• Dijous, 06 Agost 2020 00:00
Fringíl·lids

Són, sense cap dubta,  els ocells mes coneguts en l’àmbit popular,   donat que  la majoria  de ells pertanyen als denominats, en llenguatge col·loquial, "Ocells Cantaires". 

Nom apropiat que be donat per els seus dots característics que tenen la majoria d'emetre un cant melodiós i notable. Aquet dot els ha portat a sofrir molt la pressió de l‘home al ser caçats i engabiats per gaudir-ne del seu cant fins arribar alguna de les seves espècies al llindar de la desaparició. Fet que ha comportat la intervenció, mes o menys encertada o efectiva, per part de l’administració a regular o prohibir la seva caça i tinència. A mitjans del segle passat algunes espècies van arribar a mínims alarmants degut a les captures canari silvestre 243x223massives i això va provocar que s'establís per part de les administracions Europees una regulació i prohibició molt severa de la seva caça. N' obstant tot i tenint en compte la regeneració de les seves poblacions,  en els últims deu anys han anat sofrint un declivi  per que, per una banda, continuen sen víctimes dels furtius originant una font de transacció en el mercat negre, i per l'altre, sobre tot, per la transformació del medi natural i la destrucció dels seus hàbitats. A aquesta família pertany el Canari (Serinus canaria) que es propi d'algunes de les Illes Canàries, les Azores i Madeira, espècie originaria del canari domèstic actual en les seves varietats de colors i formes i a on encara es troben individus en estat silvestre. Es va prohibir la seva caça per que de no haver-ho fet era una espècie condemnada a desaparèixer com a au silvestre autòctona d'aquestes Illes.    .......La regulació de la captura i tinença d'ocells fringíl·lids   La part obscura de l’afecció als ocells cantaires

 

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Família: Fringillidae (Vigors, 1825)

MORFOLOGIA: Els Fringíl·lids són ocells que pertanyen al Ordre dels Passeriformes. La forma del seu cos es compacte amb el bec, generalment, cònic i curt, crani fort i mandíbula reforçada amb grans músculs, espatlles cepades i el coll curt. La llargada osci.la entre 7,6 a 25,4 centímetres i el pes compren entre els 80 i 60 grams. Algunes espècies amb un plomatge llis i d’altres amb coloracions  llampants. Quasi totes les espècies solen presentar dimorfisme sexual. El seu vol sol ser ràpid i ondulat.

 HÀBITAT:  Els fringíl-lids ocupen un mosaic enorme d'habitats. Boscos, zones muntanes, àrees arbustives, prats, àrees agrícoles, horts,  àrees urbanes, parcs i jardins. 

niu esquema fringillidae 243x189COMPORTAMENT SOCIAL: Els fringíl·lids son ocells gregaris però a l’època de la reproducció es tornen mol territorials i solitaris; nomes s’observen amb la parella o en grups familiars fins el moment de la dispersió. Durant l'època de cria solen ser parelles monògames. Un altre característica comú dels Fringíl·lids es que fan  els nius en forma de cassoleta situat a la creuera o en mig de les branques dels arbres, arbusts o segons l'espècie, als  arbres fruiters. Les femelles ponen de dos a sis ous, que varien pel que fa a les espècies quant al color i les marques. Els ous són incubats  generalment per la femella, però a vegades pels dos pares, que també tenen cura de les cries.Els mascles  tenen el color del plomatge mes intens i son els que desenvolupen un cant mes potent i variat. Es una estratègia natural que actua d’atraient de  les femelles durant l'època d'aparellament o per marcar el territori als seus congèneres, al mateix temps que serveix per distreure als provables depredadors a favor de les femelles que estan covant els ous al seu niu o protegint els pollets. Aquestes, per passar desapercebudes, tenen el color del plomatge mes discret amb tons suaus i mimètics.

DIETA: La dieta dels fringíl·lids es bàsicament granívora però a l’època de la reproducció es torna, en un percentatge bastant elevat, en insectívora i omnívora, per el que son molt útils a la agricultura. No obsta’n  el us i abús dels plaguicides , sobre tot a les especies que nien en els medis agrícoles, han ocasionat que les closques dels ous siguin mes febles o que alguns individus es tornin estèrils i això junt amb las variacions climatològiques del canvi global fa que cada cop mes, en les ultimes anyades, les cries  vagin  minvant.

Sistema digestiu ocells 400X373Els Fringíl·lids han adquirit l'habilitat de menjar  grans i llavors obtingudes directament de les espigues i baines que pelen o trenquen, en funció de l'espècie i el seu hàbitat, també consumeixen fruits, sobre tot silvestres,  i brots vegetals tot gracies a l'anatomia del seu bec. Característica que posseeixen  totes les espècies del grup.. Per aquesta raó  tenen aquet apèndix generalment de forma roma, cònica, llarga, cisalla o creuada, segons el tipus de llavors de la seva dieta a la que estan especialitzats "Una forma de bec per cada necessitat". Això ve ajudat per un crani fort, grans músculs maxil·lars i com totes les espècies d’ocells granívors han desenvolupat un PAP amb mes capacitat on poden emmagatzemar les llavors i granes que van acaparant en les seves incursions per aconseguir l’aliment. Així en un viatge recullen mes quantitat d’aliments. Per un altre banda també han desenvolupat un PEDRER potent, a fi i efecte de poder pre-digerir els grans i les llavors de las que s’alimenten. El PEDRER es un òrgan que forma part del sistema digestiu en forma de bossa molt musculada i que en el seu interior està compost per una superfície molt aspre i dura i que amb l’ajuda de les pedretes (grit) que el ocell ingereix de forma quotidiana, tritura las llavors i grans, mitjan.sa moviments peristàltics que efectuen els forts muscles d’aquest òrgan transformant en pasta l’aliment ingerit. En realitat la funció del PEDRER es la de reemplaçar la funció de les dents que els ocells no tenen.

bec cadernera 243x207

Les Caderneres tenen el bec llarg i fi per poder obtenir i extraure les llavors dels cardots i d'altres plantes espinoses, les quals constitueixen part importat de la seva dieta 

 

 

 

bec pinsa comu 243x207

Els Pinsans tenen un bec robust i llarg per que la seva dieta es basa amb  llavors, grans i insectes durant tot el any

 

 

 

 

bec trencapinyes 243x207

El Trencapinyes te el bec creuat que actua com si fos un fòrceps que l'hi permet obrir les pinyes i obtenir els pinyons del seu interior. Base de la seva dieta.

  

 

 

bec passerell 243x207

 Els Passerells tenen un bec mes discret per que la seva dieta es vegetal a base de fulles , brots, tiges, borrons, flors i granívora a base de llavors de les herbàcies que son molt mes tendres. Alimenten els seus pollets amb les llavors que emmagatzemen en el seu pap i les regurgiten al bec dels pollets quan arriben al niu

 

  

bec durbec 243x207

 El Durbec te un bec fort i potent per poder trencar les closques de molts fruits del bosc que constitueixen la base de la seva dieta.

 

 

 

 

bec pinsa borroner 243x207

 Els Borroners tenen un bec curt i adaptat a menjar fruits i brots tendres de moltes espècies arbòries de bosc.

 

Tot i tenint en compte que la base de la seva alimentació son las llavors, hem de distingir dins dels fringíl·lids  una subdivisió que els diferència per la dieta que subministren als seus pollets quan els peixen:

plomes setiformes fringil lids 243 x 233Els FRINGILINS que els alimenten amb insectes, principalment erugues, las quals porten al niu una a una que obtenen del seu propi territori el qual sol ser molt ampli i  les parelles l’ocupen de forma uniforme. Per aquest motiu el defensen amb molt de cel. En aquet grup i pertanyen els PINSANS. Cal remarcar que els FRINGILINS, apart de l’època de cria, inclouen una quantitat important d'insectes a la seva dieta durant tot el any.  Quan entrem a l'estació hivernal, moltes d'aquestes presses no estan disponibles i la dieta es torna exclusivament  granívora. Una característica morfològica dels ocells que mengen insectes son les plomes setiformes situades a les comissures del bec que tenen forma de pel i són molt sensitives i serveixen per detectar la conveniència o no de determinades presses. Els pinsans tant el Comú com el Pinsà Mec son uns dels fringíl·lids amb la dieta mes insectívora i per lo tant son els fringíl·lids que disposen d'aquestes plomes mes desenvolupades.  En el procés del canvi alimentari hivernal en la que majoritàriament han de alimentar-se amb llavors de closca dura, el fet mecànic de pelar la closca amb el bec, podrien malmetre aquestes plomes. Com a medi d'adaptació  enredereixen la muda d'aquestes, les quals, es mantenen intactes per la pròxima temporada quan tornen a necessitar-les per la dieta insectívora.

Els CARDUELINS els quals alimenten les seves cries majoritàriament amb llavors com es el cas de la Cadernera, el Trencapinyes, el Lluer o el Passerell. Aquets acostumen a dur el pap ple de grans i llavors per empapussar els pollets. Els Borroners, els quals, els alimenten exclusivament amb vegetals, tenen un pap molt gran amb aquesta finalitat. Aquet grup sol nidificar amb solitari o amb colònies poc compactes. 

DISTRIBUCIÓ: Els fringíl·lids son ocells que es troben a quasi totes les latituds i longituds. A aquesta família pertany el Canari (Serinus canaria) que es propi d'algunes de les Illes Canàries, les Azores i Madeira, a on encara es troben individus en estat silvestre.  Espècie originaria del canari domèstic  en les seves varietats de colors i formes.  Es va prohibir la seva caça per que de no haver-ho fet era una espècie condemnada a desaparèixer com a au silvestre autòctona d'aquestes Illes.  Las espècies comunes al nostre país pertanyen a las  Paleàrtiques. Las europees tenen la seva àrea de cria pràcticament per tot el continent. Els que ho fan al Nord o al Centre d’Europa, durant la tardor, emigren per passar el hivern a les zones del Sud o Nord de l’Àfrica formant extensos estols generalment del mateix sexe.. També hi han individus que tot i tenint en conte que son de la mateixa espècie nomes efectuen migracions parcials. Per exemple els que han nascut al Moianès també es congreguen en estols i fan migracions parcials cap  al sud  del país o a les zones baixes pròximes mes temperades. 

Al Moianès hi ha unes espècies residents tot l’any. Las estivals que venen a les nostres contrades a criar i las hivernants las quals solen ser individus que nien a centre-Europa o a l’alta muntanya que venen a hivernar a les nostres contrades.

Al Moianès son residents comuns,  el Pinsà Comú (Fringila coelebs) , la Cadernera (Carduelis carduelis),  el Verdum (Carduelis chloris), el Passerell (Carduelis cannavina) i el Gafarró (Serinus serinus). A l’hivern s'hi afegeixen els que venen del nord i centre d'Europa. Com a residents accidentals permanents de la comarca ho són el Trencapinyes (Loxia curvirrostra) i el Borroner o Canonge(Pyrrhula phyrrhula), d'aquets , els individus que crien a la zona ho fan en llocs molt determinats i de forma alternativa en funció de l’abundància del seu aliment i la climatologia. També hi ha alguna parella de Durbec (Coccothraustes  coccothraustes) que nien al territori, però donada la baixa població tampoc es un ocell que el podem considerar comú, mes aviat es ocell d’hivernada. Ens queden el Lluer(Carduelis spinus) , el Pinsà Mec (Fringila montifringila) i la Llucareta (Serinus citrinella) no son  comuns a la comarca,  primer per que, salvant excepcions, no solen criar a la zona i per que segons l'anyada en el lloc de niada i la climatologia del hivern  fan incursions alternatives mes o menys massives. Aquestes últimes espècies les hem de considerar exclusivament espècies visitants hivernals irregulars.

 

INDEX DELS FRINGIL-LIDS DEL MOIANÈS  

 Descripció per  espècie -

 Cadernera (Carduelis carduelis),

 Passerell (Carduelis cannavina

 Gafarró (Serinus serinus)

 Pinsà Comú (Fringila coelebs)

 Durbec (Coccothraustes  coccothraustes)

 

EN PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ-

Verdum (Carduelis chloris)

Trencapinyes (Loxia curvirrostra)

Borroner o Canonge (Pyrrhula phyrrhula), 

Lluer(Carduelis spinus)

Pinsà Mec (Fringila montifringila)

Llucareta (Serinus citrinella)

 

josep lainez      Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)