• Dijous, 06 Agost 2020 00:00
Fringíl·lids

El ocell amb la densitat de població mes alta dels nostres boscos.

TAXONOMIA : Ordre: Passeriformes; Família : Fringillidae; Gènere: Fringilla; Espècie : Fringilla coelebs (Linnaeus 1758)

    Residentsedentari    hivernant     ESPECIE PROTEGIDA     Menjadora 1

Pinsa comu female 400 x 341MORFOLOGIA : El Pinsà comú es caracteritza per dues barres de color blanc a les ales; la cua amb les bores blanques i el color bru rosat, castany i blavós en els mascles o el color bru oliva en les femelles. Bec cònic, robust i allargat. Ocell de mida petita/mitjana 14- 16 cm de llargada, 26 cm d’envergadura de 17 a 30 grams de pes. Mascle: : Front negre, capell i part superior del coll gris blavós que es torna bru fora de l'epoca de cel; dors i escapulars de color castany ; carpó verd groguenc. Cobertores alars superiors: Les grans, de color negre amb la punta blanca; cobertores mitjanes blanques; cobertores menors blanques, gris blavós amb taques negres. Rèmiges , negres i algunes amb la base blanca. Cua de color pissarra en el centre , fosca al lateral i amb els dos parells externs de plomes blanques a la punta. Las galtes, gola, pit i las part inferiors de color castany vinós; abdomen i cobertores inferiors de la cua blanquinoses.. Bec de color blavós durant la primavera-estiu, bru durant la resta del any. Potes mes clares. Femella: Les parts superiors són de color bru olivaci, carpó verd groguenc; parts inferiors de color bru grisos, gola i abdomen blanquinoses. Ales i cua de color bru amb menys plomes blanques que els mascles; bec de color bru. Joves: Com la femella, amb el clatell blanquinós; carpó bru verdós i parts inferiors mes groguenques.

Habitat Pinsa comu 700x239

HÀBITAT: Els Pinsans comuns ocupen un mosaic molt variat com a hàbitat. Amb preferència les àrees forestals i fresques, desestimant les zones desforestades i caloroses. Ocupen els boscos de rouredes, les pinedes, boscos mixtes i àrees fluvials; també ocupen els camps de cultiu i de restolls bordejats per arbredes, horts, jardins i camps de fruiters. A l’època d’hivernada prefereixen els espais oberts però sempre amb arbres a prop.

HÀBITS: Els Pinsans comuns són ocells molt gregaris exceptuant l’època de la cria en que es tornen mes territorials i nomes van per parelles o grups familiars. Son ocells desconfiats amb la presencia humana. Quan volen emeten un so peculiar molt curt i espaiat “tsip”.....”tsip”.... Com a reclam pròpiament dit emeten un “ pinc ...pinc...” molt sonor i agut i el seu cant territorial es fort, breu amb unes quantes notes melodioses. El seu vol es ondulat a mitja/alta alçada. Te costum de terrejar bastant sovint per el terra i sol posar-se a les parts altes dels arbres quant se sent alarmat. Es per això que els espais oberts per on es mouen han d’estar a la bora d’arbredes. A l’època de migració i lloc d’hivernada es constitueixen en grans estols del mateix sexe i deambulen per els espais oberts a la recerca d’aliment. En aquesta època es fàcil veure’ls ajuntats amb altres espècies com caderneres, passerells, sits ....ets.

Sistema digestiu ocells 400X373 ALIMENTACIÓ: La dieta dels Pinsans comuns es ambivalent. La temporada de cria bàsicament es insectívora. De fet junt amb el Pinsà Mec són les espècies de fringíl·lids on la dieta insectívora es tant important com la vegetal. La resta del any es bàsicament vegetal majoritàriament granívora . Especialment amb les llavors de gramínies que creixen en els prats, en el sotabosc, en mig dels restolls, marges típica del seu hàbitat. Es per això que han desenvolupat un bec robust, cònic i llarg que els hi permet pelar els grans i llavors . A l’època insectívora tota mena d’invertebrats com mol·luscos, insectes, erugues, cuques, artròpodes...ets entren a formar part de la seva dieta que els cerca i caça o be en el seu desplaçament per terra com per entre el ramatge, fulles i troncs dels arbres.Com totes les espècies d’ocells granívors han desenvolupat un PAP amb mes capacitat on poden emmagatzemar les llavors i granes que van acaparant en les seves incursions per aconseguir l’aliment. Així en un viatge recullen mes quantitat d’aliments. Per un altre banda també han desenvolupat un PEDRER potent, a fi i efecte de poder pre-digerir els grans i les llavors de las que s’alimenten. El PEDRER es un òrgan que forma part del sistema digestiu en forma de bossa molt musculada i que en el seu interior està compost per una superfície molt aspre i dura i que amb l’ajuda de les pedretes (grit) que el ocell ingereix de forma quotidiana, tritura las llavors i grans, mitjan.sa moviments peristàltics que efectuen els forts muscles d’aquest òrgan transformant en pasta l’aliment ingerit. En realitat la funció del PEDRER es la de reemplaçar la funció de les dents que els ocells no tenen.

Fringilla coelebs bec 243 x 207

El Pinsà comú ha desenvolupat un bec robust, cònic i llarg que li permet partir i pelar les llavors de les gramínies les quals són la base de la seva dieta granívora. Per un altre banda es adequat per caçar tota mena d'invertebrats, mol·luscos, insectes , artròpodes...ets. formant part important de la seva dieta durant l'any.

 

plomes setiformes fringil lids 243 x 207Una característica dels ocells que mengen insectes son les plomes setiformes situades a les comissures del bec que son molt sensitives i serveixen per detectar la conveniència o no de determinades presses. Els pinsans tant el Comú com el el Pinsà Mec son uns dels fringíl·lids amb la dieta mes insectívora i per lo tant son els fringíl·lids que disposen d'aquestes plomes mes desenvolupades.  

 

Raigras Lolium perenne 243 x 207Tofes de gesp Festuca eskia 243 x 207

Pelaguer plomós Stipa pennata 243 x 207

 

Llistó Brachypodium retusum 243 x 207

Panissola o pota de gall Echinochloa crusgalli 243 x 207

Pèl cani nardus stricta 243 x 207

 

Cua de llebre Lagurus ovatus 243 x 207Gram Cynodon dactylon 243 x 207 BRIZA MEDIA Belluguets 243 x 207Carritx Ampelodesmos mauritanica 243 x 207

Abellatge Hyparrhenia hirta 243 x 207Blat del diable Bromus madritensis 243 x 207

 

fcoelebs niuREPRODUCCIÓ: L’època de cria sol començar a mitjans de Març fins a mitjans de Juliol. El niu dels pinsans comuns solen instal·lar-los en un arbre o arbust de fullatge dens a una alçada considerable i ben subjectat a la forquilla d’una branca. Com els nius de tots els fringíl·lids en forma de copa bastant fonda construït amb branquetes, fulles, molsa, líquens, arrels totes elles unides amb teles d’aranya i entapissat amb plomes, borrissols, pels , llana....ets. La posta es de 4-5 ous , de color blau clar amb taques variables, rosades i pintes de ratlles de color castany rosat. D’acord amb la climatologia i abundància d’aliments tenint en conte que durant la cria es bàsicament insectívora poden fer una o dues postes per temporada. La incubació dura de 11-13 dies. Feina realitzada exclusivament per la femella . Els pollets són nidícoles i neixen amb un plomall de color gris clar; boca de color vermell intens amb la part superior de color taronja i les bores blanques. (R.Saez Royuela).

Fringilla coelebs DISTRIBUCIODISTRIBUCIÓ: El Pinsà comú ocupa quasi tot el continent europeu. Es Estival i nomes com a nidificant a la major part d’Escandinàvia i Rússia. A la resta del continent es resident a hivernal. Els ocells estivals del Nord i Est emigren cap el Centre i Sud. Al Moianès es resident a hivernal, coincidint amb els individus del Nord i Centre d’Europa que venen a hivernar a la comarca i les zones mediterrànies. Els residents a la comarca en hiverns de temperatures extremes solen fer migracions parcials a àrees properes peró mes benignes.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: El Pinsà comú ha estat considerat un dels ocells mes abundants d'Europa però des de fa uns anys el seu nombre ha disminuït considerablement. Tot i tenint en compte que no està en perill es una dada a tenir en consideració.

Segons BirdLife International aquesta espècie té un abast extremadament gran i, per tant, no s'apropa als llindars de Vulnerables sota el criteri de mida de rang (Extensió d'ocurrència <20.000 km 2combinat amb una grandària de la superfície en decadència o fluctuació, extensió / qualitat de l’hàbitat o mida de la població i un nombre reduït d’ubicacions o fragmentacions greus). La tendència demogràfica sembla que augmenta i, per tant, l’espècie no s’aproxima als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència demogràfica (> 30% de caiguda en deu anys o tres generacions). La grandària de la població és extremadament gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l'espècie es valora com a mínima preocupació. Tendència poblacional:   A Europa, la tendència global de 1980-2013 va ser un augment moderat (EBCC 2015).(*)

Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 08/06/2020), l’índex de la població nidificant a Catalunya es d’augment moderat del ordre del + 1% anual i del +55% en el període que compren del 2002 al 2019 i la població hivernal mostra una disminució moderada del +4% en el mateix període que compren del 2002 al 2019. La població catalana s’estipula en 500.000 – 738.000 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera Preocupació menor http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=FRICOE

DISPOSICIÓNS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA La regulació de la captura i tinença d'ocells fringíl·lids

ACCIONS DE CONSERVACIÓ PROPOSADES:A la franja europea, aquesta espècie no està amenaçada, no obstant això, les races  palmae  i  ombriosa a les Illes Canàries estan amenaçats S’ha recomanat que s’elabora un pla de gestió d’aquestes races, a més de la investigació sobre l’èxit reproductiu, els impactes dels depredadors introduïts i la selecció d’hàbitat. També s’ha de fer un control regular (Madroño i González 2004).

AMENACES: Particularment a les zones del nord, les poblacions poden fluctuar en resposta a les inclemències meteorològiques, i les condicions fredes es tradueixen en descensos temporals (Hagemeijer i Blair 1997). L’espècie queda atrapada en algunes parts de la seva extensió. A les Illes Canàries, la raça palmae està amenaçada pels incendis forestals, la recol·lecció de llenya i la predació pels mamífers introduïts, mentre que la raça ombriosa està amenaçada pels incendis forestals, la recol·lecció de fusta i la sequera (Madroño i González 2004).

(*)Citació recomanada
BirdLife International (2020) Fitxa informativa de l’espècie: Fringilla coelebs . Baixada de http://www.birdlife.org el 06/09/2020. Citació recomanada per a fulls informatius de més d'una espècie: Llista vermella de la UICN per a ocells BirdLife International (2020) (2020). Baixada de http://www.birdlife.org el 06/09/2020.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES: Font (s) taxonòmica (s)TAC AERC. 2003. Llista de revisió dels AAC TAC dels tàxons d'aus que es produeixen a la regió del Paleàrtic occidental, 15 Esborrany. Disponible a: #http: //www.aerc.eu/DOCS/Bird_taxa_of _the_WP15.xls # .
Christidis, L. i Boles, WE 2008. Sistemàtica i taxonomia de les aus australianes . Edició CSIRO, Collingwood, Austràlia.
Cramp, S. i Simmons, KEL (eds). 1977-1994. Manual dels ocells d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica. Els ocells del Paleàrtic occidental . Oxford University Press, Oxford. del Hoyo, J., Collar, NJ, Christie, DA, Elliott, A., Fishpool, LDC, Boesman, P. i Kirwan, GM 2016. HBW i BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volum 2: Passerines. Lynx Edicions i BirdLife International, Barcelona, ​​Espanya i Cambridge, Regne Unit.Turbott, EG 1990. Llista de control de les aus de Nova Zelanda . Societat Ornitològica de Nova Zelanda, Wellington. R.Saenz Royuela. Symes, A., Butchart, S., Ashpole, J, Ekstrom, J.

 

 

COM PODEM AJUDAR ALS PINSANS COMÚNS

Es un dels ocells, que per el seu cant, es molt apreciat  per els ocellaires i per aquet motiu cada any es capturen quantitats considerables de mascles. La seva captura i tinença esta subjecta amb disposicions de de la Generalitat de Catalunya.

Es un ocell desconfiat que accepte perfectament les menjadores de jardí  situades en indrets tranquils

Barreja de llavors de gira-sol, blat, escaiola, mill, sorgo, tota mena de llavors oleaginoses com la llavor de nap, colza, cardi, negret, cànem.. Llavors d'escarola, endívies, enciam, rave.....Pasta d'insectívors i cucs de farina. Al hivern també els atrau las boles de seu amb llavors

Poden arribar a niar als jardins o parcs grans a on hi han bardisses, arbres i arbustos amb fullatge dens.

Fringilla coelebs garden 400 x 341

 

 GALERIA D'IMATGES

chaffinch male david chapman 700 x 499

Ian Davis Colors dun mascle fora depoca de reproducció

Pinsa comu Richard Ranfit

 

josep lainez      Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

 

 

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)

Gafarró (Serin serin)