• Dijous, 06 Agost 2020 00:00
Fringíl·lids

El parent continental del Canari (Serinus canaria).

Ocell petit de color groguenc. Es el mes petit dels fringíl·lids Europeus. El mascle emet un cant molt rapit i refilat que recorda el cant dels canaris. Es un ocell típic dins de la vida rural i durant la primavera el seu cant es fa notar o be aturat a la punta d’un arbre, a dalt d’un pal, d’un filat o simplement volant. Com el Verdum també efectua una parada nupcial en un vol que recorda les papallones, mentre canta

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Família: Fringillidae; Gènere: Serinus;  Espècie: Serinus serinus (Linneus,1766)

  Resident   hivernant    Menjadora 1    ESPECIE PROTEGIDA     VULNERABLE

European serin Serinus serinus female 400 x 373

MORFOLOGIA :  La llargada oscil·la de 11-12 cms. Pes dels adults es de 10 a 15 grams. Embergadura de 20-23 cms. Bec curt i cònic; Cua enforquillada. Presenten dimorfisme sexual. Mascle: Cap groguenc verdós amb ratlles de color bru fosc amb el capell i les galtes mes verdoses o grisoses.; dors de color bru groguenc amb ratlles de color bru fosc. El carpó de color grog quelcom verdós. Ales i cua de color bru fosc amb ribets verdosos a les plomes . Cobertores alars superiors acabades en puntes grogues formant una doble barra alar fina . Cobertores superiors caudals brunes amb les bores verdoses. Parts inferiors de color grog verdós amb ratlles brunes, flancs quelcom vermellosos , abdomen blanquinós.. A la primavera els colors grogs són mes intensos.. Bec de color bru. Potes de color bru fosc. Femella: Semblant al mascle però els tons generals són mes bruns i no tant grogs. El dors es mes ratllat. Joves: Com les femelles però mes de color bru, mes vermellosos i el carpó amb ratlles.

HÀBITAT: En general Es un ocell típic dins de la vida rural i antropogen per el que el podem trobar a totes les àrees amb arbredes i camps oberts propers. Zones de bosc de tipus mediterrani, els terrenys cultivats, els horts amb fruiters, les bardisses, els parcs i jardins.

habitat gafarro 700 x 239

 HÀBITS: Es un ocell molt actiu, bastant manyac davant la presencia humana per el que es molt habitual veure'l als jardins i parcs rics en vegetació. El seu vol es ràpid, ondulat, amb un ràpid batre de les ales. El vol nupcial es mes lent ascendent en vertical i baixant amb cercles mentre canta. Recorda el vol de les papallones. Canta des d’un pal de telèfon, d’una copa d’un arbre o volant. Menja tant a terra com a dalt dels arbres. Bastant gregari , cria en petites colònies. Al Moianès nomes l’hem pogut observar per parelles o petits grups familiars. Durant la tardor o l’hivern es reuneixen en estols que molts cops s’ha ajunten amb altres fringíl·lids per menjar per els camps

Sistema digestiu ocells 400X373

ALIMENTACIÓ: La dieta dels Gafarrons es, bàsicament, durant la major part del any, vegetal. Peixen les seves cries des de el primer dia amb llavors i granes. Especialitzada amb les llavors i fruits de la mena de les herbes silvestres que creixen en l’entorn del seu hàbitat. Te preferència per les dels oms, bedolls i les plantes crucíferes. Es per això que han desenvolupat un bec cònic i curt adaptat a aconseguir les flors, brots, borrons i obtenir i pelar les amagades llavors d’aquesta mena de vegetació. (Clements-2016) Hem de destacar que a l’època de la cria enriqueixen la dieta, per aportar proteïnes a les seves cries, amb tota mena d’invertebrats. A diferencia dels ocells insectívors que quan van a la recerca d’aliment per les seves cries les porten en el bec, les espècies d’ocells granívors, com es el cas dels fringíl·lids, han desenvolupat un PAP amb mes capacitat on poden emmagatzemar les llavors i granes que van acaparant en les seves incursions per aconseguir l’aliment. Així en un viatge recullen mes quantitat d’aliments. Per un altre banda també han desenvolupat un PEDRER potent, a fi i efecte de poder pre-digerir els grans i les llavors de las que s’alimenten. El PEDRER es un òrgan que forma part del sistema digestiu en forma de bossa molt musculada i que en el seu interior està compost per una superfície molt aspre i dura i que amb l’ajuda de les pedretes (grit) que el ocell ingereix de forma quotidiana, tritura las llavors i grans, mitjan.sa moviments peristàltics que efectuen els forts muscles d’aquest òrgan transformant en pasta l’aliment ingerit. En realitat la funció del PEDRER es la de reemplaçar la funció de les dents que els ocells no tenen.

 

bec gafarro 243 x 207

Els Gafarróns tenen preferència per les llavors dels oms, bedolls i les plantes crucíferes. Es per això que han desenvolupat un bec cònic i curt adaptat a aconseguir les flors, brots, borrons i obtenir i pelar les amagades llavors d’aquesta mena de vegetació. 

 

 

sarronet de pastor bursa pastoris 243 x 207

Ruca Eruca vesicaria 243 X 207

RAVENISSA BLANCA Diplotaxis erucoides 243 X 207

Ravenell Rapistrum rugosum 243 x 207

 Rafanistre Raphanus raphanistrum 243 x 207

 Matallums sisymbrium irio 243 X 207

erofila Erophila verna 243 X 207

COLETXO Moricandia arvensis 243 x 207

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Bedoll Betula alba 243 x 207CITRO Hirschfeldia incana 243 X 207

OLM ulmus 243 x 207sarronet de pastor bursa pastoris 243 x 207

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                           gafarro feed 400 x 373

 

gafarro niu 243 x 207REPRODUCCIÓ: L’Època de cria del gafarró es de Febrer fins a principis d’Agost. Com que el seu hàbitat es tant variat el seu niu el podem trobar en una petita pineda i tota mena d’arbres i arbusts del àmbit rural i antropogen com en els cedres, ginebrers, xiprers, tuies, avets, oliveres, tanques de bardisses espesses...ets. Generalment el construeix en una forquilla del brancatge al exterior de la corona del arbre. Com tots els fringíl·lids el niu té la forma de copa molt compacta a base de palletes, branquillons, arrels, tiges d’herbes, molses, líquens entapissat en el seu interior amb borrissol, pels i plomes. La posta es de 3-4 ous de color blau molt clar o verdosos, o grisosos tacats amb pintes petites de color bru rogenc , liles o púrpura. Solen fer dues postes a l’any. La incubació dura de 12-14 dies a càrrec de la femella mentre el mascle s’encarrega d’alimentar-la i a la guaita del niu per dissuadir els provables depredadors. Els pollets son nidícoles i neixen amb un plomall gris clar ; la boca es de color rosa pujat de to amb les bores clares.

 

Gafarro distributionDISTRIBUCIÓ: Tot i tenint en compte que es resident i sedentari de la Europa meridional, es un ocell que ha anat expandint-se cap el nord constatant ja algunes parelles que s’han establert al sud d'Anglaterra. Aquesta progressió podria ser per la causa del escalfament climàtic i en la que per la mateixa raó algunes aus africanes comencen a colonitzar el sud d’Europa. Es estiuenc a Europa central fins al sud d’Escandinàvia per criar i emigren per hivernar a la part meridional del continent tot i que segons l’anyada es mantenen en gran quantitat com a sedentaris (Snow and Perrins, 1998). Al Moianès es resident a estiuenc . Al hivern alguns individus es constitueixen en petits estols que fan migracions parcials cap a zones mes baixes però en canvi es veuen compensats per incorporacions de individus que provenen del Nord .

ESTAT DE CONSERVACIÓ:

Segons BirdLife International aquesta espècie té una gamma molt gran, i per tant no s'aproxima als llindars per vulnerable sota el criteri de mida gamma (extensió de presència <20.000 quilòmetres 2combinat amb una grandària de la superfície en decadència o fluctuació, extensió / qualitat de l’hàbitat o mida de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació severa). Tot i que la tendència de la població sembla disminuir, no es creu que sigui suficientment ràpida per tal d’acostar-se als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència demogràfica (> disminució del 30% en deu anys o tres generacions). La grandària de la població és extremadament gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l'espècie es valora com a mínima preocupació.

Tendències A Europa, les tendències entre 1982 i 2013 demostren que les poblacions han experimentat un DESCENS MODERAT (EBCC 2015).(*)

Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 05/06/2020), l’índex de la població nidificant a Catalunya es descendent moderada amb una disminució del ordre del -8% i la població hivernal mostra estable 17% en el període que compren del 2001/2001 al 2018/2019. La població catalana s’estipula en 1.068.000 – 1.682.000 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera PROPERA A L’AMENAÇA http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=SERSER

DISPOSICIÓNS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA La regulació de la captura i tinença d'ocells fringíl·lids

ACCIÓNS DE CONSERVACIÓ:

Convenció de Berna Annex II

No hi ha mesures cap acció de conservació necessàries per aquesta espècie dins del seu rang europeu.


(*)Citació recomanada
BirdLife International (2020) Fitxa informativa de l’espècie: Serinus serinus . Descarregat de http://www.birdlife.org el 06/06/2020. Citació recomanada per a fulls informatius de més d'una espècie: Llista vermella de la UICN per a ocells BirdLife International (2020) (2020). Descarregat de http://www.birdlife.org el 06/06/2020.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES: Ekstrom, J., Butchart, S., Ashpole, J Saenz Royuela (Snow and Perrins, 1998) BirdLife Internacional. 2015. Llista Vermella Europea d'Aus. Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, Luxemburg.Clement, P. 2016. European Serin ( Serinus serinus ). A: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, DA i de Juana, E. (eds), Handbook of the Birds of the World Alive , Lynx Edicions, Barcelona.EBCC 2015. Esquema comú paneuropeu de control d'aus. Disponible a: http://www.ebcc.info/index.php?ID=587 .Snow, DW and Perrins, CM 1998. Els ocells del paleàrtic occidental, volum 2: Passerines . Oxford University Press, Oxford.

 

COM PODEM AJUDAR ALS GAFARRÓNS

Donat el seu carisma per vagar buscant les llavors de la seva preferència, pocs cops acudeix a les menjadores de jardí ja que generalment a aquestes no acostuma a haver-hi el seu menjar adequat. Procurem eliminar del jardí el mínim de les herbes crucíferes de les quals s’alimenten de les seves llavors. Una petita parcel·la del jardí conservant aquet tipus de plantes pot ser atractiu. En temperatures baixes o en dies de neu sobtada es quan es provable que puguin acudir a les menjadores. Una barreja de llavors petites poden ser prou atraients perquè hi vinguin. En canvi un bon abeurador ampli i en un lloc discret i tranquil on es pugui banyar en ple estiu es molt mes atractiu.

.gafarro abeuredor 400 x 341

 

 

GALERIA D'IMATGES

Gafarro Antonio foto

Gafarro E Solla 700 x 499

Gafarro s caballero 700 x 499

 

 josep lainez

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

Pinsá comú (Fringilla coelebs)

Passerell comú (Linaria cannabina)