• Dijous, 29 Octubre 2020 00:00
Articles en profunditat

Índex de l`article

Es possible que les llúdrigues tornin als rius i rieres del Moianès? La llúdriga un animal emblemàtic de la fauna aquàtica   ja fa anys que no campa per els rierols del Moianès. Tenint en compte que en alguns rius de Catalunya i llocs propers a la comarca, sembla que tingui tendència a retornar.

Treball de Pràctiques realitzat  amb l'assignatura MEDI AMBIENT I SOCIETAT corresponent al primer curs de CIÈNCIES AMBIENTALS 2008/2009 Universitat de VIC.

Els petits carnívors, per el lloc que ocupen a la cadena tròfica i com animals emblemàtics i bioindicadors d’un ecosistema, son dels mes amenaçats. Precisament per la dificultat que hi ha en localitzar-los ha fet que es tornes en mi una obsessió el saber si la seva salut en abundància era la correcta, havien desaparegut o estaven amenaçats. Si fos això últim voldria dir que la salut del Moianès tampoc es bona i en conseqüència està amenaçada de forma indirecta la qualitat de vida dels seus ciutadans.

lludriga nadanLa llúdriga un animal emblemàtic de la fauna aquàtica   ja fa anys que no campa per els rierols del Moianès .Tenint en compte que en alguns rius de Catalunya i llocs propers, sembla que tingui tendència a retornar gràcies a certes iniciatives i projectes.

Em pregunto: Es possible que les llúdrigues tornin als rius i rieres del Moianès?

No en tinc cap dubta que les llúdrigues al Moianès van desaparèixer de la mateixa manera que, en el seu temps, va succeir amb els ós, el linx, els llops, els grans ungulats i altres espècies d’animals, els quals junt amb els primers pobladors humans formaven part de la biocenosi, fruit de successió al·logènica, que constituïa la fauna emblemàtica de la zona.

La quantitat demogràfica de la espècie humana com a principal agent colonitzador en el últim segle ha augmentat dràsticament i continua fent-ho. En prou feina hi queden ecosistemes en major o menor grau sense humanitzar.

L’ambient a on ens desenvolupem els humans és fonamental per a la nostra subsistència. Per tant, els efectes de les pertorbacions d’aquest  al ambient poden ocasionar la desaparició d’espècies.

Amb l' implantació de l’agricultura extensiva i la necessitat de cultivar grans extensions de terres ja provoca la desforestació i desertificació que destrueix el hàbitat natural de moltes espècies, provocant la seva desaparició. La ramaderia extensiva canvia les relacions dintre dels ecosistemes a on es desenvolupa, per que competeix amb els animals natius per els espai, els aliments i el aigua.

Els grans carnívors son exterminats per que es pensa que amenaçaven els ramats. Però es cacen i capturen   moltes espècies per la seva carn, la pell, les plomes, les banyes o simplement  per traficar i per plaer o per que  la caça avui suposa un negoci que mou molts diners.

Els pesticides , herbicides, abocaments industrials i agraris en rius, rieres i torrents destrueixen la fauna aquàtica, diverses espècies d’ocells i d’insectes.

Fins ara molts dels interessos econòmics i politics que mouen el mont son o eren asèptics a aquets "petits" problemes,  que baix el parer de quins ho maneguen, es fruit de uns quants romàntics i radicals antisistema, anticapitalisme i anti-progres. Desgraciada o afortunadament  l’amenaça del Canvi Climàtic avalat per els científics ha disparat les alarmes promogudes per aquets suposadament denominats "romàntics i radicals" i comença, com sempre, amb un alarmisme mediàtica  exagerat, però ben fonamentat, de que això no va de broma ni es cap utopia.

Estic d’acord que avui las lleis poc a poc estableixen proteccionismes per certs espais naturals amb tot el que comporta : entorn, flora, fauna, però apart de que no son lo suficientment contundents dona la sensació que això es quelcom  per que  alguns gaudeixin dels animalets com un espectacle bonic, placentari, relaxant i fins i tot com un "modus vivendi" d’uns quants.

Se’ns diu també que la protecció de la fauna ens poden aportar nous impulsos en les noves  tecnologies i fins i tot poder tenir una finalitat econòmica avui per avui desconeguda. Per lo tant cal  el màxim d’espècies a conservar.  Però també estem d’acord que la majoria de la opinió pública molts programes de conservació no sabem en realitat per que serveixen i la majoria de la gent no ha vist mai els espècimens que es protegeixen i per quin motiu.  Com diria Edward O. Wilson, investigador sobre la Biodiversitat i pare de la Sociobiologia . A qui li treu la son que al Moianès quedin pocs mussols?

lludriga relaxPenso , i amb això defenso els programes conservacionistes ben raonats i honestos, que tot això de la conservació de certes especies, algunes d’elles bastant llunyanes de la opinió pública que s'endinsava en els problemes del dia a dia que no es solucionen, no sonen com a molt convincents. Crec mes raonable  dir clarament que la conservació de la fauna,  independentment de ser  patrimoni natural, es necessària per el paper que  desenvolupa com a anunciadores de qualsevol agressió mediambiental del lloc a on hi viuen.  Hi han espècies que son mes sensibles que d’altres . Això val també per la resta de fauna inclòs el comportament d'una "simple" formiga o un "insignificant" mosquit. I això si que ens afecta als humans com un problema mes a afegir dels diaris i per el futur.

Personalment i a mida que em passo les hores gaudint d’aquets espais naturals estudiant la seva fauna em dono conta que el Moianès es com  " una petita Joia de la corona" de la natura, dominat, en el seu voltant, per un regne de totxos, d’especulació i en molts cassos d’anarquia.......... Vull pensar que la nova fornada de futurs gestors municipals junt amb els que tenen experiència i la sensibilització que s’està produint a nivells de la opinió pública motivada per el canvi climàtic, les energies renovables, l’aprofitament racional dels aqüífers i las  economies sostenibles seran capaços de mantenir-la com el que es "UNA JOIA".

Però hi ha un aspecte que m’amoïna. Cada any espècies que eren abundants i sedentàries a la comarca ni han menys. Aquet mateix problema ha succeït a la resta de Catalunya i des de la meitat de la dècada dels vuitanta en la que la sensibilització per la conservació de la biodiversitat comença a fer impacte amb la opinió pública a estàncies de la Generalitat de Catalunya i alguna entitat provada comença a llavorar i desenvolupar programes de reintroducció. Un de ells es el que la Fundació Territori i Paisatge ha desenvolupat en la reintroducció de la llúdriga als Aiguamolls del Empordà.

Aquest programa es el que m’ha inspirat el inici d’aquet treball però jo penso que abans  de fer una reintroducció es millor saber si hi han garanties de que tingui èxit i per un altre banda si el terreny o permet es millor que vinguin elles soles. Es per això que el meu treball es basa en  un “Estudi sobre la possibilitat del retorn de la Llúdriga al Moianès” . Vull pensar que el decret aprovat el Novembre del 2010 sobre la modificació del Pla d'espais d'interès natural del Moianès ajudi aconseguir-ho.

La guineu a Catalunya