• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00

astor oliva

El fenomen de la depredació es d'una gran complexitat. En ella no existeix ni beneficiats ni víctimes.  L'evolució d'uns i d'altres els ha configurat en determinades aptituds físiques i psíquiques i aquet procés natural  a traves de les seves interaccions ha donat lloc a l'aparició de destres caçadors i hàbils preses.

 Tot i tenint en compte que las barreres geogràfiques no delimiten un ecosistema, farem una excepció en considerar que el Moianès constitueix un ecosistema. Un ecosistema es el conjunt d'essers vius que viuen en una zona concreta junt  amb un entrellat d'elements físics i químics . Tots ells mantenen una interrelació. Dins d'un ecosistema  no hi ha cap organisme que visqui aïllat del seu entorn. Aquestes relacions  poden esser molt diverses  per exemple les plantes s’alimenten de substancies minerals del sòl i de l’atmosfera, certes espècies d'animals s'alimenten d'aquestes plantes. Entre els animals una espècie s'alimenta d'un altre (depredadors) o hi han las espècies que viuen en benefici mutu (mutualistes). El cos mort d’un animal o una planta  es descompost i proporciona substàncies que passen a formar part del sòl i de l’atmosfera i es genera així un cercle que es el cercle ecològic d'un ecosistema. Però dins d'aquest cercle hi han importacions i exportacions que poden alterar aquest equilibri. Per exemple l'aportació de fertilitzants al camp, la sobreexplotació per part del Home, la disminució, invasió,  eliminació o introducció de certes espècies,.. etc . Així dons el concepte ecosistema es molt interessant per comprendre millor el funcionament de la natura. 

 Si ens centrem  amb els depredadors, els "actors" d'aquest treball, hem de considerar que aquets tenen un rol dins d'un ecosistema com a reguladors de certes espècies i contribueixen de forma important a la selecció natural.  El  rol dels  depredadors   es  controlar  el nombre de certes espècies  mantenint el  balanç del ecosistema ja que si aquest balanç es descontrola pot provocar la alteració, extinció o desaparició d'altres organismes o espècies . Per exemple: Els Falcons  i els Astors els quals la seva dieta es bàsicament ornitòfoga ( a base de  coloms, estornells, gaig o altres ocells), rosegadors, i altres espècies les quals tenen una tassa de reproducció molt elevada  i   son grans consumidors de cereals, fruits i vegetals. . La disminució d'aquets depredadors en els últims anys al medi influenciada per el Home ha fet que (exceptuant els conills els quals pràcticament han desaparegut de la comarca a causa de la seva caça exagerada i les malalties) es transformin em verdaderes plagues que superpoblen el ecosistema afectat.

El fenomen de la depredació es d'una gran complexitat. En ella no existeix ni beneficiats ni víctimes.  L'evolució d'uns i d'altres els ha configurat en determinades aptituds físiques i psíquiques i aquet procés natural  a traves de les seves interaccions ha donat lloc a l'aparició de destres caçadors i hàbils preses.

La presencia del Falcó al Moianès

falco peregriLes característiques físiques del Moianès no son les mes adequades i preferides per que niïn els falcons, dons no son gaire amants d'els llocs  amb molta densitat de bosc. La raó es per que en aquestes àrees les seves preses troben refugi en mig dels arbres i  la morfologia del falcó està adaptada a caçar en ple vol i  en àrees obertes. Per això prefereixen mes las planes, les estepes vorejades de cingleres i terreres o els penya-segats costaners. Exceptuant alguna parella establerta en algun indret determinat, que per raons de preservació no diré el lloc, no es una au emblemàtica al Moianès. Això no vol dir que anys enrere poguessin ser mes abundants. La pressió antropogènica afavoriren, com a la majoria de la fauna,  la seva recessió a la comarca. Avui els exemplars que creuen el seu cel, sobre tot, el de la plana, solen venir des de altres llocs propers, principalment  de les àrees protegides , com el Parc de Sant Llorenç de Munt i el Obac, el de Montserrat i des de algunes zones d'Osona. Solen acudir els individus adults  per caçar o els joves en la fase de dispersió. La seva dieta es exclusivament ornitòfaga (aus).  Les seves preses preferides son de mida petita/mitjana com ocells, gralles, estornells, garses, coloms, gavines, etc. La seva vista, el qual com totes les aus, es el sentit mes desenvolupat, en quan a agudesa, els hi permet divisar les provables preses a una distancia de bastants quilòmetres.

La seva tècnica de caça es basa amb el vol de guaita a alçades considerables i un cop escollida la seva presa, d'acord amb la direcció que bufa el vent i aprofitant sempre per atacar des de l'angle cec de visió de les possibles  preses, es llença en picat a una velocitat vertiginosa la qual pot assolir mes de 300 quilòmetres l'hora sorprenent i colpejant la víctima amb les urpes  per després agafar-la al vol i portar-la al seu niu si es l'època de cria,  a  un lloc obert al mig del camp o a sobre un prominent per menjar-se-la.

Sol escollir individus que volen en solitari o si aquets formen part d'un estol, tria la peça endarrerida, la separada del grup o la que aparentment mostra alguna m'erma física o psíquica  respecte a la resta ( per exemple manca d'alguna ploma que minva la seva capacitat de vol o pànic davant la seva presencia).

No totes les escomeses de caça tenen èxit, dons està comprovat que per caçar una pesa en  precisa fer moltes.

menjador falcoPersonalment tenia un colomar de coloms missatgers a la plana de la comarca  i freqüentment a l'hora d'aviar-los en els seus vols quotidians eren empaitats per algun falcó que assabentat des de la distancia de la seva presencia venia  per intentar caçar-ne algun.

Mes d'un exemplar va ser víctima de  les seves urpes que un cop superat el disgust i mirat per el cantó positiu sempre vaig considerar que la seva presencia constituïa una experiència que enfortia el sentit de conservació dels coloms front al seus depredadors naturals. Era, però, necessari que aquets estiguessin en unes condicions físiques molt bones.

Els coloms en bon estat, davant del escometiment del falco, pugen a alçades espectaculars sempre mantenint-se en la posició respecte a la del falcó procurant que aquet  no estigui mai a mes alçada que ells i així poden, depenent de la fam o la paciència que tingui el falco, passar-se hores senceres tantejant-lo. En un moment donat seguint una conducta de conservació col·lectiva comencen un a un o en grups reduïts a despenjar-se  en picats espectaculars que no tenen res a envejar  amb les velocitats que assoleix el falcó fins refugiar-se en qualsevol arbre, cobert o al seu colomar si aquet es a prop. Això distreu l'atenció del depredador en triar la seva provable presa fins al punt que ja no es a temps de caçar-la.

El fenòmens de la depredació es d'una gran complexitat. En ella no existeix ni beneficiats ni víctimes.  L'evolució d'uns i d'altres els ha configurat en determinades aptituds físiques i psíquiques i aquet procés natural  a traves de les seves interaccions ha donat lloc a l'aparició de destres caçadors i hàbils preses.

Es quan intervé el home que per profit propi tot ho espatlla. Així dons de forma indirecta a conseqüència de la  contaminació als camps de conreu amb insecticides (DDT) i de forma directa espoliant els seu nius per aprofitar-los per la falconeria, per rebre recompenses o per part dels caçadors pensant en que el falcó actuava en contra dels seus interessos l'ha perseguit de tal manera  fins el punt pràcticament de fer-lo desaparèixer. Trencat aquet nexe en el que les espècies que tenen la funció de actuar com a depredats (recursos primaris) solen tenir una tassa molt elevada de natalitat precisament per mantenir l'espècie i per contra els depredadors la tenen baixa  per mantenir el equilibri. La quasi aniquilació del falcó i l'adaptació a la dieta omnívora per part d'alguns ha fet que les colònies dels recursos tròfics primaris d'aquets   al no tenir els seus controladors naturals, creixin desmesuradament tornant-se en un bumerang per el mateix home.  A les hores es quan ens donem conte del mal que em fet i cal reparar-ho. Generalment sol ser massa tard.

Es necessaria la presència del falcó al Moianès?

No hi ha cap esser viu que hi sobri. Totes les espècies tenen el seu rol d'equilibri a desenvolupar en qualsevol ecosistema. Com he dit al principi, el Moianès no es un territori adequat  per el falcó, n'obsta'n la zona mes adient pertany a la part de la plana però  també es a on es concentra l'activitat humana, tot i tenint en conte, que això no tindria que ser cap impediment, però no hi ha un hàbitat adequat i tranquil per que nií i això es un impediment  que a demés facilita, per un altra banda, l'adaptació d'altres espècies al medi antropològic. Per exemple els estornells, la tórtora turca i els coloms del carrer que poc a poc van colonitzant el medi urbà per la manca dels seus depredadors naturals , l'abundància d'aliments i els refugis que troben entre mig dels edificis i per dins dels carrers es impossible que els puguin caçar.

La presencia de l'astor al Moianès

Accipiter gentilis moiaCal ressenyar n'obsta'n que en el àmbit forestal hi ha un altre rapinyaire que substitueix al falcó, es el Astor, el qual la seva morfologia si que està adaptada a caçar per en mig dels arbres i els boscos mes espessos.

Es pot desplaçar a una velocitat de 150 quilòmetres per hora al mateix temps que ha de esquivar molts obstacles. Això seria impossible si no fos per que la combinació de la seva cua i les ales  li permet fer de timó, frenar  i accelerar de manera sorprenent per poder empaitar i capturar les seves presses.

Generalment es veu obligat a caçar en un medi d'ombra en mig de l'espessor del bosc i no seria possible si la seva visió no estigues adaptat a aquet medi al mateix temps que en un radi de mig quilòmetre.

Es bastant  normal veure'l volar en vol coronat  mentre escorcolla les planes o l'espessor del bosc a la guaita de una peça per caçar.

Una de les tècniques de caça que fa servir el Astor es sorprendre la seva pressa. Es dons molt comú veure'l fer un rodeig del punt a on es troba aquesta, per sortir-li per sorpresa i agafar-la desprevinguda o bé esperar-la entre l'espessor dels arbres i quan la seva presa passa per un clar sorprendre-la des de sota.

astorL'astor es un depredador alat que es troba als boscos del Moianès però no en abundància per que el seu territori de caça es molt extens.

Tinc moltes experiències amb trobades amb el Astor, sobre tot quan em dedicava a criar i entrenar coloms missatgers per la competició. Les dues anècdotes que em van impactar mes,  van ser  quan un Astor es va estampar literalment en les branques d'un pi per caçar un colom que es va amagar dins del arbre i veure'l com sortia per l'altra banda amb el colom agafat amb les seves urpes i portar-lo al seu raconet de dins del bosc per menjar-se'l. L'Altra anècdota es l'astúcia que tenia un Astor jove que venia cada matinada al colomar i separava amb la força del seu cos  las reixes, les quals eren d'alumini, entrava dins del colomar per caçar algun colom que se'l menjava a dins del recinte. Tot i tenint en conte les emprenyades que això em comportava sempre vaig considerar que era la llei de la vida. No els vaig volgué mai matar, considerava  que els meus coloms tenien que conviure amb els seus depredadors naturals .i adquirien com animals domèstics habilitat i experiència per defugir-ne . La proba es que nomes caçaven els animals joves o els minvats de força i actitud davant dels seus depredadors.

La experimentació que vaig aprendre sobre les aus rapinyaires es que no sempre encerten a caçar la pressa que empaiten. Necessiten fer molts llançaments per aconseguir-ne una. Un altre aspecte es que generalment les presses acostumen a ser animals vells o mancats de força, joves sen se experiència o individus amb mentalitat fluixa que mostren pànic en la presencia dels depredadors. Es a dir col·labora d'una manera molt directa a la selecció natural.

El Astor nia  generalment en els llocs mes recòndit a dins del bosc. Fa el niu a dal d'un gran i espès arbre  o aprofita el d'un aligot o el d'una cornella. Es molt difícil de localitzar -lo per que te unes costums i moviment molt discrets.

menjador astorPrimer les lleis de l’antic regiment que considerava a les aus rapinyaires i a altres animals carnívors de la nostra fauna – Alimañas Dañinas - compensant  a qui presentava les potes seques d’aquestes aus o la pell si eren animals de pel,  com a testimoni per haver-les  caçat. Tot i desprès de ser abolides aquestes lleis i prohibides aquestes practiques va continuar i continua el extermini furtiu . Per una banda  per suposadament protegir els acotats de caça  i per l’altre banda per aconseguir ous o pollets molt valorats al mercat negre destinats a la zetreria, col·leccionistes o simplement per que una au rapinyaire embalsamada damunt de la xemeneia o la llibreria, adorna molt (?). Avui a base de lleis de protecció i de programes de reintroducció s’ha anat recuperant i estabilitzant la seva població. N’obsta’n al Moianès encara es deficitari d’aquestes aus i la majoria de les que sobrevolen per la comarca solen ser de les comarques o els parcs naturals propers. Aquesta situació  ens obliga  als naturalistes a guardar confidencialment  les ubicacions del seus nius per evitar els espolis i als furtius desaprensius.

Mentre a la resta de la Europa comunitària la conservació i el respecte  de a fauna es regeix amb el Annexa III de La Convenció de Berna, a la Iberia l practiquem “Ave que vuela a la cazuela” sense anomenar altres espectacles “culturales".

El Moianès i la Caça: Caçadors,"Escopetaires" i Gestió

Els coloms del carrer