• Dimarts, 01 Desembre 2020 00:00
Articles en profunditat

 Fa unes setmanes els mitjans de comunicació  ens sorprenien amb la noticia de que al municipi de Castellterçol un ramat  que pertany a la masia de La Ginebreda havia patit l'atac del llop causant algunes ovelles mortes. Om podria plantejar les següents qüestions : Realment es tracta de llops o de gossos assilvestrats? Es factible el retorn i permanència del llop al Moianès?

canis lupus 400x373El Novembre del 2008 en aquesta mateixa secció publicava un article sobre el meu punt de vista del retorn del llop a Catalunya i el seu establiment definitiu (Vegeu  El retorn del Llop a Catalunya) i en el que manifestava el meu pessimisme fonamentat , sobre tot,  mes que per la gestió i la viabilitat del projecte de la seva conservació, per la limitació territorial, la sensibilitat, educació ambiental, els interessos privats, la demagògia i  els polítics.

La conservació de la fauna catalana, sobre tot els grans herbívors i els gran carnívors, com passa i passarà a escala mundial, està destinada a confinar-la en reductes protegits, com poden ser els parcs naturals i les reserves de caça. Però hem de ser conscients que els territoris que Catalunya te disponibles per aquestes necessitats  no son  com Yellowstone. La extensió mes gran i mes adient es la que compren els parcs del Pirineus.

Tot i tenint en compte que els romàntics de la natura voldríem que hi càpigues tot per poder gaudir d'animals tan emblemàtics com el os, el llop, el linx...... ets. hem de tocar de peus a terra i ser realistes. El problema com es evident es el creixement demogràfic i l'activitat antropògena com les vies de comunicació, les pistes d'esquí, urbanitzacions, hotels, senderisme, ..... etc. i el país no dona per mes encara que ho  ajuntem amb la vessant Pirenaica de França. Vull dir amb això i centrant-nos amb el cas del llop el qual precisa d'un territori bastant extens que pugui desenvolupar la seva biologia sense cap mena d’interferència i en aquest aspecte es on veig que la seva expansió està molt limitada. Si a mes ajuntem la introducció del Ós i la provable introducció o retorn del Linx, es precisa dons d'una gestió molt ben encertada la qual no dubto hi han científics amb la suficient preparació per assumir-la però també la manca d’un Canis lupus signatus 2 400x330immens territori amb poques interferències humanes i aquí es a on tinc els meus dubtes.

Vist tot això, no crec que sigui factible el establiment del llop al Moianès, com entenc que ha de ser l’assentament en un territori del cànid silvestre per desenvolupar la seva biologia i ecologia complerta –La Manada- Tot el que fuig d’això es l’aparició i desaparició temporal d’individus itinerants no residents. Fa unes setmanes els mitjans de comunicació  ens sorprenien amb la noticia de que al municipi de Castellterçol un ramat d'ovelles que pertanyien a la masia de La Ginebreda havien patit l'atac d’un llop, causant algunes ovelles mortes. Per el que sembla aquestes incursions solen durar unes poques setmanes per retornar al lloc d'origen a on estan de forma mes permanent que en aquest cas es al Parc Natural del Cadi-Moixeró, les reserves de caça del Cadí, Cerdanya-Alt Urgell, i Freser-Setcases. (1400 quilòmetres quadrats) Aquets recorreguts solen ser d'uns  70/90 quilòmetres comptats en línia recta. En realitat es tracta de temptejos que els mateixos animals fan per establir-se en un territori determinat. Però la reduïda extensió del territori, la densitat demogràfica, l'activitat antropògena i la manca de possibles presses naturals dubto que sigui l'adequada per el seu establiment, dons en aquet últim cas, tot i tenint en compte segons estudis relacionats amb el comportament del llop, sembla ser que s'estima mes aconseguir presses naturals que animals domèstics, però la manca d’aquets i al tractar-se d’un individu sol, no en manada, es quan escull la forma mes senzilla per aconseguir l’aliment, arremetre contra els ramats domèstics i això,  de fet,  fa ressuscitar el tradicional conflicte amb els ramaders.

lobo puigmal lindependent.fr 400x373Fa mes de dos anys que com amateur estic fen un estudi sobre la fauna mastològica del Moianès per divulgar-ho en aquesta web.  Apart de seguir rastres, senyals i observacions esporàdiques una de les eines mes efectives es el parany fotogràfic el qual  per que siguin eficaços amb certes espècies, l'haig d'instal·lar en llocs recondits. He de manifestar que mes d'un cop vaig trobar certs rastres que a falta d'experiència  i que molts cops els romàntics naturalistes solem somniar truites, hagués gosat dir que es tractava de rastres de llop.

Per un altra banda algunes de les imatges que captava a la càmera del parany fotogràfic eren gossos de mida considerable (Vegeu imatge disparada a les 3h30' de la nit) que a les tantes de la matinada i en llocs comuns o molt apartats campen en busca de menjar. Generalment aquets gossos s'organitzen en grups de tres, quatre  o mes individus per caçar, igual que ho fa el llop, i solen ser els causant de bastants baixes d'animals entre els ramats, representant una menjua econòmica considerable i indignació per els ramaders, així com un possible perill per les persones que es mouen en els ambients naturals. Si a demés surt a la llum pública la hipotètica presencia del retorn del llop  ja tenim el ciri muntat com a passat amb la introducció del Os al Pirineu. Cal dons un programa de conscienciació i sobre tot de compensacions per reparar els danys comprovats a causa dels llops als interessos dels ramaders com es fa en altres països mes avesats i amb mes experiència em aquets afers.

Sembla ser que els primers indicis del llop a Catalunya, després de la seva extinció, daten del any 2.000 que per el que es veu es l'època que es va establir de forma regular a Catalunya.. Aquestes sospites van mobilitzar el departament ccmacorresponent de la Generalitat per assegurar-se de que es tractava realment de llops  dons podria tractar-se de gossos o híbrids. Des de les hores es fan anàlisis del ADN de forma continuada i els resultats han donat que el 45% corresponen a llops, el 47% a gossos, el 6% a altres espècies i el 2% no es va poder identificar. En aquestes probes s'han pogut individualitzar fins a tretze llops diferents. De moment  no hi ha constància de la seva reproducció al territori.

L'aparició o retorn sobtat del llop a Catalunya no ens la podem prendre  amb escepticisme. Es un fet excepcional no solament d'interès científic si no que repercuteix en la cultura, la ecologia, la sensibilitat, la biodiversitat i la economia. Gestionar la seva  protecció i el seu assentament al territori no es senzill a mes de  unes despeses considerables. Suposa disposar d'un pressupost, d'un programa de gestió i un altre d'educació, formació i participació per el que requereix una  implicació per part de l'Administració i organismes relacionats, junt amb la població civil, sobre tot la que pot patir les conseqüències.

Segons dades del equip del Departament del Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que segueix i estudia les evolucions del llop al nostre país, consta que en els anys 2003/2004 ja hi han dues incursions del llop detectades al Moianès. Posteriorment hi han mes aparicions entre el 2008/2010.

Dades obtingudes de les publicades per l'equip de la Generalitat de Catalunya que estudia el retorn del llop : Doctor en llop torna moianesBiologia Jordi Ruiz Olmo i Josep Maria López Martín del Cos de Forestals, que ocupen càrrecs en la Generalitat. Professor de Zoologia de la UPF Oscar Ramírez, Doctora en Ciències per la UAB Olga Francino i el director del Parc Natural del Cadí Moixeró, Jordi García Petit.

Síntesi de la sessió informativa organitzada per l'Associació Cultural Modilianum a càrrec d'en Gabriel Lampreave i Jordi Ruiz-Olmo pertanyents al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural- Moià a 27 de Maig del 2011

La conferència va estar composta en dues parts. La primera presentada per Gabriel Lampreave Altarriva Agent Rural que coordina les actuacions del llop, el os i els voltors a Catalunya. Ens va fer una descripció entenedora i planera de les principals característiques i la biologia elemental del llop. Va explicar que el llop es un carnívor per excel·lència, amb una alta capacitat d'adaptació el qual es pot desplaçar a grans distancies en un temps relativament curt. Ens va descriure el cas d'un exemplar el qual en el actual estudi i seguiment han pogut comprovar es va desplaçar 600 quilòmetres en 8 mesos. Els llops tenen una alta tassa de reproducció si en el territori a on es reprodueixen, es ric en preses en que alimentar-se.

Les seves preferències son els herbívors salvatges com els Isards, les daines, cabirols ets, els senglars, conills, llebres, aus i altres animals inclosos els gossos els quals els poden considerar com a competidors del territori. Però en el cas de trobar facilitats per caçar els herbívors domèstics com les ovelles, cabres, vedells... etc. no dubta evidentment en atacar-les. Es dons per aquesta causa la eterna rivalitat entre l’home i el llop.

En Jordi Ruiz-Olmo Cap del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia  va fer una exposició sobre el present i futur Jordi Ruiz Olmode la gestió del retorn del llop a Catalunya i en aquets cas al Moianès.

Un dubte raonable: Els atacs als ramats son realment llops?. Donada la quantitat de gossos  que rampinyen per camps boscos i muntanyes els quals molts cops ataquen a ramats, es lògic que abans de criminalitzar al llop s'asseguri qui ha set el autor . Es per això que es segueix un protocol molt estricte a on hi consta la forma del atac, les ferides ocasionades a les víctimes, les qual son molt diferents las dels gossos a las del llop, observacions esporàdiques, rastres, femtes, pels... ets. els quals es sotmeten a controls del ADN, no solament per saber si son llops, si no per saber de quin llop es tracta ja que actualment els individus localitzats estan perfectament identificats i permet seguir les seves evolucions dins del territori. Per exemple en un peritatge efectuat el 2005 a la zona del Cadí es produïren 15 atacs. Vuit protagonitzats per gossos (181 ovelles mortes, ferides o desaparegudes) i set atacs realitzats per llops (14 animals morts). En aquesta zona els gossos han matat 2/18 vegades mes de caps de bestiar que els llops.: 1,9 per llop i 16,5 per els gossos. Si no fos per aquets peritatges el culpable Gabriel Lampreaveprincipal seria el llop.  S'ha de tenir en compte que en la gestió de la presencia del llop els danys demostrables produïts per aquet van a càrrec de l'administració i en canvi els causats per el gossos es responsabilitat dels seus propietaris i no es el primer cas que entra a formar part la picaresca i el engany.

S'ha establert dons un programa de gestió i una sèrie d'actuacions en recolzament,  i protecció dels ramaders, la ramaderia i el mateix llop que consisteix en compensar els danys produïts, si son efectuats per llops, i mides de protecció  les quals han set mol ben acollides .Per això cal mantenir una estreta  relació amb els ramaders de la zona que han de conviure amb la presencia del llop.

El que es evident es que des de que hi ha establert aquets programa i aquesta gestió les baixes en ramaderia causats per el atac del llop ha baixat ostensiblement.

xerrada 243x207Això planteja també la necessitat de promoure una campanya de divulgació i sensibilització a la opinió pública.

Preguntats en el col·loqui si la presencia del llop al Moianès pot representar un perill per els excursionistes, boletaires o passejants que es mouen habitualment per els boscos de la comarca, els ponents varen respondre que mentre el llop, si no es acorralat, fuig de la presencia de l’home per que li tenen por,  en canvi s'ha d'estar alerta amb els gossos assilvestrats per que poden ser  mers agressius degut a que ja coneixen als humans i no els hi fan por.

Els llops tenen una estructura familiar mol ben estructurada i complexa. Per que  es reprodueixi en un determinat territori i constitueixi una manada les quals solen oscil·lar al nostre país entre 5/6/7 individus, fa falta un mascle i una femella Alfa. A Catalunya s'han detectat 13 individus aïllats i escampats  dels quals nomes hi ha una femella i aquesta ja fa bastant temps que s'ha perdut la seva pista. Es a dir de moment no hi ha cap constància de reproducció del llop a casa nostra.

Distribució de llop a CatalunyaA instància d'una assistent a la conferència la qual va preguntar per que no s'introduïa una o varies femelles,  el doctor Ruiz-Olmo va respondre que el objectiu del programa no es la reintroducció com a passat amb el os bru si no que els llops de la mateixa manera que han aparegut de forma natural poden desaparèixer. Simplement la tasca es la de que si s'estableixen, per ells mateixos, de forma definitiva a Catalunya , es poder gestionar la seva presencia amb eficàcia per mantenir-la. Segons Ruiz-Olmo, en el hipotètic cas que això fos així, no succeiria fins d'aquí mes o menys uns vint anys.

Tal com mantenia els llops apareguts de forma alternativa i esporàdica al Moianès son aquets exemplars itinerants que en unes setmanes es desplacen del seu territori base, en aquets cas el Cadí-Moixeró i altres zones dels Pirineus, a altres contrades veïnes per al cap d'uns dies o setmanes tornar, sobre tot si no troben aliment fàcil, sempre mantenint la incògnita que el llop es sorprenentment molt adaptable. Segons els especialistes també es podria donar el cas que reculessin del Cadí-Moixeró i retornar al lloc de on provenen.- França/Itàlia-

Lo essencial es demostrar que el programa es un benefici per a tots.  Jordi Ruiz-Olmo va afirmar que de la mateixa manera que passa amb l’ós al Principat d'Astúries o el llop a la serra de la Culebra de Zamora i en els parcs naturals d'Itàlia, a França i als Estats Units, els Pirineus es podrien beneficiar d'una oferta turística temàtica centrada en el llop. Perquè això sigui possible, però, primer cal que l'administració i els ramaders estableixin un acord total sobre la gestió dels ramats i la compensació dels possibles danys. En aquest sentit, Ruiz va remarcar que «en els últims  anys hem intentat millorar molt la relació amb els ramaders. Hem de pensar en els ramaders, perquè el que no pot ser és que hi surti guanyant el turisme i perjudiquem els ramaders. Hi han de guanyar tots». Des del 2007 un decret estableix les compensacions en cas d'atacs als ramats.

Per tal d'aplicar el règim de compensacions al sector ramader, el departament organitza periòdicament reunions al territori amb els mateixos ramaders. Les compensacions es paguen amb un temps màxim de dos mesos, segons estableix el decret. Per això, Ruiz va opinar que «la conflictivitat que hi va haver al inici amb ramaders sobretot de l'alt Berguedà ara la tenim molt resolta». L'alt càrrec de la Generalitat creu que la conscienciació global dels beneficis del retorn del llop està en una fase «avançada»

Haig de manifestar que el èxit d'assistència al acte va ser rotund.

A Moià 30 de Maig del 2011

 

 Nat.Amateur 100 X 100

 

 

 Josep Lainez Molinero "Un naturalista amateur al Moianès" Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

 

El conill de bosc, un futur incert

Balanç d'una dècada des de la reintroducció del falcó a la ciutat de Barcelona