• Dissabte, 28 Novembre 2020 00:00
Articles en profunditat

Com hem de considerar els ocellaires? : Caçadors? Ornitòlegs? Tradicionalistes? Romàntics? Ecologistes? Folklòrics? Negociants? Especuladors? 

La tradició de caçar i fer concursos d'ocells cantaires està arrelada a Catalunya des de fa segles. Forma part de la tradició i la cultura de molts pobles com afició i activitat esportiva, generada mitjançant les societats ocellaires locals, las quals, algunes  d’elles són ja centenàries i estan encara en actiu.  Aquesta modalitat es una tradició que ha passat de pares a fills des de fa mes de 400 anys. Hi han dades que corresponen al any 1700. S'estima que a Catalunya hi han 6.000 llicències expedides per la caça, tinença i participació en els  concursos de cant . Es una activitat que com la caça tradicional cada cop hi han menys afeccionats i els que queden, en la seva majoria, son gent amb una mitjana que supera els cinquanta anys .

verdumEl inici de la afició als ocells cantaires ve donat per que en aquella època, aquets ocells eren caçats per menjar. Això constituïa un complement a la economia mal mesa de moltes llars en la època de penúria.  Per caçar-los era necessari tenir uns ocells per reclam, els quals, dels exemplars que es caçaven es triaven els que tenien millors dots cantaires. Com que el cant dels ocells es simplement una facultat que emprenen aquestes aus per marcar el seu territori i el individu que mostra el cant mes potent fa desistir al contrincant intrús de que aquell territori ja hi ha un propietari, els ocellaires caçadors es van adonar  que un cop parats els reclams al camp per atreure els altres ocells, entre ells mateixos, ja existia una competència territorial a base de veure qui feia el cant mes potent i feia desistir i callar al altre. Això va ser el inici d'organitzar competicions per veure qui era el reclam que feia callar al contrari i aquí es a on va néixer l'afecció per els concursos d'ocells cantaires. La Catalunya Central ha set una zona a on aquesta afecció ha estat emblemàtica i molt arrelada així com a altres llocs del país, de la Península Ibèrica principalment a Valencia i Andalusia.

Sense oblidar els bons afeccionats ocellaires tradicionalistes i legals, la recessió econòmica per una banda, la "professionalització encoberta" per part de Pinsa comu 400x373bastants   i la manca d'escrúpols per un altra, ha fet aflorar un col·lectiu paral·lel bastant nombrós que emparant-se amb la tradició dels ocells cantaires,  empra pràctiques i tècniques il·legals per caçar ocells i comercialitzar-los   de forma furtiva  que constitueixen un mercat negre a on es mouen molts diners que representa  una font d'ingressos per alguns negociants o suplementària  per algunes economies domèstiques i de pensions. Aconseguir un ocell campió suposa tenir un actiu rentable. Segons fonts dels agents rurals s'han arribat a pagar entre 12.000 i 18.000 € per ocell. Aquet comerç es realitza d'amagat per esquivar les inspeccions de les autoritats.

Si ens basem que las puntuacions per escollir un ocell campió es fa a partir de las opinions d'uns jutges i els premis tenen un rerefons econòmic entrem en aquell terreny tan perillós ple d'interessos determinats que estan molt lluny de las qualitats naturals dels propis ocells i ja sabem dons que davant dels diners tot si val. Així es quan podem formular-nos si els ocellaires son caçadors?. Ornitòlegs?. Tradicionalistes? Romàntics? Ecologistes? Folklòrics? Negociants? Especuladors? Entrem dons en un terreny espinós molt semblant a las "corridas" de braus a on s'ajunten sentiments, tradicions , sensibilitats , una cultura Cadernera 400x373canviant i interessos econòmics i d'altra mena.

El que es evident es que la opinió pública cada cop es mes sensible  a la protecció de la fauna en general  que no pas per caçar-la o tenir-la engabiada. Si tenim en compte que el jovent prefereix altra mena de diversió mes lúdica ens trobem que cada cop hi han menys ocellaires i  més gent que posa menjadores artificials als jardins o altres llocs per poder-los observar de prop sense necessitat d'engabiar-los. Ens troben dons amb una pràctica que probablement anirà minvant per ella mateixa fins  desaparèixer. Potser ho farà junt amb els ocells.

Certs països del Nord i Centre d’Europa com els  del Benelux , Alemanya, Dinamarca.... ets.... la caça dels fringíl·lids està totalment prohibida. En el seu temps i donada l’amenaça d’eliminar les poblacions d’aquestes espècies es van establir lleis molt severes  que a partir de les quals nomes es permet tenir aquestes espècies d’ocells que hagin nascut en ocelleres.  Cada criador ha de presentar un cens dels ocells reproductors que posseeix i els nascuts de cada temporada els quals son anellats amb un número en el que s’especifica el any Passerell comú 400x373de naixement, el número del ocell i el número oficial que te el propietari. No obsta'n cada determinat període de temps es permet caçar de forma molt controlada una determinada quantitat sostenible d'individus  a fi d'evitar les consanguinitats dels que neixen captius.

La Generalitat de Catalunya seguint aquests normatives va desenvolupat un Decret Llei amb la mateixa finalitat. Però hem de tenir en compte que NO TOTS ELS CRIADORS D'OCELLS SON CAÇADORS  i LA MAJORIA DE CAÇADORS TAMPOC SON CRIADORS.

La ex diputada d’ICV Núria Buenaventura, ex directora general de Medi Natural va ser jutjada de l’acusació de prevaricació  per haver concedit, al 2009, 3.000 llicències per caçar petits ocells cantaires d’espècies protegides, amb vesc, una pràctica prohibida per la Unió Europea. Es xifra en 65.000 els exemplars que es van poder caçar amb aquestes llicències.

A conseqüència d’aquest procediment, el Departament de Territori i Sostenibilitat va resoldre de no expendre cap autorització excepcional per capturar en viu exemplars d’ocells fringíl·lids, els que s’utilitzen habitualment en els concursos de cant i així ho va notificar, mitjançant escrit, a les associacions d’ocellaires. En concret, la decisió afecta la captura de caderneres (Carduelis carduelis), passerells (Carduelis cannabina), pinsans (Fringilia coelebs) i verdums (Carduelis chloris), als que la normativa catalana permet la participació en certàmens. Es va obrir un període d’avaluació del sistema de regulació actualment vigent a Catalunya.

La Comissió investigadora del cas esgrimeix que els aclariments, respostes i explicacions argumentats no han permès constatar que es respecti el règim estricte i excepcional regulat a la Directiva Aus 2009/147/CE, que estableix que la captura al medi natural quedarà prohibida definitivament a partir del 2018.

Actualment:

El 25 de juny de 2018, mitjançant dictamen motivat, la Secretaria General de la Comissió Europea dins del procediment d’infracció núm. 2016/4028 contra l’Estat espanyol per incomplir la Directiva 2009/147/CE en la captura d’ocells fringíl·lids per a concursos de cant, dona per bona la posició de la Generalitat i exclou Catalunya del procediment El Dictamen conclou que la cria en captivitat de fringíl·lids és una alternativa tècnicament viable i que el contrari no s’ha pogut acreditar amb una base científica sòlida. La Comissió Europea considera que Espanya “no està posant un veritable esforç” en garantir la viabilitat de la cria en captivitat d’aquests ocells, i utilitza el període transitori concedit per Europa per mantenir la pràctica recreativa tradicional de captura, en comptes d’establir un programa ambiciós de cria en captivitat.

 Finalment, recorda que les quotes màximes de captures fixades per al període 2012-2018 no es basen en recomanacions científiques i no han tingut en compte la població captiva existent. La població de fringíl·lids en captivitat a l’Estat arribava als prop de 322.032 exemplars el 2015, nombre que Europa considera suficient per garantir la sostenibilitat de la cria en captivitat.

 Situació actual per a la tinença, cria en captivitat i exhibició pública d’ocells fringíl·lids mentre no s’aprovi una nova regulació:

 1.Per garantir i acreditar la tinença legal de caderneres(Carduelis carduelis), passerells (Carduelis cannabina), pinsans (Fringila coelebs) i verdums (Carduelis chloris), els posseïdors han de conservar les autoritzacions excepcionals de captura dels anys 2009, 2011, 2014 i 2015, tenir els exemplars anellats amb anelles oficials de la Generalitat de Catalunya o bé acreditar documentalment la legal procedència dels esmentats exemplars cas que provinguin d’altres CCAA o bé d’altres països de la UE.

2. Únicament acredita la tinença legal l’anellament mitjançant anelles obertes o tancades oficials facilitades per la Generalitat de Catalunya, o bé que els exemplars estiguin anellats i s’acrediti documentalment la legal procedència en cas que provinguin d’altres CCAA o bé d’altres països de la UE. En conseqüència, aquells exemplars que estiguin anellats amb altre tipus d’anelles(tant obertes com tancades), tenen la consideració d’il·legals. En cas d’inspecció per part de les autoritats competents, els exemplars respecte dels quals no es pugui acreditar la tinença legal per trobar-se incorrectament anellats poden ésser decomissats i es procedirà a incoar el corresponent expedient sancionador a l’ocellaire posseïdor per infracció de la normativa vigent.

  1. Els exemplars mascles adults que estiguin en possessió d’ocellaires que disposin de les autoritzacions excepcionals de l’any 2009, es consideren de legal procedència i tinença. Tanmateix, no es poden exhibir públicament en concursos de cant ocells fringíl·lids si no estan anellats amb anelles oficials de la Generalitat de Catalunya.

4. Mentre no s’aprovi la nova normativa reguladora del règim dels ocells fringíl·lids, el Servei de Fauna i Flora de la Subdirecció general de Biodiversitat i Medi Natural d’aquesta Direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, seguirà subministrant de forma gratuïta anelles oficials tancades a instància de sol·licitants (ocellaires) que acreditin la tinença de progenitors de procedència legal per criar en captivitat. Altres anelles tancades no són vàlides ni legals.

5. Es manté la prohibició d’hibridar exemplars d’aquestes espècies d’ocells durant el procés de cria en captivitat.

6. Es manté la prohibició de cessió, comercialització i donació d’exemplars. Només es permet l’intercanvi d’ocells nascuts en captivitat entre persones autoritzades amb l’objectiu de prevenir els efectes de la consanguinitat durant la cria en captivitat.

 Ferran Miralles Sabadell  Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural

 

Nat.Amateur 100 X 100   Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.  Naturalista "amateur" del Moianès

La singular i sofistacada vida aèria dels falciots

Disminució de les tendències demogràfiques dels ocells europeus de muntanya