• Dijous, 06 Agost 2020 00:00
Articles en profunditat

A l'edat antiga l'home caçava per necessitat vital. A partir de l’època medieval, apart d'omplir moltes panxes i el rebost, la caça constituïa un acte social de rang de llinatge en la que s'aprofitava per repartir-se el regne, el poder o el comptat, tancar grans negocis especulatius, la conveniència  o no d'organitzar una guerra en un determinat comptat o regne veí. Els conills, llebres, cérvols, senglars, cabirols, perdius i tot el que es movia en el territori era del rei i solament ell i els seus nobles ho podien caçar. Avui en ple segle XXI es lo mateix però mes intens i sofisticat, amb armes de repetició a on el senyor, el pagerol ric o el burges de torn o el que paga disposen d’acotats privats, "haciendas", reserves de caça i estructures similars on tot si val  a on el sentit de respectar la natura es merament un aparador. Al voltant de la caça, a part del acte social en si , es giren i es generen molts diners. És una industria amb el seu corresponen màrqueting. No té marxa enrere dons la caça segons alguns medis divulgatius genera a Espanya 6.475 milions d’euros- la despesa directa supera els 5.470- i crea 187.000 llocs de treball.  https://revistajaraysedal.es/-19/04/2018.

Què té a veure tot això amb els ELEMENTS VERTEBRALS

Per comprendre el rol que desenvolupen els elements vertebrals a la natura cal  comprendre i considerar  també els aspectes bàsics d'un ECOSISTEMA .

Un ECOSISTEMA és una zona concreta composta per uns factors anomenats factors biòtics que són el conjunt d'essers vius (animals i plantes) que hi viuen  i per uns altres anomenats  factors abiòtics que són una munió d'elements físics i químics de la mateixa zona i que marquen las característiques ambientals que el defineixen. Els factors biòtic constitueixen el que anomenem la BIOCENOSI i els factors abiòtics el BIÒTOP.

Els éssers vius d'un ecosistema  mantenen una sèrie d’interrelacions entre ells. Per exemple: uns s'alimenten dels altres, els insectes pol·linitzen las flors, els arbres fan ombra a les plantes que viuen sota d'ells, les plantes utilitzen les substàncies minerals del sòl i de l’atmosfera, el cos mort  o les restes d'un animal o una planta es descomposta  mitjança d'altres factors de la zona i proporciona substàncies que passen a formar part d'aquet sòl i de l’atmosfera. En definitiva un ecosistema no deixa de ser un intercanvi o flux d'energia. L'energia ni es crea ni es destrueix, simplement es transforma. Partint de la energia mare que prové de la llum irradiada per el sol es produeixen  substàncies orgàniques. Aquest procés s'anomena fotosíntesi el qual intervé una molècula clau que s'anomena clorofil·la constituint la base de la formació de les plantes i quasi tots els vegetals. Aquesta facultat de sintetitzar i produir els materials orgànics  que necessiten per el seu creixement i per les seves activitats vitals  els col·loquen dins de la estructura d'un ecosistema com elements PRODUCTORS PRIMARIS O BÀSICS. Els altres elements vius del ecosistema que no poden produir-se per si mateixos aquests materials orgànics per les seves necessitats vitals es denominen CONSUMIDORS. És a dir necessiten dels Productors Primaris per abastir-se dels materials orgànics per néixer, créixer, viure i reproduir-se . Pertanyen a aquet grup els herbívors i d'altres animals que s’alimenten dels vegetals. Dins del ordre dels consumidors existeixen els consumidors SECUNDARIS, TERCIARIS ets.  Pertanyen els carnívors els quals poden alimentar-se  d'herbívors o de carnívors, o de tots dos. Cal anomenar els OMNÍVORS que són els que s'alimenten a la vegada tant de productors primaris com de consumidors. Tot aquest procés entra a formar part de la anomenada CADENA TRÒFICA. Si es trenca una baula de la cadena es trenca l'equilibri del ecosistema.

cadena trofica inicial

La CADENA TRÒFICA la podem esquematitzar com una piràmide a on a la base hi tenim els elements PRODUCTORS que generalment estan compostos per tota la vegetació i els microorganismes que l'alimenten. En el primer pis es situen la majoria d'éssers vius que s'alimenten dels vegetals i  que en realitat constitueixen els CONSUMIDORS PRIMARIS a on estan ubicats els ELEMENTS VERTEBRALS . En el pis immediat  superior l'ocupen els CONSUMIDORS SECUNDARIS que s'alimenten dels consumidors primaris i en conseqüència part d'aquets ELEMENTS VERTEBRALS. En el tercer nínxol l'ocupen els CONSUMIDORS TERCIARIS que controlen tots els CONSUMIDORS INFERIORS i la totalitat dels ELEMENTS VERTEBRALS. Si desapareixen els ELEMENTS VERTEBRALS tots els demés nínxols es descontrolen ja sigui en forma de  superpoblació o simplement  d’extingir.se

A partir del segle XIX, a conseqüència per part de l’home de la revolució industrial es provoca una explotació desmesurada dels recursos naturals que a més en paral·lel comporten : l'augment demogràfic , poblacions més grans amb augment d’habitatges en forma de ciutats i poblacions més grans, infraestructures de comunicació, polígons industrials, transit motoritzat, agricultura i ramaderia intensiva, sobre explotació d’aqüífers, incendis accidentals o provocats. En conseqüència: l’alteració, destrucció i reducció de biòtops per una planificació inadequada que equival a la destrucció, alteració i reducció dels hàbitats naturals amb influencia directa sobre el ecosistema. Es l'aparició a la cadena tròfica del CONSUMIDOR DOMINANT.

La ingerència dins dels ecosistemes és molt agressiva tant per la destrucció dels biòtops naturals ocasionats per l’augment demogràfic com per les seves activitats industrials, agrícoles, ramaderes i lúdiques. A més hem d’afegir que amb la implementació de l’agricultura intensiva ha comportat l’ús i abús dels pesticides i els anomenats fitosanitaris per controlar les plagues, això ha tingut un efecte immediat sobre la fauna que es mou en aquest medi. 

En conseqüència : 

 

El Fons Mundial per la Natura (WWF) en l’últim informe elaborat al any 2014 destaca que les poblacions de vertebrats en tot el mon han caigut un 52% en 40 anys. La seva principal conclusió es a conseqüència de la pèrdua de l'hàbitat, la degradació i explotació dels ecosistemes, la pesca, la caça i el canvi climàtic han deixat las poblacions d'amfibis, ocells, rèptils i peixos a menys de la mitat que fa 40 anys.

 

Aquesta ingerència antropògena a més produeix :  contaminació ambiental per residus orgànics, residus inorgànics,  residus no degradables, residus químics, pesticides, contaminació acústica, contaminació lumínica, augment a l'atmosfera de CO2 i partícules de metalls pesats en suspensió...etc. 

Per un altre banda l'augment de l'activitat lúdica a la natura origina augment de la activitat cinegètica, la majoria de la gestió cinegètica  inadequada,  reintroducció d’espècies no autòctones,  animals domèstics assilvestrats, la majoria de la pesca mal gestionada,  caçadors i pescadors furtius, aplicació de verí per eliminar certs depredadors, arts de caça i pesca il·legals, disminució d’espècies en l’hàbitat agrícola circulació excessiva de vehicles a motor per les pistes forestals i senders de muntanya, disminució dels hèrptils (amfibis i rèptils), disminució de la  fauna Ictiològica, disminució d’invertebrats bentònics, disminució dels insectívors, adaptació d’espècies al medi antròpic, augment d’espècies paràsites, disminució d’insectes  pol·linitzadors, augment d’insectes destructors, desaparició dels elements vertebrals de la cadena tròfica, aniquilació dels consumidors primaris , secundaris i terciaris...etc.

Amb totes aquestes accions l’home ha passat a ocupar la part superior de la piràmide tròfica transformant-se en un SÚPER CONSUMIDOR DESTRUCTOR.

A la comarca del Moianès com a la resta del país no s'escapa d'aquesta dinàmica i en un altra dimensió els ELEMENTS VERTEBRALS que la composaven també han estat eliminats. 

 

 cadena trofica intervencio home

L'acció de l’home va provocar la desaparició dels CONSUMIDORS TERCIARIS existents a la zona (els grans carnívors i els grans rapinyaires) perquè constituïen una competència directa en la caça dels ELEMENTS VERTEBRALS dels GRANS CONSUMIDORS PRIMARIS que formaven part dels ecosistemes del Moianès (cérvols, daines , cabirols etc.) però que la destrucció i reducció dels hàbitats naturals junt amb l’excés de la caça a còpia dels anys també van desaparèixer. Amb la transformació dels hàbitats que durant segles va patir la comarca es van adaptar al medi l'altre part dels ELEMENTS VERTEBRATS i part dels CONSUMIDORS PRIMARIS els quals són els  que han constituït, fins l’últim segle, la resta de cadena tròfica original que quedava: Fem referència  als conills (Orytolagus cuniculus) , les perdius (Alectoris rufa) i les llebres (Lepus europaeus) per part dels ELEMENTS VERTEBRALS i per part dels CONSUMIDORS SECUNDARIS els petits i mitjans carnívors, els ocells rapinyaires diürns mitjans i nocturns i part de la fauna omnívora. Cal destacar als senglars (Sus scrofa) que havent desaparegut el consumidor terciari que era el seu  depredador directe i la seva capacitat d’adaptar-se a la dominància de l’ésser humà ha mantingut i ha augmentat la seva població fins a significar una espècie problemàtica i sot dominant. El mateix cas han sofert els petits carnívors que queden, adaptant-se en els seus hàbits a ser més discrets en la seva presència i moviments i canviant el seu regim alimentari per altres espècies que estan més al seu abast i que han sofert un augment de la població o espècies invasores a causa del desequilibri de l’ecosistema.... posem per cas l’augment de certes espècies de rosegadors com per exemple les rates o d’ocells com les tórtores turques, els coloms roquers, estornells...ets.

cadena trofica actual 

 Per què el conill era el element vertebral important de la cadena tròfica?

El conill ha estat la pesa clau. Era el principal ingredient de la dieta de tots els depredadors que habitaven als boscos del Moianès, (els carnívors i els ocells rapinyaires). Tots es disputaven la apreciada presa però sempre regits per les regles del joc que impera en l’equilibri del ecosistema. Cadascú en el nínxol que li corresponia. Per això els conills son tan prolifics perque asumejen a la natura el rol de depredats mentre que els seus depredadors tenen una tasa de proliferació baixa.

 cuniculus

Al segle XIX  apareixen en gran escala les armes de foc i en conseqüència  la utilització d'aquestes per ser emprades per la cacera. En un principi  l'home caçava per alimentar-se . En èpoques més recents la caça a banda que era la forma ancestral d'alimentar-se constituïa una aportació d'aliment en el medi rural o en las grans festes...., de la mateixa manera que en època de guerra servia per treure la fam a moltes llars però en el moment que aquesta es transforma en un passatemps de lleure de forma intensiva els efectes sobre la biodiversitat són crucials. L'aparició de la mixomatosi i la HRD (malaltia hemorràgica del conill) junt amb una caça desproporcionada i amb una gestió deficient (més escopetes que conills), juntament amb l'aparició d'animals domèstics incontrolats, assilvestrats o abandonats es quan el conill autòcton pateix un gran davallada fins a la desaparició pràcticament de la comarca. La mateixa sort han patit les llebres i les perdius. Aquets no tenen la capacitat de proliferar com el conill i a aquestes alçades no queden ni uns ni els altres. Per aquesta causa molts depredadors van passar a competir amb l'home els pocs ELEMENTS VERTEBRALS que quedaven i això ha fet que aquest els considerés "bestioles" en contra dels "seus interessos". Han estat i són , dons  també,  las víctimes del procés.

La seva absència ha estat suplantada per reintroduccions temporals d'animals no autòctons criats en granges amb fins cinegètics que quan acaba la temporada de caça no en queda ni un.

Al no existir conills, molts vegetals i plantes del sotabosc que constituïen la seva dieta, han crescut desmesuradament trencant el equilibri ecològic del medi ambient de la zona que amb el temps ha esdevingut un cúmul de matolls sense limitacions constituint una brutícia per el entorn i un risc, entre d’altres, molt gran d’incendis. Avui aquest rol s’està reemplaçant per la pastura extensiva en mig dels boscos però que tot i això no s’han tret conclusions.

pastura al bosc

ESTUDI SOBRE L’EFECTE DE LA PASTURA AMB BOVINS EN EL PAISATGE MEDITERRANI DEL PARC NATURAL DELS PORTS Marta Escolà,1 Juan Antonio Calleja,2, 3 Emmanuel Serrano,1 João Carvalho,1 Josep Maria Forcadell,4 Xavier Olivé5 i Jordi Bartolomé6 1. Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS), Wildlife Health Service - Departament de Medicina i Cirurgia Animal, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, Espanya 2. Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, Espanya 3. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Cerdanyola del Vallès, Espanya 4. Parc Natural dels Ports, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya 5. Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa-Beseit, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya 6. Grup de Recerca en Remugants, Departament de Ciència Animal i dels Aliments, Facultat de Veterinària, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, Espanya Rebut: 8 de setembre de 2016 - Acceptat: 15 de desembre de 2016

En les últimes dècades, la Unió Europea, a través de la política agrària comunitària (PAC), està fomentant pràctiques agro ramaderes orientades no només a la productivitat sinó també a la gestió mediambiental. A Espanya, l’aplicació de la PAC ha afavorit les explotacions ramaderes d’espècies molt productives, fonamentalment vaques no autòctones en detriment de cabres i ovelles. Paral·lelament, creix l’interès en el paper controlador que té el ramat per a reduir els matollars i, per tant, el risc d’incendi. Tot i així, avui en dia no hi ha evidències de la seva eficàcia. Correspondència: Marta Escolà. Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS), Wildlife Health Service - Departament de Medicina i Cirurgia Animal. Edifici V, Campus UAB. E-08193. Cerdanyola del Vallès (Barcelona). Tel.: 618 414 239. A/e: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. 73 M. Escolà, J. A. Calleja, E. Serrano, J. Carvalho, J. M. Forcadell, X. Olivé, J. Bartolomé 001-144 Quaderns agraris 42.indd 25 07/06/2017 13:03:28 26 QUADERNS AGRARIS 42 (juny 2017), p. 25-49 M. Escolà, J. A. Calleja, E. Serrano, J. Carvalho, J. M. Forcadell, X. Olivé, J. Bartolomé L’objectiu d’aquest estudi és avaluar l’efecte de dos tipus de bestiar boví (vaques de carn i vaques braves) en l’evolució de l’estructura del paisatge i el possible control sobre l’emmatollament en cinc explotacions situades dins del Parc Natural dels Ports (Tarragona). Per això, s’ha analitzat l’efecte dels ramats mitjançant dues aproximacions aplicades a escales diferents. Per una banda, s’ha analitzat quantitativament i qualitativa la dieta estival de les vaques. Per l’altra, s’han analitzat els canvis de les diferents cobertes vegetals (bosc, matollar, prat i altres) abans i després de la introducció de les vaques. Els resultats de l’anàlisi de la dieta mostren un clar domini de les espècies herbàcies (especialment Brachypodium sp.). També s’observa una diferència significativa entre aptituds; les vaques braves són les que consumeixen més plantes llenyoses (especialment Erica multiflora). L’anàlisi de cobertes vegetals després de la introducció dels ramats revela canvis notables. Destaca la reducció de la coberta de matollar que, tanmateix, no és deguda al bestiar introduït (tenint en compte la seva dieta i sense considerar l’efecte del trepig), sinó al notable augment de la superfície forestal. Per tant, sembla ser que el descens dels matolls està relacionat amb la successió natural de la vegetació i no amb l’acció dels bovins. Aquests no estan exercint un control real sobre el matollar. Només el risc d’incendi pot ser parcialment reduït pel consum d’herbàcies fàcilment inflamables. En vista dels resultats, seria convenient redissenyar les pràctiques agroramaderes perquè siguin eines eficaces en el control dels matollars i el risc d’incendi. Paraules clau: pasturatge de vaques, selecció de la dieta, gestió ramadera, risc d’incendi, emmatollament, anàlisi microhistològica, remugants.

 

Aquet mateix rol també el realitzaven, fa molts anys, els grans ungulats que vivien a la zona - cérvols, daines i cabirols, aquest últims actualment introduïts de nou , especialment amb finalitats cinegètiques

Fa uns temps que un caçador de la zona em comentava que cada cop que caçava un conill sentia remordiment perquè es preguntava si potser havia eliminat el últim conill del Moianès. Penso que això ha estat així, els afeccionats a la caça s’han especialitzat a anar a caçar animals criats en granges. No en queda cap de silvestre.

La pràctica és deixar anar conills criats en granges prèvia la temporada de caça. És la solució a pal·liar el instin egoista i caçador de l’ésser humà i l’entorn econòmic que es desenvolupa amb la pràctica de la caça, però no ho és per pal·liar el desequilibri ecològic  de la zona, el qual penso és un fet prioritari.

Sigui com sigui, amb aquestes pràctiques ni els homes ni els gossos seran bons caçadors, ni animals recents tan emblemàtics com ho van ser al Moianès ja no hi són o alguns en prou feines , amb refereixo al linx, el gat fer, el gran duc, l’àguila calçada, l’àguila perdiguera, l’àguila daurada. La natura a la curta o a la llarga passa factura i tots tard o d’hora paguem les conseqüències.

I tot això passa, entre altres coses, per una cosa tan simple o "normal" d’haver eliminat al humil i insignificant conill.

 

Veient les definicions de la IUCN (Unió Internacional de la Conservació de la Natura) ens adonem que no tenen res a veure amb el que succeeix a la pràctica. La realitat, actualment, és que les repoblacions de conill de bosc són una eina utilitzada per caçadors per camuflar el declivi poblacional del conill de bosc i seguir obtenint les captures desitjades per a totes aquestes persones aficionades a la caça com a “esport”. Les repoblacions de conill de bosc IUCN La repoblació o reconstitució d’una espècie amenaçada només s’ha de dur a terme quan les causes de la reducció poblacional han sigut en gran part eliminades i es considera que no és possible un increment natural. S’ha de realitzar un estudi poblacional per determinar les causes que han portat a la reducció de la població. Això permetrà iniciar accions per ajudar a la població resident a expandir-se fins al nivell desitjat. Per últim, s’ha de procedir a la repoblació només en cas que aquesta última acció fracassi. Les introduccions intencionals no autoritzades s’han de considerar com a actes criminals i ser castigades en conseqüència. L’autor d’una introducció deliberada no autoritzada o la persona responsable d’una introducció per negligència han de ser responsables dels danys originats i dels costos econòmics derivats. 18 estan realitzades gairebé exclusivament per caçadors (excepte en llocs de la península on es fan repoblacions dins dels plans de recuperació indirecte dels seus depredadors naturals, bàsicament el linx ibèric i l’àguila imperial). Aquests caçadors habitualment no tenen coneixements teòrics sobre el maneig del medi ambient i la fauna salvatge i duen a terme les repoblacions sense la realització del pertinent estudi poblacional ni la identificació de les causes primàries de la reducció de la població en cada àrea. Per tant, utilitzen les repoblacions com a primera i única mesura de recuperació poblacional, fet totalment antagònic a les definicions de la IUCN i al coneixement dels experts en la matèria. També s’ha de dir que els caçadors poden actuar d’aquesta manera gràcies al fet que l’Administració pública és excessivament benvolent a l’hora d’acceptar totes les sol·licituds per a repoblar amb conill de bosc. Sovint ens trobem davant d’una acció dual entre Administració i caçadors, on els experts en la matèria (veritables gestors del medi ambient) queden al marge.

BIBLIOGRAFIA-https://core.ac.uk/download/pdf/13308807.pdf

 

Hi han molts factors que s’han de tenir en conte a l’hora de gestionar el territori

  • La superfície a repoblar
  • Orografia de la zona
  • El tipus de l’hàbitat 
  • Tipus de vegetació
  • La densitat i superfície forestal
  • La superfície de conreu 
  • Característiques biològiques de les espècies a repoblar
  • Rusticitat i qualitat dels individus
  • El seu grau de sanitat
  • La quantitat
  • L’època adequada d’alliberament
  • Els punts estratègics per l’alliberació
  • El temps d’adaptació al nou hàbitat,
  • Els punts d’aigua com abeuradors,
  • Extensió de les zones obertes.
  • Zones naturals per refugiar-se i dormir
  • Varietats d’aliments natural per l’espècie
  • Grau de qualitat d’aquet aliment
  • Quantitat de carga suportable per mantenir la quantitat dels animals repoblats
  • Malalties
  • Grau de contaminació del medi - (qualitat del aigua, residus químics al sòl i les plantes, verí per arrossegadors o per eliminar depredadors i d’altres),-
  • Xarxes viaries que travessen el territori,
  • Passadissos artificials per la fauna
  • Zones antropògenes properes,
  • Control de la caça furtiva,
  • Animals domèstics assilvestrats, com gats i  gossos abandonats o incontrolats
  • Entrenament fora de data i llocs de cria de les espècies, per part dels  gossos dels mateixos caçadors

 

Josep Lainez Molinero .... Revisió Dr. Joan Barrull

 

 

Disminució de les tendències demogràfiques dels ocells europeus de muntanya

El declivi de la població del Pardal comú