• Dissabte, 28 Novembre 2020 00:00
Fringíl·lids

El ocell cantaire de les brolles i dels espais oberts.

De mida mitjana/petita amb un plomatge discret de tons bruns i castanys amb plomes blanques a les ales i la cua. Aquet plomatge mimètic li permeten viure en espais oberts passant així mes desapercebut dels seus depredadors. Emet un cant molt melodiós amb notes aflautades.

Passerell fem 400x373  Resident hivernant       ESPECIE PROTEGIDA      VULNERABLE

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Família: Fringillidae; Gènere: Linaria;  Espècie: cannabina (Linneus,1758)

MORFOLOGIA: Biometria: 12-13 cm. de llargada ; 24 cm envergadura, 15-21 grams pes adult. El bec es cònic i curt Mascle: Presenta unes taques vermelles o rosades al front i al pit que a l’època nupcial pugen de to fins un color carminat bastant intens, capell gris amb ralles difuminades brunes.; dors castany amb ratlles difuminades de color bru fosc. Carpó castany clar i pràcticament sense estries. Plomes primàries de les ales negres vorejades de blanc i secundàries amb filets blanc i ocracis; cobertores alars superiors castany rogenc. Cua bruna fosca, las plomes centrals ribetejades d’ocre clar, las laterals amb les bores blanques. Cap amb les galtes grisoses , gola de color ocre pàl·lid; pit rogenc amb una extensió variable, flancs rallats de color castany; abdomen blanquinós; inferiors de la cua; cobertores, grogoses amb estries fosques. Bec bru, potes bru rosades. Fora de l’època nupcial pit menys vermell i ratllat. Femella: Sense el color roig dels mascles i mes ratllada en el dors, pit i flancs. Joves: Com la femella però el color de la gola es mes clar i el ratllat del dors mes fi; bec mes grisos.HABITAT passerell 700 x 239

HÀBITAT: El seu hàbitat tal, com hem especificat, es preferentment els espais oberts i els esteparis amb vegetació baixa dons son ocells habituats i adaptats a terrejar. En el Moianès es localitzen en zones de conreu vorejades per grups de matolls i arbusts aïllats. Són freqüents a las zones en que el sol i el bosc es regeneren on abunda el matoll baix.

estol passerells 700 X 500

HÀBITS: Molt bellugadís i actiu. Te preferència en posar-se a les puntes dels matolls i arbusts no gaire alts. Es un ocell de comportament gregari. Acostuma a moure’s en parella o petits grups familiars. A l’època de dispersió o migració parcial durant la tardor formen petits estols que divaguen d’un lloc a un altre volant a poca altura junt amb pardals o altres espècies de fringíl·lids . A l’hivern quan coincideixen amb els emigrants parcials del centre i nord d’Europa que venen a hivernar a les nostres contrades formen estols considerables.

 

Sistema digestiu ocells 400X373

ALIMENTACIÓ: La dieta dels Passerells es, bàsicament granívora durant la major part de l'any . Especialitzada amb les llavors i fruits de les espècies d'herbes silvestres que creixen en mig dels restolls, marges, sota dels arbust i demés vegetació que es típica del seu hàbitat. Es per això que han desenvolupat un bec cònic i curt adaptat a aconseguir les flors, brots, borrons i obtenir i pelar les amagades llavors d’aquesta mena de vegetació. Hem de destacar que a l’època de la cria enriqueixen la dieta, per aportar proteïnes a les seves cries, amb tota mena d’artròpodes, microfauna típica també del seu hàbitat, A diferencia dels ocells insectívors que quan van a la recerca d’aliment per les seves cries les porten en el bec, les espècies d’ocells granívors, com els fringíl·lids han desenvolupat un PAP amb mes capacitat on poden emmagatzemar les llavors i granes que van acaparant en les seves incursions per aconseguir l’aliment. Així en un viatge recullen mes quantitat d’aliments. Per un altre banda també han desenvolupat un PEDRER potent, a fi i efecte de poder pre-digerir els grans i les llavors de las que s’alimenten. El PEDRER es un òrgan que forma part del sistema digestiu en forma de bossa molt musculada i que en el seu interior està compost per una superfície molt aspre i dura i que amb l’ajuda de les pedretes (grit) que el ocell ingereix de forma quotidiana, tritura las llavors i grans, mitjan.sa moviments peristàltics que efectuen els forts muscles d’aquest òrgan transformant en pasta l’aliment ingerit. En realitat la funció del PEDRER es la de reemplaçar la funció de les dents que els ocells no tenen.

 


Detall bec Passerell comu 243x207

Els Passerells tenen un bec cònic, curt i discret per que la seva dieta es vegetal a base de fulles , brots, tiges, borrons, flors, granes i llavors de les herbàcies que son molt mes tendres. Peixen als seus pollets amb els aliments que emmagatzemen en el seu pap i les regurgiten al bec dels pollets quan arriben al niu.

 

CARD thistle cirsium 243 X 207

Sinapis arvensisMostasa borda 243 x 207AGRELLA rumex acetosa 243 X 207

 

 

 

 

     

herba de prat Poa 243x207

Alliaria petiolata seeds

Bledeta Chenopodium 243x207

 

 

 

 

 

cama roja Polygonum persicaria 243X207

 

 

 

 

 

MORRO Stellaria media 243 x 207

OLM ulmus 243 x 207boto dor Ranunculus 243 x 207Senecio vulgaris Lletso bord 243x207uLL DE PERDIU Myosotis ARVENSIS 243 X 207viola arvensis flower 243 x 207 

nap brassica napus 243 x 207

LLETSO DHORT Sonchus oleraceus 243 x 207

catar Hypochaeris 243 x 207Pasacamins P.Aviculare 243 X 207Pixa llit taraxacum officinale 243x207Rumex obtusifolius llengua de bou 243 x 207sarronet de pastor bursa pastoris 243 x 207

 

Passerell niu 243 x 207NIDIFICACIÓ: L’època de cria comença per el mes d’Abril fins a principis d’Agost. Ocasionalment i en llocs determinats solen formar petites colònies d’algunes parelles per criar. Les observacions fetes al Moianès personalment he pogut localitzar grups de tres/quatre parelles però comunament es d'una parella. Solen fer el niu en mates altes, preferentment espinoses o arbusts de fullatge espès. El niu te forma de copa compost per herbes, palletes, molsa i folrat en el seu interior amb pels, llana , borrissol... ets. La posta està composta per 4 a 6 ous de color blanc blavós amb algunes taques rosàcies , púrpura, castanys i fosques. Poden arribar  a fer dues o tres postes per temporada. La incubació dura de 10 a 14 dies la qual nomes la efectua la femella mentre el mascle s’encarrega d’alimentar-la i estar a la guaita del niu per distreure als seus possibles depredadors que si acostin.. Els pollets son nidícoles i neixen amb un borrissol gris fumat , la boca es rosa amb les bores clares.

 

DISTRPasserell comu mapa distribucio 243 x 207IBUCIÓ: El Passerell comú es sedentari i resident en quasi tot Europa. Aquestes poblacions efectuen emigracions parcials al Sud de les àrees de cria. A la zona Nord , Nord-est d’Europa i Escòcia es exclusivament estiuenc per criar i a l’hivern efectuen migracions de llarga distància cap a les zones meridionals. Al Moianès es resident durant tot l’any exceptuant petites migracions parcials a àrees mes temperades . A l’hivern coincideixen amb els individus que venen del centre i nord a hivernar a les nostres contrades formant extensos estols que cada cop són mes escassos.

 ESTAT DE CONSERVACIÓ:

Segons BirdLife International aquesta espècie té un abast extremadament gran i, per tant, no s'apropa als llindars de Vulnerables sota el criteri de mida de rang (Extensió d'ocurrència <20.000 km 2combinat amb una grandària de la superfície en decadència o fluctuació, extensió / qualitat de l’hàbitat o mida de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació severa). Tot i que la tendència de la població sembla disminuir, no es creu que sigui suficientment ràpida per tal d’acostar-se als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència demogràfica (> 30% de davallada en deu anys o tres generacions). La grandària de la població és extremadament gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l'espècie es valora com a mínima preocupació. Tendència poblacional: Descens moderat (*)

Segons l’Institut Català d’Ornitologia (en consulta feta 05/06/2020), l’índex de la població nidificant a Catalunya es descendent moderada amb una disminució del ordre del -4% i la població hivernal mostra un augment moderat del +4% en el període que compren del 2002 al 2019. La població catalana s’estipula en 152.000 – 328.000 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera Vulnerable http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=CARCAN

DISPOSICIÓNS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA La regulació de la captura i tinença d'ocells fringíl·lids

AMENACES: L’espècie va declinar a bona part de l’Europa central i nord-oest a finals del segle XX a causa de la intensificació de l’agricultura, amb la qual cosa es va produir la destrucció d’herbes, la millora de la recol·lecció de cereals i l’eradicació de camps de males herbes mitjançant l’aplicació d’herbicides (Clement 2016 ). No se sap si els factors climàtics impulsen la contracció del rang sud a Finlàndia (Hagemeijer i Blair, 1997).

ACCIONS DE CONSERVACIÓ:
Convenció de Berna Annex II. L’espècie apareix a les llistes vermelles nacionals del Regne Unit i d’Irlanda (Lynas et al. 2007, Eaton et al. 2009). En alguns països del sud i l'est d'Europa, l'espècie ha disminuït menys a causa del manteniment dels mètodes de cultiu tradicionals (Hagemeijer i Blair, 1997).

ACCIONS PROPOSADES: L’espècie es beneficiarà del manteniment i la promoció de mètodes de cultiu tradicionals de baixa intensitat a Europa. També s’ha de minimitzar l’ús generalitzat d’herbicides. La investigació sobre els efectes del canvi climàtic també ajudaria a informar sobre les mesures de conservació.

(*)Citació recomanada
BirdLife International (2020) Fitxa informativa de l’espècie: Linaria cannabina . Descarregat de http://www.birdlife.org el 01/06/2020. Citació recomanada per a fulls informatius de més d'una espècie: Llista vermella de la UICN per a ocells BirdLife International (2020) (2020). Descarregat de http://www.birdlife.org el 01/06/2020.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES. R.Saenz Royuela Derhé, M., Butchart, S., Ekstrom, J., Hermes, C., Ashpole, A. i de Juana, E. Gill, F and D Donsker (Eds). 2019. Ekstrom, J., Butchart, S., Ashpole, J Hagemeijer i Blair, 1997 Lynas et al. 2007, Eaton et al. 2009

 

GALERIA D'IMATGES

 Passerell Cenk Polat 700 x 563

Jonathan Perera Passerell 700x499Passerell Ian Davies700x499Passerell Timy fisby 700x499

josep lainez Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

 

Gafarró (Serin serin)

Cadernera (Carduelis carduelis)