• Dijous, 06 Agost 2020 00:00
Fringíl·lids

La Cadernera a demès d’emetre un cant mol peculiar i melodiós es potser el ocell mes bonic de la nostra ornitofauna.

Aquet fet va provocar que a mitjans del segle passat la seva població arribes a mínims molt alarmants degut a las captures intensives que patien per ser venudes com a ocells de gàbia. Aquesta causa va originar intenses campanyes per part dels diferents estament governamentals d'alguns països, sobre tot del Nord i del centre d'Europa. Tot i tenint en compte que la seva població es va regenerar, actualment i en referència a uns deu anys en sa la seva estabilitat ens mostra una moderada disminució.

 ResidentPROTEGIDA    VULNERABLE   Menjadora 1

TAXONOMIA: Ordre: Passeriformes; Família: Fringillidae; Gènere:Carduelis;  Espècie: carduelis; Subespècie: carduelis;  (Linneus,1758)

caderneres flaying 400x324

MORFOLOGIA: Ocell de mida mitjana/petita; 12,5-14 cm llargada, 24 cm d'embergadura i 14-18 grams de pes corporal. El seu plomatge compost per llampants colors li dona un caire d’ocell exòtic. El cap amb una combinació de color roig, negre i blanc ; ales negres amb una àmplia franja groga i la cua blanca i negre que els hi donen una imatge inconfusible. Adults : Màscara vermella fins l’ull, inclosa la gola; pileus negre formant un semi collaret per amb dos costats del coll; la resta del cap es blanc. Part superior del coll de color bru castanyer , amb el clatell quasi blanc. Mant bru clar, quelcom ocraci ; carpó blanquinós tacat de tons bruns grisosos. Cobertores superiors de la cua de color blanquinós. Les cobertores de les ales són de color negres, les secundàries amb la punta groga i negre; rèmiges negres amb una franja groga i la punta blanca. Cua negre amb els lateral tacats de blanc. Partes inferiors: blanc a la gola; pit i flancs bruns clars quelcom tacats de blanquinós. Abdomen blanc. Bec de color bru clar la part superior i blanc la mandíbula inferior. La punta es negre. Femella adulta: Les cobertores alars menys bru grisos i el cap menys negre i roig. Joves: Absència del color negre i roig en el cap; tons generals bruns-grisosos, quelcom verdosos i amb estries brunes fosques. Abdomen blanc. Les ales tenen les franges grogues con els adults.

habitat cadernera 700 x 239

HÀBITAT: La Cadernera ocupa un hàbitat d’ampli espectre que compren des de els boscos caducifolis i de coníferes de les àrees muntanes passant per les àrees rurals i de cultius fins els parcs i jardins de les zones urbanes. Per nidificar escull els arbres de certa envergadura mentre que per buscar l’aliment sempre las trobarem als llindars dels conreus, dels camins i del bosc , en camps sense conrear, a les brolles i zones a on abunden els cardots i altres herbàcies, enfiladas a les tiges a la recerca de les llavors, brots, flors i fruits que constitueixen gran part de la seva dieta.

ESTOL CADERNERES 700 x 500

HÀBITS: La Cadernera es un ocell bastant actiu i gregari. A l’època de cria les parelles s’independitzen i es tornen mes territorials constituint petits grups familiars. Durant l’època de dispersió i hivernada es freqüent observar estols amb una quantitat considerable d’individus amb la seva característica comú de veure tota una munió d’ales de color grog. Aquesta característica , segons els etòlegs experts, els hi serveix per defensar-se dels seus depredadors alats com els Esparvers (Accipiter nisus) dons tanta ala groga junta els desorienta suficient per que puguin escapar. Solen també unir-se amb altres espècies de fringíl·lids. A Moià he observat estols de Caderneres junt amb els Pinsans comuns (Fringilla coelebs), els Pinsans mec (Fringilla montifringilla), els Verdums (Chloris chloris) i ocasionalment amb els Lluers (Carduelis spinus). La major part del temps la passa en mig de les herbes, sobre tot els cardots i plantes asteràcies, a la recerca d’aliment.

 ALIMENTACIÓ: La dieta de la Cadernera, la majoria del any , tal com ja hem especificat , esta basada amb les llavors de les plantes de la família de Asteràcies a la que pertanyen els Cardots, Cucurulles ( Dactylis glomerata ), Vidua borda ( Knautia arvensis ), Lletso bord ( Senecio vulgaris ), Pixallits ( Taraxacum officinale)) la Barba de cabra ( Tragopogon pratensis ) L'Herba de Sant Jaume (Jacobaea vulgaris) ets . Es a dir plantes d’inflorescències compostes a on la cadernera pot obtenir les seves llavors gràcies a la forma llarga i punxeguda del seu bec. Durant l'època de la reproducció en la que coincideix també que aquestes llavors i fruits son escasses, la dieta la complementa amb brots i es torna bàsicament en insectívora, principalment amb artròpodes, per que es mes rica en proteïnes i afavoreix el creixement dels seus pollets.

Les Caderneres tenen el bec llarg i fi per poder obtenir i extraure les llavors dels cardots, d'altres plantes espinoses i asteràcies, les quals constitueixen part importat de la seva dieta.

card 243x207

detall bec cadernera 243 x 207

 

 

Senecio vulgaris Lletso bord 243x207

Pixa llit taraxacum officinale 243x207Herba Sant Jaume Jacobaea vulgaris 243x207

Vidua borda Knautia arvensis 243x207Barba de cabra tragopogon pratensis 243 207Cucurulles dactilo o pasto 243x207 

Els estols gregaris que les Caderneres formen durant la tardor i l’hivern, apart d’una defensa contra els seus depredadors, també constitueix una avantatja a l’hora d’alimentar-se i augmentar les seves reserves calòriques. en un article publicat a la revista Oecologia, assabenten que, quan més augmenta la mida del grup, li permet menjar més llavors per unitat de temps. Cada individu ingeriria fins a 2,3 vegades més llavors que si s’alimentés sol. A més, a les zones de recent sega, l’oferta de llavors es podria multiplicar per set.  La taxa d’ingestió màxima avaluada pels autors va ser de 98 llavors per minut, un moviment cada 0,6 segons. La ingesta d’energia calculada per unitat de temps és menor en el cas de L'Herba de Sant Jaume (Jacobaea vulgaris)i superior per a la Barba de Cabra (Tragopogon pratensis) quan un estol gran s’alimenta de llavors de Barba de Cabra, podria ser 16 vegades superior a si els ocells menjaven llavors de Herba de Sant Jaume (Jacobaea vulgaris). L’eficàcia  d’alimentació dels grups augmenta clarament fins a vuit ocells. 

Erich Glück (1986).  Oecologia. Volum: 71. Pàgines: 149-155. https://link.springer.com/article/10.1007/BF00377335

 

niuada cadernera 400x373

 NIDIFICACIÓ: L’època de la cria es produeix d’abril a principis d’agost. El niu el solen construir en un arbre o arbust gran a una alçada d’uns deu metres i generalment l’instal·len al extrem d’una branca quasi sempre sota el fullatge. El niu te forma de copa molt ben construït a base de molsa, herbes, petites arrels, fibres vegetals, líquens , llana, ets. i folrat en el seu interior amb llana, borrissol, plomes i pels. La posta sol ser de entre 4-6 ous de color blau molt clar esquitxat amb marques variables de color púrpura, roig, rosa, fosques.... Solen fer de dues a tres postes per temporada. La incubació dura de 12-14 dies i es solament la femella la encarregada de covar-los. Els polles són nidícoles amb un plomall de color gris fosc i la boca roja amb les bores de color blanc groguenc. Solen saltar del niu al quinze dies d’edat i es mantenen amb els pares durant un temps bastant extens formant un grup familiar.

distribution 243 288

DISTRIBUCIÓ: La Cadernera europea es un ocell RESIDENT i SEDENTARI a quasi tot el continent europeu exceptuant el nord dels països nòrdics. Al sud de Finlàndia es un ocell estiuenc que després de l’època de la cria emigra cap el sud del continent. En hiverns extrems els individus de la Europa central solen emigrar de forma parcial cap el sud. Al Moianès es molt comú durant tot l’any. Mes abundant durant la tardor i el hivern quan arriben els individus que provenen dels països del Nord i Centre d’Europa. En resum podríem dir que l’espècie és resident, migradora, parcialment migradora i nòmada (Clement 2016).

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Ocell comú al Moianès però en una dècada he pogut comprobar que ha sofert una disminució sensible a l'època de la cria. Segóns l'INSTITUT CATALÁ D'ORNITOLOGIA (en consulta efectuada el 30/05/2020), l'índex de la població nidificant a Catalunya es descendent moderada amb una disminució del ordre -5% i la població hivernal del -3% en el període que compren del 2002 al 2019. Laq població catalana s'estipula en 532.000-842.000 individus madurs i el seu estat a Catalunya es considera VULNERABLE http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=CARCAR

TENDÈNCIES: A Europa, la població ha experimentat un augment moderat entre el 1980 i el 2013 (EBCC 2018). Tanmateix, l'espècie está en ràpid declivi al nord d'Àfrica , on la caça furtiva per al comerç ha augmentat notable des de la dècada del 1990 (E.de Juana a litt. 2017, A.Ngari a litt.2017) En aquets moment, l'espècie el 50% ha desaparegut de la seva extensió al Nord d'Africa(Khelifa et.al 2017). Pertant, a nivell mundial, lèspecie es troba en baixa.

AMENACES: L’espècie és capturada en la major part de la seva extensió i és popular com a ocell de gàbia (Hagemeijer i Blair 1997). En particular al nord d'Àfrica, les taxes de captura il·legal han augmentat dràsticament des dels anys 90; la consegüent disminució de la grandària de la població ha provocat un augment del valor de mercat de l’espècie, fet que va augmentar encara més el nivell de captura (E. de Juana a litt . 2017, Khelifa et al . 2017). L’espècie és objectiu de captura intencionada o involuntàriament com a captura accidental (Khelifa et al . 2017).

ACCIONS DE CONSERVACIÓ: Convenció de Berna Annex II. La caiguda de la captura d'ocells comercials pot haver estat responsable de l'augment de la població a Gran Bretanya, Irlanda i Bèlgica des de 1950 (Hagemeijer i Blair, 1997)Proposta d’accions de conservació No es proposen actualment mesures de conservació per a aquesta espècie d’acord al Decret Legislatiu 2/2008. Espècie protegida

DISPOSICIÓNS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA La regulació de la captura i tinença d'ocells fringíl·lids

Segons BirdLife International Aquesta espècie té un abast extremadament gran i, per tant, no s'apropa als llindars de Vulnerables sota el criteri de mida de rang (Extensió d'ocurrència <20.000 km 2combinat amb una grandària de la superfície en decadència o fluctuació, extensió / qualitat de l’hàbitat o mida de la població i un nombre reduït d’ubicacions o una fragmentació severa). Tot i que la tendència de la població sembla disminuir, no es creu que sigui suficientment ràpida per tal d’acostar-se als llindars de Vulnerables sota el criteri de tendència demogràfica (> 30% de davallada en deu anys o tres generacions). La grandària de la població és extremadament gran i, per tant, no s’aproxima als llindars de Vulnerables segons el criteri de mida de la població (<10.000 individus madurs amb un descens continuat estimat que serà> 10% en deu anys o tres generacions, o amb una estructura de població especificada) . Per aquestes raons, l'espècie a Europa es valora com a Segura. Tendència poblacional: Disminució

(*)Citació recomanada
BirdLife International (2020) Fitxa informativa de l'espècie: Carduelis carduelis . Descarregat de http://www.birdlife.org el 29/05/2020. Citació recomanada per a fulls informatius de més d'una espècie: Llista vermella de la UICN per a ocells BirdLife International (2020) (2020). Descarregat de http://www.birdlife.org el 29/05/2020.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES. R.Saenz Royuela Derhé, M., Butchart, S., Ekstrom, J., Hermes, C., Ashpole, J Ngari, A. i de Juana, E. Gill, F and D Donsker (Eds). 2019.

 

jjlfn4y droll yankee goldfinch flocker 400x600

QUE PODEM FER PER AJUDAR A LES CADERNERES?

Durant l'hivern es provable d’atraure caderneres a les menjadores de jardí. Els hi agraden las de tipus cilíndric. Es poden omplir de grans de gira-sol, llavors de cardot, negret, sorgo, panís, escaiola , nous picades. El paniset en espigues també es un bon atractiu.

Poden arribar a niar en jardins que tinguin alguna espècie d'arbres o arbust alt amb fullatge espès.

   

                                                                

 

 

 

   GALERIA D'IMATGES

Derek MiddletonCadernera Juvenil Nerja Rob 700 x 499CADERNERA Flaying Ron Mccombe 700 X 499Defensa territori Philippe Blin 700 x 413

 Nat.Amateur 100 X 100         Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

  

 

 

 

 

 

 

Passerell comú (Linaria cannabina)