• Dissabte, 28 Novembre 2020 00:00

La Geologia es la ciència que estudia la historia de la terra. Els que tenim esperit naturalista quan recorrem un determinat territori i ens trobem contemplant algun dels seus paisatges que ens atreuen, es innat en nosaltres fer-nos unes quantes preguntes: Com han estat formades aquestes muntanyes, aquell llac, aquell estany, aquella vall, aquell penya-segat, aquell riu, aquella pedra?. Quants anys fa i van ser necessaris per adquirir la forma i aspecte actual.? Quina vegetació deuria haver-hi en un principi.? Quin tipus de fauna recorrien i vivien en aquells paratges?. Com deurien ser els primer pobladors humans que varen poblar aquell territori i com vivien?....ets. ets.. Jo me he fet les mateixes preguntes o semblants quan recorro els paratges del Moianès.

A l'actualitat la Comarca del Moianès es un país de relleu monòton constituït per formes repetitives pertanyents al complex sedimentari de l’Eocè. Les calcàries, les margues i els gresos formen tascons de conglomerats horitzontals que ocasionen un paisatge tabular, estructurat en plans segons les capes de més duresa. L’altitud mitjana és de 700 metres sobre el nivell del mar, però alguns cims com el Puig Rodó, el serrat de Sant Joan, la costa del Pol o Sant Cugat de Gavadons arriben a sobrepassar els 1000 metres.

Puig Rodo 1050 2
Geologia Estrats 2

gronys 2

 Per començar, la Península Ibèrica, tal com es a l’actualitat, està formada per unes antigues plaques tectòniques emergents: La Placa Ibèrica, la del Massís del Ebre i la Placa d’Alboran situades al Nord de la Placa Africana i actualment soldades a la Placa Europea. Els Pirineus que uneixen la península amb el continent d’Euràsia es van formar com a resultat de la col·lisió entre les plaques continentals de Iberia i Euràsia.

geodinamica pirineus En el cas mes pròxim que afecta i que reflexa mes espectacularment el acostament i col·lisió de les dues plaques a la comarca del Moianès es el massís de Montserrat i el de Sant Llorenç de Munt. Això últim va succeir a l'època de l'Oligocè que es calcula que va durar de 34 a 25 milions d’anys. En aquesta època es formen els Alps i els Pirineus. Es congela l’Antàrtida i es produeix una ràpida evolució i diversificació de la fauna. Els sectors de terrenys mes antics del Moianès pertanyen al sistema Terciari de la era Cenozoica entre 65 i 25 milions d’anys, principalment a las èpoques de l’Eocè i l’Oligocè que pertanyen al període del Paleogen. L’època de l’Eocè es situat entre 56 i 34 milions d’anys. El clima fou càlid. En las seves aigües càlides es desenvoluparen els Foraminífers conformant grans colònies els quals per la seva composició calcaria formaren en el temps grans masses rocalloses. Prosperaren els Mol·luscs. Aparegueren les Angiospermes – Corresponen a les plantes complexes actuals amb tiges, flors i fruits- La flora era de característiques tropical. Es desenvoluparen en gran prosperitat els mamífers per terra ferma i als oceans aparegueren els primers mamífers aquàtics. Eren comuns i abundants els prosimis. S’impulsaren els rosegadors. Els cavalls eren de mida petita. Aparegueren els ratpenats i els carnívors mes comuns eren els Creodonts avui ja extingits . Els massissos de Montserrat i Sant Llorenç del Munt pertanyen a aquesta època. l’era Mesozoica, entre 251 a 145 milions d’anys, que era la prèvia a l’era Cenozoica, sembla ser que el Moianès estava submergit en el fons del mar que inicialment formava part d’un gran golf marí que es comunicava en el oceà Atlàntic per el que avui es el golf de Biscaia. Ocupava el que literalment avui son els Pirineus i les seves estivacions.

 

Es calcula que fa uns 35 milions d’anys la entrada del golf es va tancar. El mar es va anant restringint constituint un mar menor interior fins que es va assecar del tot. La evaporació va produir concentració de sals sòdiques, potàssiques i guixos. La sedimentació marina va constituir gresos, calcàries i margues.

En el transcurs d’uns quants milions d’anys posteriors el territori va sofrir canvis substancials dons va formar part d’una gran conca continental amb diversos cursos fluvials els quals deixaven una quantitat considerable de sediments i conglomerats. També hi havia quantitat de llacs on es formaven roques calcàries.

Massis CatalaEl sud del que ara es la Comarca del Bages constituïa la línia de la costa. Montserrat i Sant Llorenç del Munt eren uns deltes que s’havien format per els sediments que procedien de la zona de terra ferma (Massís Català) que s’estenia cap a on avui es el Mediterrani, d’aquí que la seva composició actual conservi sediments de conglomerats de grava.

En el fons d’aquet mar s’hi acumulaven els sediments fangosos i sorrencs els quals van passar a formar part del subsòl actual del territori al mateix temps que la poblaven enormes esculls de corall i una fauna marina molt variada.

Es calcula que fa uns 35 milions d’anys la entrada del golf es va tancar, el mar es va anant restringint constituint un mar menor interior fins que es va assecar del tot. La evaporació va produir concentració de sals sòdiques, potàssiques i guixos. La sedimentació marina va constituir gresos, calcàries i margues.

 En el transcurs d’uns quants milions d’anys posteriors el territori va sofrir canvis substancials dons va formar part d’una gran conca continental amb diversos cursos fluvials els quals deixaven una quantitat considerable de sediments i conglomerats. També hi havia quantitat de llacs on es formaven roques calcàries.

En l’època del Oligocè del Període Paleogen de la era Cenozoica, fa uns 35 milions d’anys, els continents es constitueixen tal com els coneixem a l’actualitat. S’origina el moviment Alpí que al mateix temps origina la emergència dels Pirineus . 

La conca del Ebre, la qual va patir un intens buidatge erosiu, va ser la causa per arribar al relleu actual del territori. Això es calcula que fa uns 13 milions d’anys. El enfonsament del Massís Català i l’aixecament de la conca del Ebre fan desaparèixer les xarxes fluvials que anaven a parar

ple de gental fons de la mateixa depressió. Es a les hores quan s’estableix l’actual. La roca difícil d’erosionar ha conformat relleus tant emblemàtics com els Massissos de Montserrat i Sant Llorenç del Munt conservant la seva composició de sedimentació gravosa de quan aquets massissos tal com he fet referència, formaven part d’un delta.

De tota aquesta metamorfosi que va succeir en les diferents èpoques, períodes i eres ens queda la orografia, la hidrografia i els paisatges actuals i com a testimonis d’aquella vida originaria la quantitat de fòssils petrificats en molts substrats i roques del territori. Als municipis de Sta. Maria d’Oló, L’Estany part del de Moià i del de Collsuspina la formen roques calcàries, lignits i gresos amb successions de marques roges. La part del sud dels Municipis de Moià i el Sud i Est del de Collsuspina, Calders, Monistrol de Calders, Granera, Castellterçol, Castellcir, Granera i la part del Nord i Nord-Est de Sant Quirze Safaja, la dominen les marques de color gris blavós les quals són d’origen marí situades a sota de les roques calcàries que son els terrenys mes antics del Moianès. La part mes extrema del Sud-Est que correspon al Est del municipi de Sant Quirze la formen diferents nivells de gresos i conglomerats.

GEO5capes eoce

Introducció

La Hidrografia del Moianès