• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00
Articles en profunditat

Al no existir en prou feines un factor natural que  reguli   la seva expansió fa que en molts llocs la colonització d’aquets coloms es transformi em una verdadera plaga causant despeses econòmiques considerables a les granges, graners, desperfectes i brutícia als edificis a on nien i a on s’instal·len.

coloms carrer 3Tots els coloms domèstics son originaris del Colom Roquer el qual científicament es coneix per Columba livia. Els coloms que viuen i crien als nostres carrers, sotateulades, places i campanars son descendents de coloms domèstics que han deixat la dependència directe del Home per tornar als seus hàbits assilvestrats, sense abandonar el àmbit antropogen. A Catalunya i en els habitats rurals s’han creuat de nou amb els Coloms Roquers silvestres constituint una subespècie - Columba livia livia – els quals, uns com els seus parents originaris solen campar per els camps de cereals i conreus crien en les cingleres i penya-segats. En canvi ni han d’altres que no han perdut la seva dependència del Home i  crien i viuen per els carrers, places i campanars per que en ells troben el refugi adequat per criar, l’alimentació necessària per la seva sustentació i una protecció contra els seus depredadors naturals mes directes.

Per el temps de la sembra i la collita dels cereals es formen estols bastants nombrosos amb individus que es passen el dia deambulant per els camps a fi i efecte de menjar els grans que queden estesos per terra mentre que per la nit tornen als seus refugis habituals a dins dels pobles. Així dons per aquesta època hi ha molta activitat viatgera d’aquestes aus des de els pobles als camps

Al no existir en prou feines un factor natural que  reguli   la seva expansió fa que en molts llocs la colonització d’aquets coloms es transformi em una verdadera plaga causant despeses econòmiques considerables a les granges, graners, desperfectes i brutícia als edificis a on nien i a on s’instal·len.

El  fàcil accés que tenen  els coloms en aconseguir aliment ja sigui en  sitges i graners de fàbriques i granges  o be per que se els hi dona menjar als carrers i a les places per part d’ànimes caritatives i protectores, mes sense els seus depredadors naturals ha fet que s’hagin expandit de tal manera que es molt costós tan econòmicament i de forma, controlar-los.

Si ens basem amb la ecologia mes estricte i real, fora de tota sensibilitat, comporta un desequilibri considerable que cal esmenar. Per una banda amb el retorn dels seus depredadors naturals i per l’altre, com que aquets desprès de tants anys d’absència no donarien l’abast en equilibra-ho ,  s’ha de intervenir  a base de controlar les poblacions de coloms de forma racional  inclosa la intervenció de l’administració. Per part dels ciutadans no donar menjar o que no tinguin accés a fonts d’aliments,  tapar els forats on poden niar, tancar les finestres i accessos de cases velles o no habitades. Tampoc es tracta de fer una eliminació massiva per mantenir aquest equilibri. A moltes ciutats grans com Ginebra, Niça, Basilea, Florencia, Barcelona a on els coloms son un veritable problema, inclòs de salubritat, es pretén aplicar un programa d’esterilització. Això es costos i car però es una probable solució. A Barcelona s’ha establert un altre programa que consisteix en la  reintroducció del Falcó Peregrí a la ciutat com a depredador natural dels mes directes dels coloms amb el objectiu de eliminar-los.   Vegeu:  Reintroducció del Falcó Pelegrí a Barcelona.

Personalment penso que es necessitarien molts falcons els quals no hi cabrien, per espai vital,  al cel de Barcelona  no solament per eliminar-los si no també per dissuadir que els coloms desapareixien de la ciutat. Però això forma part d’altres interessos i es un altre historia però que aquí al Moianès, sobre tot a dins les vil·les i els pobles anem per el mateix camí.  Si l'Home hagués conservat els  depredadors i els impedís les fonts d'alimentació i refugis,  el problema del excés de coloms al carrer el veuríem de forma diferent sense deixar de formar part de la fauna urbana de les nostres vil·les i pobles.

L'estat sanitari dels coloms del carrer

A la natura les poblacions dels animals estan regulades per la riquesa prolífica de les especies que ocupen els esglaons inferiors de la escala tròfica. Es a dir, els que serveixen d’aliment per els que estan en el esglaó superior. I els que estan  a dalt , es a dir que depenen dels inferiors per viure, no tenen una descendència tan abundant com aquells dons per contra s'autoeliminarien per no poder subsistir.  Tot això va a la vegada en consonància per les èpoques del any en abundància d’aliments que es quan es desenvolupa l’època de la cria per que arribi a bon fi. Com hem dit en el apartat anterior la manca dels seus depredadors directes, mes la facilitat d’aconseguir aliment durant tot el any  ha resultat un excés de població de coloms del carrer. Tot excés incontrolat te riscos que provoquen conseqüències.

Els essers vius estem exposats a contraure malalties ocasionades per diversos agents patògens. - Virus, Bacteris, Fongs, Paràsits..... etc. El fet de ser mes o menys resistents a elles depèn d’aspectes genètics,  l’edat i  la qualitat de vida.

Els coloms del carrer son molt rústics i forts. Estan exposats a les malalties i parasitismes pròpies que afecten als mateixos coloms. El risc per els humans es relatiu. En una situació natural els coloms que son dèbils, per que son vells o molt joves, per causes genètiques, per caràcter o per malaltia son las víctimes dels seus depredadors, mantenint així el equilibri de la seva població.

Un col·lectiu sense depredadors naturals i amb aliment abundant durant tot el any no te cap auto control natural de la seva població i pot suportar als individus amb defectes genètics, als joves escanyolits, als de molta edat, als ferits i mutilats inclosos els malalts que es tornen en crònics de les mateixes infeccions al mateix temps que aquets agents patògens es poden tornar mes virulents, amb possibilitats de mutacions els quals amplien les seves fronteres colonitzant fora dels mateixos coloms a altres especies.

Al medi rural com el del Moianès, els coloms es desenvolupen en un medi bastant sanejat però que pot complicar-se si no s’exerceix un control. En canvi en aquells llocs on els coloms cerquen aliment entre la brossa, abocadors i altres fonts contaminants, els riscos d’infectar-se i fer de vehicle de malalties transmissibles, es major.

La esmentada Grip Aviaria de la que tant es va instrumentalitzar, parlar i escriure en els medis informatius el passat any, al igual que el de les Vaques Boges els anys anteriors. Ni eren malalties noves ni han desaparegut de cop. Simplement aquet any hi han altres temes mes interessants per les estadístiques d’audiència, lectura i altres aspectes. Personalment he de confessar que em preocupa els rebrots de Tuberculosi entre els humans malaltia la qual el nostre país havia eradicat. Rebrot motivat per el que sembla, segons les autoritats sanitàries, en motiu de l’arribada d’emigrants incontrolats que provenen de països que encara subsisteix aquesta malaltia i malgrat tot no es fa molta èmfasi a la opinió publica.

Els coloms no son vectors propagadors de la Grip Aviaria H5N1 que es la que afecta als humans, però com es un virus que molt fàcilment  es mutant no es pot baixar la guàrdia. Encara que s’ha detenir en conte que el grau de salubritat que existeix en els països on aquets brots han afectat als humans no es mateix que el nostre.

Pensem dons que no ha d’haver motiu d’alarma amb la presencia dels coloms de carrer al Moianès, dons com hem dit al principi, pateixen com els altres essers vius de malalties i parasitismes que en aquet cas son las pròpies dels mateixos coloms, les quals no tenen cap incidència directa amb els humans. N’obsta’n insistim, que per part dels gestors municipal  deuen previndrà controls sanitaris rutinaris. Primer per que no es reprodueixin en excés i segon per detectar que el seu estat sanitari es el correcte .

Astors, falcons i coloms

El conill de bosc, un futur incert