, inclòs el carpó; Parts inferiors mes grises i ratllades.

Verdum hàbitat 700 x 239

HÀBITAT: Es un ocell que ha anat apropant-se al medi humanitzat per això el seu hàbitat ocupa un mosaic variat. Es troba al medi rural com els horts, camps de cultius vorejats per arbredes, bosquets preferentment de coníferes, arbres de fulla caduca,  plantacións de fruiters...ets. Al medi urbà com als pobles i grans ciutats, en parcs, arboredes, jardins, ...ets. Al Moianès es típic veure'l dalt dels Ginebres o els arbres alts on sol posar-se mostrant el seu pit daurat i emeten les seves refilades.Durant la tardor i l’hivern prefereix els espais oberts.

ALIMENTACIÓ: La dieta del Verdum es, bàsicament, durant la major part del any, vegetal . Especialitzada amb les llavors, granes i fruits de la mena de les herbes silvestres, gramínies i olioses típiques del seu hàbitat. Es per això que han desenvolupat un bec cònic i potent adaptat a aconseguir les flors, brots, borrons i obtenir, trencar i pelar les llavors i granes d’aquesta mena de vegetació i adaptat també a la caça d’insectes. Durant la peixa dels pollets un 25,5% de la dieta està integrada per tota mena d'APHIDS (Purgo) la qual contribueixen a una desparasitació considerable de la flora. (José A. GIL-DELGADO* 1, Daniel GUIJARRO* and Carmen VIVES-FERRÁNDIZ* THE NESTLING DIET OF GREENFINCH CARDUELIS CHLORIS)IN ORANGE GROVES OF EASTERN SPAIN). A Sistema digestiu ocells 400X373diferencia dels ocells insectívors que quan van a la recerca d’aliment per les seves cries les porten en el bec, les espècies d’ocells granívors, com els fringíl·lids han desenvolupat un PAP amb mes capacitat on poden emmagatzemar les llavors i granes que van acaparant en les seves incursions per aconseguir l’aliment. Així en un viatge recullen mes quantitat d’aliments. Per un altre banda també han desenvolupat un PEDRER potent, a fi i efecte de poder pre-digerir els grans i les llavors de las que s’alimenten. El PEDRER es un òrgan que forma part del sistema digestiu en forma de bossa molt musculada i que en el seu interior està compost per una superfície molt aspre i dura i que amb l’ajuda de les pedretes (grit) que el ocell ingereix de forma quotidiana, tritura las llavors i grans, mitjan.sa moviments peristàltics que efectuen els forts muscles d’aquest òrgan transformant en pasta l’aliment ingerit. En realitat la funció del PEDRER es la de reemplaçar la funció de les dents que els ocells no tenen.

 

EVerdum detall del bec 243x 207ls verdums han desenvolupat un bec cònic i potent adaptat a aconseguir les flors, brots, borrons, fruits i obtenir, trencar i pelar les llavors i granes d’aquesta mena de vegetació i adaptat també a la caça d’insectes. Durant la peixa dels pollets un 25,5% de la dieta està integrada per tota mena d'APHIDS (Purgo) que representa una desparasitació natural considerable de la flora.  

 

Pixa llit taraxacum officinale 243x207

PURGO Aphids 243 x 207

SERVER Sorvus domestica 243 X 207Pel de bou Poa annua 243 x 207MALCORATGE Mercurialis ambigua243 x 207teix Taxus baccata 243x207LLETEROLA euphorbia prostrata 243 X 207LLET DE BRUIXA Euphorbia peplus 243 x 207GirasolHelianthus annuus243 x 207FORQUILLES Geranium rotundifolium L 243 x 207jpgCUA DE GUINEU Alopecurus myosuroides 243 x 207Auro blanc acer campestre fruit 243 x 207

Gavarrera 243 x 207

CARGOLA CICUTARIA Erodium cicutarium 243 x 207

 

Verdum niu posta 243 x 207

NIDIFICACIÓ: El Verdum es monògam no obstant ocasionalment sol tenir un comportament poligàmic. L’època de la cria compren des de mitjans de Març a finals mitjans d’Agost. El niu està construït entre 1 i 20 metres d’alçada en arbres d’envergadura o be en bardisses, tanques o arbusts de fullatge dens. Te preferència per construir el niu en els jardins en el qual les tanques estan constituïdes per Tuies o xiprers. El niu te forma de copa situat en una forquilla del brancatge o adossat al tronc . Està construït amb herbes, palletes, molsa, i entapissat amb petites arrels, pels, plomes, borrissol...ets. Hi ha cops que aprofita el niu antic o nius abandonats d’altres espècies. La posta consisteix entre 4-6 ous de color blau molt clar amb no moltes taques de color púrpura, lila o fosques. Solen fer dues postes per temporada però segons l’anyada poden fer-ne fins a tres. La incubació es de 12-14 dies i es duta a terme exclusivament per la femella. Els pollets són nidícoles amb un borrissol blanc-grisos, boca de color rosa pujat de to amb les bores de color blanc groguenc.

VERDUM DISTRIBUCIO 243 x 228DISTRIBUCIÓ: El Verdum es un migrador parcial. Els individus nòrdics emigren per hivernar a l’àrea del Mediterrani. Individus transpirinencs algun cop solen venir a les nostres contrades per passar l’hivern. Generalment tots els Europeus són Sedentaris o Residents. (Clement i de Juana 2016).El mateix que els nascuts al Moianès, segons l’anyada fan petits desplaçaments cap a àrees properes mes benignes. Alguns individus del centre i sud-est d’Europa hivernen a l’àrea mediterrània del continent africà.

ESTAT DE CONSERVACIÓ:

A CATALUNYA : Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 17/06/2020), en el període que compren del 2002 al 2019. l’índex de la població nidificant  a Catalunya es d’un Descens Moderat del ordre del -1% mitjana anual, mentre l’índex de la població hivernal es manté Estable del ordre del +1%.  La població catalana s’estipula en 254.000 – 294.000 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera VULNERABLE http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=CARCHL

Generalitat  de Catalunya.  Decret legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria C)

Decret 148/1992 Annex Espècie Sensible  La regulació de la captura i tinença d'ocells fringíl·lids

A EUROPA: Segons BirLife Internacional aquesta espècie té una gamma molt gran, i per tant no s'aproxima als llindars per vulnerable sota el criteri de mida gamma (extensió de la presència <20.000 quilòmetres 2combinat amb una grandària de la superfície en decadència o fluctuació, extensió / qualitat de l’hàbitat o mida de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació severa). La tendència demogràfica sembla estable i, per tant, l’espècie no s’aproxima als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència poblacional (> 30% de disminució en deu anys o tres generacions). La grandària de la població és extremadament gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l'espècie es valora com a mínima preocupació. (*)

A Europa, la població reproductora s'estima en 21.600.000-33.100.000 parelles, cosa que equival a 43.200.000-66.100.000 individus madurs (BirdLife International 2015). Europa forma el 0,90% del rang global, de manera que una estimació molt preliminar de la grandària global de la població és de 48.000.000-74.000.000 d’individus madurs, tot i que cal validar més aquesta estimació

TENDÈNCIA: A Europa la tendència global de 1980-2013 va ser estable (EBCC 2015).

AMENACES: L’espècie ha sofert importants descensos al Regne Unit causada pel paràsit protozòcic Trichomonas gallinae , que va provocar una caiguda de la població del 35% entre el 2005 i el 2010 (Lawson et al. 2012). L’espècie queda atrapada en algunes parts de la seva extensió.

ACCIONS DE CONSERVACIÓ EN MARXA :Convenció de Berna Annex II.

ACCIONS DE CONSERVACIÓ PROPOSADES: investigació sobre el desenvolupament de la tricomoniasis com a malaltia infecciosa emergent per determinar si i com es produirien brots en el futur (Lawson et al. 2012).

(*)Citació recomanada
BirdLife International (2020) Fitxa informativa de l’espècie: Chloris chloris . Baixada de http://www.birdlife.org el 17/06/2020. Citació recomanada per a fulls informatius de més d'una espècie: Llista vermella de la UICN per a ocells BirdLife International (2020) (2020). Baixada de http://www.birdlife.org el 17/06/2020.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES R.Saenz Royuela, Mike Everett, Cyril Walker Tim Parmenter, José A. GIL-DELGADO* 1, Daniel GUIJARRO* and Carmen VIVES-FERRÁNDIZ* THE NESTLING DIET OF GREENFINCH CARDUELIS CHLORIS IN ORANGE GROVES OF EASTERN SPAIN .Ashpole, J, Ekstrom, J., Butchart, S., Symes, A.

  

COM PODEM AJUDAR ALS VERDUMS ?

verdums al jardi Paul Dinning

Es un dels ocells, que per el seu cant, es apreciat  per els ocellaires i per aquet motiu cada any es capturen quantitats considerables de mascles. La seva captura i tinença esta subjecta amb disposicions de de la Generalitat de Catalunya.

Es un ocell manyac que accepte perfectament les menjadores de jardí  situades en indrets tranquils

Barreja de llavors de gira-sol, blat, escaiola, mill, sorgo, tota mena de llavors oleaginoses com la llavor de nap, colza, cardi, negret, cànem.. Llavors d'escarola, endívies, enciam, rave.....Pasta d'insectívors i cucs de farina. Al hivern també els atrau las boles de seu amb llavors

Poden arribar a niar als jardins o parcs grans a on hi han bardisses, arbres i arbustos amb fullatge dens.

 

 

GALERIA D'IMATGES

Greenfinch Tim Munsey 700 x 499

 

verdum femella Charles J Sharp 700 x 499

Verdum Nick Appleton 700 x 499

verdum femella Nic Brischuk 700x499

 

 josep lainez   Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.  Un Naturalista "amateur" en el Moianès

Llucareta ( Serinus citrinella)

Els Fringíl·lids del Moianès -característiques generals-