• Dijous, 29 Octubre 2020 00:00
Fringíl·lids

 

TAXONOMIA: Ordre:Passeriformes; Família : Fringillidae; Gènere: Coccothraustes (Brisson,1760) ; Espècie : C. Coccothraustes (Linnaeus,1758)

     HIVERNAL   VULNERABLE   PROTEGIDA   

Durbec femella 400 x 341MORFOLOGIA: Ocell rabassut , amb el bec cònic i gruixut, cap gros, cua curta; el plomatge amb tons bruns, ales blanques i negres de mida mitjana 18 cm de llargària; 29 a 33 cm d’envergadura i 48-62 grams de pes. Mascle: Cap lleonat amb una llista negra al voltant del bec, fins els ulls i el barbó; collar de color gris blavós mes ampla en el clatell i s’estreny a la part superior del pit. Dors bru, amb el carpó ocraci rogenc ; cobertores superiors de la cua de color canyella. Las rèmiges negres brillants amb una franja ample blanca. Primàries de color blau tornassolat i arrissades en repòs.. Cobertores alars superiors enfosquides o bru fosc amb la punta blanca en franja o blanques amb la punta fosca. Cua amb plomes negres acabades de blanc i externament verd grisoses; lateral bru rogenc. Pit i abdomen vinós, igual que els flancs i les cobertores inferiors de la cua, aquestes quelcom mes blanquinoses. Bec blanc blavós amb la punta negre i aspecte nacrat; al hivern mes esblanqueït. Potes color carn, mes o menys rosades. Femella: Com el mascle però amb els color mes apagats ; las bandes externes de les secundàries de color gris-cendra; abdomen en lloc de color vinós es gris. Joves: Semblants als adults però amb els color mes apagats , menys contrastats, i quelcom tacats de color bru a sobre i a sota de forma transversal. Gola de color groguenc.

Durbec habitat

HÀBITAT: A les nostres contrades boscos amples muntans on abundin les rouredes i també els boscos mixtes.

HÀBITS: Ocell molt tímid i esquerp per això es molt dificultós de veure’l i poder estudiar els seus hàbits. Es mou majoritàriament dins del fullatge i les copes dels arbres. Sol volar bastant alt i ràpid. Baixa a terra en ocasions excepcionals a la recerca de llavors de certes herbàcies. En els seus desplaçaments emet un reclam bastant sonor “chip” que oscil·la entre un , dos o tres cops. Es pràcticament la manera de localitzar la seva presència. A partir de l’Agost es comencen a constituir en petits estols deambulant en llocs diferents de recorregut a la recerca de l’alimentació.

ALIMENTACIÓ: La seva alimentació consisteix bàsicament amb les llavors que troba a l’interior dels pinyols de molts fruits com els de les olives, cireres, ullastres, arç, freixes, faig, aurons, llavors silvestres el quals el parteix amb el seu fort bec. Inclou també brots de plantes, arbres i arbusts. Durant la peixa de les cries afegeix a la dieta una bona quantitat d’insectes com grans coleòpters, els quals pot trinxar amb la força del seu bec, i erugues que troben a les fulles dels arbres a fi d’enriquir-la amb proteïnes necessàries per el creixement. (Clement i Christie 2016). A Sistema digestiu ocells 400X373diferencia dels ocells insectívors que quan van a la recerca d’aliment per les seves cries les porten en el bec, les espècies d’ocells granívors, com els fringíl·lids han desenvolupat un PAP amb mes capacitat on poden emmagatzemar les llavors i granes que van acaparant en les seves incursions per aconseguir l’aliment. Així en un viatge recullen mes quantitat d’aliments. Per un altre banda també han desenvolupat un PEDRER potent, a fi i efecte de poder pre-digerir els grans i les llavors de las que s’alimenten. El PEDRER es un òrgan que forma part del sistema digestiu en forma de bossa molt musculada i que en el seu interior està compost per una superfície molt aspre i dura i que amb l’ajuda de les pedretes (grit) que el ocell ingereix de forma quotidiana, tritura las llavors i grans, mitjan.sa moviments peristàltics que efectuen els forts muscles d’aquest òrgan transformant en pasta l’aliment ingerit. En realitat la funció del PEDRER es la de reemplaçar la funció de les dents que els ocells no tenen.

bec durbec 243 x 207anatomia del bec

 

 

 

 

 

 

El Durbec com altres espècies ha desenvolupat un bec d’acord amb la especialització de la seva dieta. L’encaix de les seves mandíbules recorden les cisalles o els trenca nous que amb l’ajuda dels ossos del crani, aquets mes reforçats, suporten els potents muscles que accionen las mandíbules ( Adductors, depressors i protectors) amb una força, segons alguns autors de 30 a 50 quilograms , segons d’altres arriben als 70 quilograms.

Arna dhivern Operphtera brumata 243 x 207lucanus cervus 243 x 207Auro blanc acer campestre fruit 243 x 207Faig Fagus sylvatica 243 x 207Melolontha melolontha 243 x 207Freixes 243 x 207Gavarrera 243 x 207Tortrix Viridana 243 x 207teix Taxus baccata 243x207ULLASTRE Olea europaea 243 x 207  

 

Durbec niu 243 x 207NIDIFICACIÓ: L’època de reproducció sol ser de Març a Juliol. Són monògams amb vincles per varies temporades. En determinats llocs sol criar amb petites colònies. Aquí al nostre país no hi ha constància d’aquet comportament. (Hagemeijer & Blair 1997). El Durbec acostuma a construir el niu en grans arboredes principalment de fulla caduca i a considerable alçada generalment fins a uns catorze metres. El 60% dels nius solen estar instal·lats per damunt de la copa dels arbres. (Blotzheim & Bauer -1997). La construcció es a càrrec de la parella. Té forma de tassa i està construït amb branques, petites arrels, herbes, líquens...ets. no solen ser tan polits com d’altres espècies de fringíl·lids. La posta, d’acord amb les condicions d’hàbitat, consisteix en 4-6 ous . Blaus clars o verds grisosos alguns cops blancs groguencs amb taques de color bru o fosques poques però intenses. Generalment una o dues postes per temporada. La incubació es de 11-13 dies, feina que prioritàriament es a càrrec de la femella ajudada per el mascle. Els pollets són nidícoles neixen amb un borrissol blanc sobre tot al cap i al dors . Boca rosada amb el paladar vermell púrpura i ganxos de la llengua blancs; les bores groguenques. Són peixats per la parella i abandonen el niu cap els 13 dies. (Hagemeijer & Blair 1997).

Distribution durbec 243 x 207

 DISTRIBUCIÓ: Cria al Nord d’Àfrica, la major part d’Europa i una franja de l’Àsia oriental, central fins el Japó. A la península Ibèrica una franja que parteix dels Pirineus que s’eixampla per l’Aragó, Ponent de Catalunya fins a Portugal i al sud de la península. La resta es hivernal o de passa.

 

 

Distribució Durbec 243 x 207

Al Moianès s’han descrit casos de nidificació però majoritàriament es hivernal o itinerant. Als llocs mes propers a la comarca on hi consta la seva nidificació es a una amplia àrea del Bergadà, L’Alta i Baixa Garrotxa i al Sud del Montseny i Corredor. Es per això la seva presència hivernal o itinerant a la comarca. Desconeixem la poca atracció que té per nidificar a la zona on atribuint qüestions de situació geogràfica, microclima, tipus de vegetació i alimentació. (Birdlife International)

ESTAT DE CONSERVACIÓ A CATALUNYA : Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 12/06/2020), l’índex de la població hivernant a Catalunya es d’augment moderat del ordre del +6% en el període que compren del 2002/03 al 2018/19. La població catalana s’estipula en 400 – 1.000 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera Sensible i Vulnerable http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=COCCOC

Generalitat de Catalunya. Decret legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria C)

Decret 148/1992 Annex Espècie Sensible  La regulació de la captura i tinença d'ocells fringíl·lids

Segons BirdLife International Aquesta espècie té un abast extremadament gran i, per tant, no s'apropa als llindars de Vulnerables sota el criteri de mida de rang (Extensió d'ocurrència <20.000 km 2combinat amb una grandària de la superfície en decadència o fluctuació, extensió / qualitat de l’hàbitat o mida de la població i un nombre reduït d’ubicacions o fragmentacions greus) La tendència demogràfica sembla que augmenta i, per tant, l’espècie no s’aproxima als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència demogràfica (> 30% de caiguda en deu anys o tres generacions). La grandària de la població és extremadament gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l'espècie es valora com a mínima preocupació.

A Europa, la població reproductora s'estima en 2.600.000-5.070.000 parelles, cosa que equival a 5.200.000-10.100.000 individus madurs (BirdLife International 2015). Europa representa el 50% del rang global, de manera que una estimació molt preliminar de la grandària global de la població és de 10.400.000-20.200.000 individus madurs, tot i que cal validar més aquesta estimació.

A Europa, les tendències entre 1980 i 2013 van mostrar un augment moderat (EBCC 2015).(*)

AMENACES: Generalment, no hi ha evidència de amenaces substancials com a mínim dins del seu abast europeu. Des de la dècada de 1990 l’espècie ha ampliat la seva gamma europea. Els descensos d'alguns països estan relacionats possiblement amb la destrucció del bosc caducifoli, l'eliminació dels horts vells i l'augment de la predació (BirdLife International 2015, Clement i Christie 2016).

ACCIÓNS DE CONSERVACIÓ PROPOSADES: Es necessita una investigació addicional per determinar els factors que afecten aquesta espècie i, a continuació, identificar mètodes de gestió potencials per contrarestar-los (Eaton et al . 2009).

(*)Citació recomanada
BirdLife International (2020) Fitxa informativa de l’espècie: Coccothraustes coccothraustes . Descarregat de http://www.birdlife.org el 12/06/2020. Citació recomanada per a fulls informatius de més d'una espècie: Llista vermella de la UICN per a ocells BirdLife International (2020) (2020). Descarregat de http://www.birdlife.org el 12/06/2020.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES: Taxonomic source(s)AERC TAC. 2003. AERC TAC Checklist of bird taxa occurring in Western Palearctic region, 15th Draft. Available at: #http://www.aerc.eu/DOCS/Bird_taxa_of _the_WP15.xls#. Cramp, S. and Simmons, K.E.L. (eds). 1977-1994. Handbook of the birds of Europe, the Middle East and Africa. The birds of the western Palearctic. Oxford University Press, Oxford.
del Hoyo, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. and Kirwan, G.M. 2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona, Spain and Cambridge, UK. R.Saenz Royuela, Mike Everett, Cyril Walker Tim Parmenter, Ludwik Tomialojc Universitat de Wroclaw.

QUE PODEM FER AJUDAR AL DUCBEC

El temperament discret i desconfiat del Durbec, es realment difícil d’observar fora del període hivernal. A les hores deambula sol, amb petits grups o en companyia d’altres fringíl·lids en la recerca d’aliments i pot apropar-se a les menjadores de jardí. Es quan, amb sort, podem observar-lo força de prop al mateix que l’ajudem a trobar l’aliment en els períodes freds.

Durbec food jardi 400 x 341

                 

                                                               GALERÍA D'IMATGES

Duc bec Galeria 700 x 499

durbec juvenilX700 X499

durbec JFouargeDurbec wim Hoek 700 x 499

Mike Meysner 2019 700x499

 Dur bec Jaume Fabro Marcet

josep lainez     Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

 

 

 

Els Fringíl·lids del Moianès -característiques generals-

Pinsà comú (Fringilla coelebs)