• Dijous, 29 Octubre 2020 00:00

Recentment el fotògraf Carles Illa de Moià ha pogut captar amb la seva càmera una parella d’Òlibes ubicades a l’interior del Campanar de l’església de Santa María de Moià. Aquesta noticia publicada el passat dia 14 a Regió 7,  no deixa de ser una bona noticia amb el que fa referència a la presencia d’aquestes aus a la comarca dons en una dècada aquets ocells han sofert una gran davallada fins al punt de la seva pràctica desaparició. La situació de la seva població al Moianès, com a la majoria del país es crítica i molt vulnerable.

Las òlibes han set víctimes de la desaparició a causa de l’acció de l’home destruint o impedint els seus punts estratègics de cria, golfes tancades, edificis vells, campanars, pol·lució per enllumenats, accions furtives , insecticides, pesticides, accidents per col·lisió amb vehicles i de la invasió d’altres espècies d’ocells invasors i oportunistes.

Aquet fet ha despertat a molts indrets la sensibilitat de molts ornitòlegs, conservacionistes i entitats naturalistes mitjançà la divulgació popular i la construcció de nius artificials en llocs estratègics, les quals, sigui dit de pas amb obtenció d’èxit en recuperar poblacions d’òlibes a on ja no ni havien. Malauradament, al Moianès considero que aquesta sensibilitat no la he pogut percebre per qui li correspon, al menys jo no la conec. Crec que val la pena posar-se. Potser encara hi som a temps

El que demanen els ornitòlegs conservacionistes i naturalistes es que aquesta troballa no serveixi per destorbar la vida quotidiana d’aquesta parella i que es mantingui al campanar moltes temporades de cria amb èxit. Una manera de contribuir amb la biodiversitat decadent de la comarca.

 

josep lainez     Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Naturalista "amateur" en el Moianès

 

apunts

La presentació de natges és una estratègia de les femelles per atreure als mascles. Alguns mascles "detecten" que una femella està a punt d'entrar en zel, i dies abans d'aquest moment es dediquen a assetjar-la, mossegar-la, sacsejar o tirar-la sobre el terra, durant curts períodes de temps (mig minut o alguna cosa més ). Aquests mascles agressius cap a una femella determinada eren els que més tard, tenien més possibilitats de copular amb aquesta femella. És com si la femella seleccionés positivament al "'mascle agressiu", potser com a garantia d'una millor protecció per a ella i la seva descendència en el futur.

 

Joan Barrull 100x100     Joan Barrull, Doctor en Biología

Molts cops os haureu preguntat per què els ous que ponen els ocells són de diferents colors i pigmentacions en les distintes o mateixes espècies i d’una posta a l’altre en la mateixa femella.